tag:blogger.com,1999:blog-90163490879179215072024-02-07T17:59:09.941-08:00Plataforma de dones de BlanesCien caricias, no borran una bofetada. -José Narosky-HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.comBlogger25125tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-48045825156575131442011-01-26T20:59:00.001-08:002011-01-26T20:59:53.245-08:00Agraïments<div style="text-align: right; font-family: verdana;">A la Lourdes Domènech, per la seva paciència amb mi,<br />i tot el temps que m'ha dedicat.<br /><br />A les dones de la Plataforma de Dones de Blanes,<br />que sense elles aquest treball no hauria pogut ser possible.<br /><br />A l'Eva Palau, directora de televisió de Blanes,<br />per oferir-me la seva ajuda i el seu temps.<br /><br />A l'Olga Teira, per donar-me més informació<br />a l'hora d'entrevistar-la, i fer d'aquesta una estona divertida per recordar.<br /><br />I a l'Amparo Ardanuy, per facilitar-me<br />tota la informació que he pogut recollir en aquest treball.</div>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-44613839033281486192011-01-26T20:23:00.000-08:002011-01-26T20:25:01.692-08:00Introducció<span style="font-family: verdana;">Tot i que Blanes s'hagi sensibilitzat amb les dones que pateixen violència masclista, encara hi ha gent de la població, sobretot la joventut amb el seu desinterès per les coses que el rodegen, que no s'han adonat de que hi ha una associació que fa campanyes de sensibilització i manifestacions per intentar combatre la desigualtat social en la que vivim, és per això, que he volgut basar el meu treball en aquesta associació, la <span style="font-style: italic;">Plataforma de Dones de Blanes</span> (PDB), per donar-la a conèixer, com a mínim, a la gent de la meva edat, i així contribuir amb l'entitat recopilant tota la informació que tenen sobre actes, manifestacions, escrits i altres activitats que han fet durant aquests últims 8 anys des que es van constituir.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Vaig decidir començar amb la història de la PDB, ja que era una bona forma d'introduir-hi després les diferents activitats que han realitzat durant aquests anys, fent després tres apartats, per donar-los-hi més importància que les activitats que ja s'expliquen a l'apartat història, com ara: el 8 de març, el 25 de novembre i l'exposició fotogràfica <span style="font-style: italic;">SENTIMENTS... </span>Tot i que ja havia pensat com fer-lo, al principi vaig tenir dubtes, ja que havia començat amb una estructura diferent a la que finalment he realitzat. Al principi, tenia pensat explicar només la història, els serveis i els objectius de l'associació. Dins de la història pensava explicar les tres activitats més importants que ha realitzat la PDB fins ara, però em vaig adonar que explicat d'aquesta manera no se'ls donava suficient importància i és per això que vaig decidir canviar completament l'estructura del treball, deixant-la com està ara.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Tot i que tenia decidit quin seria el meu treball i de quins temes tractaria, m'ha sigut complicada la recerca d'informació, ja que entre els anys que han passat des que es va fundar fins ara, han passat forces coses, i s'han perdut alguns papers, ja sigui per traslladar-se d'un lloc a un altre o perquè s'han perdut documents guardats en CD's o en discs durs d'ordinadors. Una de les altres coses que més m'ha costat, ha sigut comentar els manifestos que es presenten a l'annex, ja que s'havien perdut alguns dels manifestos que havien llegit pel 25 de novembre i m'ha costat fer el recull de tots, encara que en algun hi falti la presentació de cada any. Tot i això, m'ha facilitat el treball el contacte directe que hi tinc amb l'associació, ja que la meva mare va ser la primera presidenta i encara segueix sent sòcia de l'associació i m'ha servit d'enllaç per trobar els documents necessaris per poder fer aquest treball.</span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-2991176281366261772011-01-26T20:22:00.000-08:002011-03-29T09:33:45.903-07:00Història<div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2002</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Al gener l'<span style="font-style: italic;">Associació de Dones Emprenedores</span>, l'<span style="font-style: italic;">Àrea de la Dona d'EUiA</span> i les dones de l'<span style="font-style: italic;">Asociación Cultural Andaluza</span> es van reunir</span><span style="font-family:verdana;"> per organitzar el 8 de març, Dia de la Dona Treballadora.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Una setmana més tard es van reunir per fer-ne una valoració. La valoració va ser molt positiva i van acordar que calia realitzar un acte per a la commemoració del 25 de novembre Dia Internacional de la No Violència Envers les Dones. </span>
<br />
<br /><span style="font-family:verdana;">Al setembre es van trobar per organitz</span><span style="font-family:verdana;">ar el 25 de novembre d'aquell any. Van decidir que el 23 de novembre projectarien el documental <span style="font-style: italic;">Nunca es domingo</span>, de Carlos Dueñas, i farien una conferència amb les expertes Núria Font, psicòloga; Anna Garcia, educadora social; Estrella Sicilia, advocada i Clara Rivas, víctima de violència masclista. Va tenir lloc a la Casa de la Cultura<span style="font-size:78%;">1</span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> </span>i a les cadires hi van deixar un qüestionari per convidar a les persones assistents a reflexionar sobre la violència masclista.</span>
<br />
<br /><span style="font-family:verdana;">El 25 de novembre van fer una concentració davant de l'A</span><span style="font-family:verdana;">juntament de Blanes.</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2003</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Durant el mes de gener, a Catalunya hi va haver dos casos de violència masclista relacionats amb Blanes, un cas d'una dona morta fora a Barcelona que havia viscut des de feia temps amb el seu marit, l'agressor, a Blanes; i l'altre ferida a Tossa de Mar i ingressada a Blanes. Per això, la PDB (Plataforma de Dones de Blanes) va decidir que tots els dilluns que hi hagués ple municipal, farien una concentració una hora abans de que comencés, i d'aquesta forma demanar que es faci justícia davant les agressions als domicilis i que els culpables fossin condemnats. Tot i així les concentracions van durar fins al juny del mateix any</span><span style="font-family:verdana;">.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Al febrer es van reunir per tornar a organitzar el 8 de</span><span style="font-family:verdana;"> març. Van decidir passar una pel·lícula i fer un debat, a la Casa de la Cultura. És d'aquí d'on va néixer l'idea de de fer un vídeo fòrum.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El 24 de novembre van passar el curtmetratge d'Icíar Bollaín, <span style="font-style: italic;">Amores que matan,</span> a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Blanes.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El 25 de novembre van tornar a fer una concentració davant l'Ajuntament de Blanes.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Unes setmanes més tard, es van trobar per fer una valoració dels actes del 25 de novembre, i van plantejar de constituir-se com a associació, amb el nom de Plataforma de Dones de Blanes.</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2004</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Després de dos anys d'haver-se constituït com a plataform</span><span style="font-family:verdana;">a i més tard decidir ser una associació, el dia 3 de febrer van aprovar la creació del logotip de la PDB. El va dissenyar Isaac Mas Torrent, que aleshores tenia 24 anys, i estava començant els estudis específics de programes d'ordinadors relacionats amb imatges i vídeos digitals. La PDB necessitava un logotip, i la mare de l'Isaac, que era sòcia en aquell moment, li va proposar fer-lo, ja que l'associ</span><span style="font-family:verdana;">ació no tenia massa diners perquè un professional fes el logotip per la PDB. Ara es dedica a </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiS8dAev-nXzu5GzBL2zXL31iycHQYlICCQ8WLxSjldgIq65npOfTS_4J2V4JxDkt69yZIDL2kHSDbOFblzvwLksxFvFgwVC8D7nISJAfg67Bxg_7rPX2G7aTQpAsVrbwUy4NQe4VHocXT/s1600/dones2.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 195px; height: 135px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiS8dAev-nXzu5GzBL2zXL31iycHQYlICCQ8WLxSjldgIq65npOfTS_4J2V4JxDkt69yZIDL2kHSDbOFblzvwLksxFvFgwVC8D7nISJAfg67Bxg_7rPX2G7aTQpAsVrbwUy4NQe4VHocXT/s320/dones2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566729142034691106" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">produir imatges.</span>
<br />
<br /><span style="font-family:verdana;">El logotip és un oval lila, dins del qual hi ha dibuixat, en blanc, </span><span style="font-family:verdana;">u</span><span style="font-family:verdana;">n llavi trencat que representa el llavi d'una dona maltractada. Des de sempre, les figures rodones han representat a la dona, igual que el color lila, és per aquest motiu que el logotip és així.</span>
<br />
<br /><span style="font-family:verdana;">El mateix any, van plantejar un nou objectiu, el de crear dues comissions de treball, una encarregada de la redacció dels estatuts i de la constitució com a associació i l’altra l’encarregada de la redacció del protocol d’actuació contra la violència masclista en l’àmbit municipal. Per aconseguir-ho, van fer una convocatòria oberta el 16 de febrer, a les aules de cultura que h</span><span style="font-family:verdana;">i havia instal·lades sobre l’actual Arxiu Municipal<span style="font-size:78%;">2</span>, on hi van assistir 24 persones.</span>
<br />
<br /><span style="font-family:verdana;">A la redacció dels estatuts hi van participar sis persones: Amparo Ardanuy, Maria España Crespo, Rosario Fernández, Maria Gordón, Ma Àngels Gotarra i Joan Mas. Mentre que a la redacció del protocol hi van col·laborar: Amparo Ardanuy, Isabel Forcada, Anna Garcia, Carme Giménez, María Carme Guasch, Sàndra López i Susi Torrent. El protocol és un document que recull les actuacions qu</span><span style="font-family:verdana;">e fa cada institució de Blanes per prevenir i abordar la Violència Masclista. Les institucions que van afegir-se van ser tres: l’Hospital Comarcal i l’Ambulatori de Blanes; la Policia Local i els Mossos d'Esquadra; i els Serveis Socials de l'Ajuntament.</span>
<br />
<br /><span style="font-family:verdana;">El 21 de juny, es va celebrar l’assemblea constitutiva de l'Associació, en la qual es van aprovar els estatuts i les membres de la junta que regiria l'entitat.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Es va elegir la Junta Directiva, amb la següent composició: Ma</span><span style="font-family:verdana;">. Amparo Ardanuy Fullana, presidenta; Isabel Forcada Carbó, vicepresidenta; Ma. Carmen Giménez Sahuquillo, secretària; Ma. Carme Guash Guash, tresorera; Maria Gordón Navio i Ma. Àngels Gotarra Robert, vocals.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">A la comarca de La Selva, el 15 de juliol, es va constituir un grup de treball per lluitar contra la violència masclista.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Gl0neoLPOsg-PmRL1TpNBf2DYjEjIHKN8t9J7uKiqwStcUoMBqxdQjizoDZthUw9nMPZ6uboTqxqelS5E4S3Igm5eYD7MjWSkvZqoDv4411iiU6INxiLEGA9zRQcIjws-C0_QpnYyAiY/s1600/Imagen+014%25280%2529.jpeg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 287px; height: 261px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Gl0neoLPOsg-PmRL1TpNBf2DYjEjIHKN8t9J7uKiqwStcUoMBqxdQjizoDZthUw9nMPZ6uboTqxqelS5E4S3Igm5eYD7MjWSkvZqoDv4411iiU6INxiLEGA9zRQcIjws-C0_QpnYyAiY/s320/Imagen+014%25280%2529.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566729291526316194" border="0" /></a>
<br /><span style="font-family:verdana;">Es van concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes el 25 de novembre.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">A la Fira de Sant Tomàs, el dia 21 de desembre, l'Associació va muntar una parada. A la fira van poder lliurar el tríptic de difusió de l’entitat i d'aquesta manera guanyar presència social.</span>
<br />
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2005</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El 8 de març, la PDB va decidir organitzar un vídeo fòrum, que consisteix en fer un passi d'una pel·lícula i comentar-la al finalitzar la sessió.</span>
<br />
<br /><span style="font-family:verdana;">Com en els anys anteriors, pel 25 de novembre, la PDB es va concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes.</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2006</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">La PDB el 28 de febrer va organitzar una xerrada al Centre Obert Municipal de Blanes<span style="font-size:78%;">3</span>, dirigida a les mares dels nens i nenes del COB, en la qual es va parlar sobre la violència masclista en les relacions de parella.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El 8 de març es va fer una concentració davant de l'Ajuntament de Blanes.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">La PDB va decidir participar en una de les parades de la Diada de Sant Jordi. Es van situar en un punt del carrer Ample de Blanes, venent roses i llibres amb temes relacionats amb les dones.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Uns mesos més tard, al juny, van fer un debat, a un local públic de l'Ajuntament de Blanes situat a la plaça Mare de Deu del Vilar<span style="font-size:78%;">4</span></span><span style="font-family:verdana;">, presentat per Begoña Mesonero, una estudiant d'inserció social que aquell mateix any havia fet un treball sobre la dona i la publicitat per a la universitat, que duia per nom <span style="font-style: italic;">La dona en la publicitat.</span></span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El dia 25 de novembre, com cada any, van fer una concentració silenciosa davant l'Ajuntament de Blanes.</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2007</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">L'escola Sant Pere Chanel de Malgrat va demanar a la PDB que muntés una xerrada per als alumnes de l'ESO, sobre la violència masclista. Se'n van encarregar dues treballadores del servei de suport psicològic, l'Anna Garcia, la primera educadora social contractada en el <span style="font-style: italic;">servei de suport psicològic </span>i la Carme Guasch, psicòloga.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Durant tots els dimarts de febrer i els de març van fer un taller de relaxació per a dones víctimes de violència masclista.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">La PDB va decidir muntar una exposició de fotos que portava per títol T<span style="font-style: italic;">racte de Dones i Violació dels Drets Humans</span>. Es va inaugurar el dia 2 de març a la sala Mª Luisa García-Tornel<span style="font-size:78%;">5</span><span style="font-size:85%;"></span>, i va estar oberta al públic fins el dia 18 de març. El dia 17 de març van fer una taula rodona “Tracta de Dones i Explotació Sexual. Parlem de Prostitució”, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, basada en les fotografies que havien estat exposades. Laura Padilla, portaveu de L'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment, i Amparo Ardanuy, portaveu de la plataforma, van iniciar el debat, moderat per Aurora Mérida.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Per recordar el 8 de març van fer un vídeo fòrum.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Tres mesos més tard, van fer una concentració silenciosa, per una dona que van trobar esquarterada a l'abocador de Lloret el dia 1 de juny<span style="font-size:78%;">6</span>. Els forenses no van poder determinar les causes de la mort de la víctima, la qual havia sigut partida per la meitat, suposadament, a principis o mitjans de maig. La PDB va decidir fer aquesta concentració, perquè van considerar que aquesta dona de Blanes era doblement víctima, ja que es va saber que es dedicava a la prostitució, i la prostitució és considerada violència masclista. Durant la concentració, es va llegir un manifest, que repassava totes les formes de violència, com ara la violència física, la psicològica, la sexual, l'econòmica, la social i la institucional.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">A finals de juny, van obrir un <a href="http://plataformadonesblanes.nireblog.com/">blog</a><span style="font-style: italic;"></span> a Internet, en el qual hi pengen les activitats que fa la PDB i on també es donen notícies en relació a les dones.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El 21 de novembre, es va fer una xerrada, amb Montserrat Vila, portaveu de la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, sobre les novetats de la llei d'eradicació de violència masclista que el Govern de la Generalitat havia aprovat al mes de juliol, i que en aquell moment estava en procés d’aprovació en el Parlament de Catalunya<span style="font-size:78%;">7</span>.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Aquest any, el 25 de novembre, el van celebrar al mig dia.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Amb l'ajuda de l'advocada, Glòria Poyatos, la PDB va poder realitzar el 28 de novembre la conferència <span style="font-style: italic;">Assajament i moobing</span><span style="font-size:78%;">8</span><span style="font-size:85%;"></span>.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El 26 de desembre van intervenir a la Marxa per la Pau<span style="font-size:78%;">9</span><span style="font-size:85%;"> </span>que havia organitzat la Parròquia Santa Maria de Blanes.</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2008</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Durant els mesos de gener i febrer van tornar a organitzar el taller de relaxació per a dones víctimes de violència masclista.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">La PDB va decidir fer un debat sobre l'avortament, on només hi van participar les associades a la plataforma. Aquest debat el van fer per poder prendre una postura com a associació envers a les campanyes en contra i a favor de la interrupció voluntària de l'embaràs.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Per primera vegada, celebren un concurs de cartells. S'hi van presentar 37 cartells corresponents a 26 autors i autores. Es van exposar a la Fundació Planells</span><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21<br /><br /></style><span style="font-size:78%;">10</span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> </span>durant el mes de març. El 8 de març es va lliurar un únic premi, de 300€, a la guanyadora Andrea Secchi. El cartell guanyador es va utilitzar per publicitar les activitats organitzades pel 8 de març.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">L'Anna Garcia i la Carme Guash van tornar a anar al COB el dia 29 d'abril per fer una xerrada sobre les relacions familiars.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El mes de maig van fer un taller d'autoestima amb dones víctimes de violència masclista, aquest taller està organitzat pel <span style="font-style: italic;">servei de suport psicològic</span>.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Durant el mateix mes, van fer un altre taller, el qual anava dirigit a mares amb fills adolescents.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Al vestíbul de la Biblioteca Comarcal de Blanes, el dia 21 de novembre, van inaugurar l'<span style="font-style: italic;">Exposició de Dones de Ciència</span> la qual va estar oberta al públic fins el 13 de desembre.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">A principis de novembre, la PDB va organitzar una xerrada al CAP 2<span style="font-size:78%;">11</span> de Blanes amb l'objectiu de millorar la detecció i així poder ajudar a dones víctimes de violència masclista, en l'àmbit mèdic.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Van celebrar el 25 de novembre .</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">A finals d'any, el 13 de desembre, van fer un taller informatiu, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones, amb el títol <span style="font-style: italic;">Participació de les Dones en la construcció de la ciutat,</span> es tractava de poder veure l’urbanisme de la nostra ciutat des d’una altra perspectiva. Aquest taller es va organitzar a l’aula del Jardí Botànic Marimurtra. Hi van participar 15 persones.</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2009</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">A principis de març, l'Amparo Ardanuy, com a portaveu de la PDB, va anar a Pineda de mar per informar a les dones del poble i a altres associacions de dones que també van participar, sobre el que fan i el que intenten aconseguir.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Com en les edicions anteriors van celebrar el 8 de març.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">A petició dels veïns de Ca La Guidó-Mas Carolet, el dia 29 de maig, la PDB va fer una conferència anomenada <span style="font-style: italic;">Relacions afectives. Estimació i Maltractament. Com s'entén?</span> en la qual van participar la Carme Guasch i l’Aurora Mérida.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">El 20 de novembre a l'Escola de Formació de Persones Adultes <span style="font-style: italic;">Es Piteus</span><span style="font-size:78%;">12</span>, de Can Borrell, es va inaugurar l'exposició fotogràfica <span style="font-style: italic;">Sentiments...</span> Aquesta exposició va ser realitzada per la PDB amb l'ajuda dels fotògrafs Olga Teira i László Balassa. L’exposició consta de 20 fotografies que intenten despertar el patiment que mostren les dones que estan immerses en la violència masclista.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Per commemorar el 25 de novembre, van fer diverses activitats. Durant la setmana del 25, l'IES S'Agulla va demanar a la PDB de fer una xerrada als alumnes d'Integració Social sobre la violència masclista, que va dur a terme l'Aurora Mérida.</span>
<br />
<br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any 2010</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">La PDB va decidir organitzar de nou l'exposició <span style="font-style: italic;">Sentiments... </span>Aquest cop la van exposar, des del dia 5 al 30 de març, al vestíbul del Casal Cívic de Blanes<span style="font-size:78%;">13</span>.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">Celebren la segona edició del concurs de cartells, que van estar exposats a la Biblioteca Comarcal de Blanes, des del dia 5 fins el dia 12 de març. El lliurament de premis es va celebrar el dia 12. Aquest any, però, només es varen presentar 15 persones, 13 de les quals eren de l'IES Sa Palomera. La guanyadora va ser Laura Luisa Hernández Zimna. Aquest any, a diferencia del 2008, va haver-hi més premis: dues mencions especials, per als cartells de Yaroslava Peklych i Albert Martínez; i dos cartells finalistes, el d'Elizabeth Quesada i el d'en Robert Martí. Es va editar una col·lecció de punts de llibre amb els cinc cartells, i una postal amb el cartell guanyador.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">També pel 8 de març, com cada any es va organitzar el Vídeo Fòrum.</span>
<br /><span style="font-family:verdana;">La PDB torna a organitzar la mostra de fotografies Sentiments... aquest cop ho fa a la Biblioteca Comarcal de Blanes del 2 de novembre al 29 de novembre.
<br />
<br />Nota:<span style="font-size:85%;">
<br />1. </span></span><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >C/</span><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >Anselm Clavé, 7
<br />2. </span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">C/Unió, 13</span></span>
<br /><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >3.</span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> C/Extremadura, 17</span></span>
<br /><span style=";font-family:verdana;font-size:85%;" >4.</span><span style="font-family:verdana;"> <span style="font-size:85%;">Antigament era un local comunitari d'entitats, ara ja no és propietat de l'Ajuntament de Blanes
<br />5.</span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> C/Ample, 11</span></span>
<br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">6.</span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> Diari de Girona: 28Ç/05/2010</span></span>
<br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">7. </span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista</span></span>
<br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">8. </span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Moobing</span>: Assajament sexual a la feina</span></span>
<br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">9. </span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">Cada any pel 26 de desembre, Sant Esteve, la Parròquia Santa Maria i l'Església Evangelista de Blanes celebren una marxa i durant el recorregut van recitant pregàries. El recorregut s'inicia a la mateixa Parròquia Santa Maria i acaba a la Parròquia de Valldolig</span></span>.
<br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">10. </span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">Estava situada al carrer de l'OR, 2. Era una fundació d'art, sobre el pintor Angel Planells, creada el 1999 per ell mateix i amb seu a Barcelona. La finalitat de la fundació era la de promoure la cultura i l'educació mitjançant iniciatives amb fons formatiu, com premis i concursos, tant a Catalunya com a les Illes Balears.
<br />11.</span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> Centre d'Assistència Primària 2, ja que és el segon CAP que hi ha a Blanes. Està situat a l'avinguda Europa, 10</span></span>
<br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">12.</span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> C/de les Alberes, 7</span></span>
<br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">13.</span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"> Passatge Mas Borell, 1-3</span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">
<br /></span></span></div>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-39769953650435180442011-01-26T20:13:00.000-08:002011-01-31T22:04:42.930-08:008 Març<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Lx-KMUaTHePSD9c0YGmo5Q_A0Gp22GVzLglCgpdAFgdiA6GZkm5II2wF_YuYM6QFOu_ATCI-fUYoQ4qpzE5W5Dtp9sSgNwI1XDfMPv2HF6K8pcY2nP_3KovCDQpptwiA4dU0X1459kOS/s1600/trabajadoras.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 229px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Lx-KMUaTHePSD9c0YGmo5Q_A0Gp22GVzLglCgpdAFgdiA6GZkm5II2wF_YuYM6QFOu_ATCI-fUYoQ4qpzE5W5Dtp9sSgNwI1XDfMPv2HF6K8pcY2nP_3KovCDQpptwiA4dU0X1459kOS/s320/trabajadoras.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568597984726044994" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">El dia <span style="font-weight: bold;">8 de març</span> és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, reconegut per la ONU (Organització de les Nacions Unides) l'any 1977. És una diada per reivindicar el feminisme i donar honor a totes les dones que van morir a un incendi en una fàbrica tèxtil de Nova York.</span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-family:verdana;">Es diu que es va començar a celebrar després de l'incendi que va haver-hi a la <span style="font-style: italic;">Cotton Textil Factory</span> de Nova York, l'any 1857. En aquest incendi van morir un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga. Aquestes havien sortit al carrer per mostrar a la població el que reclamaven (reducció de la jornada laboral de 16 hores a 10 hores diàries, augment dels salaris i millores a l'ambient laboral) i els propietaris de la fàbrica, enfadats, van trucar a la policia per fer-les entrar a la fàbrica i fer que tornessin als seus llocs de treball. Una vegada van entrar, els caps van tancar les portes d'entrada i sortida de l'edifici perquè no tornessin a sortir. Passada una estona, es va declarar un incendi dins la fàbrica i elles no en van poder sortir mai més.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">L'any 1911 homes i dones es manifestaven homenatjant a les dones de la fàbrica tèxtil de Nova York i reclamant que el 8 de març fos el Dia Internacional de la Dona Treballadora.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">El 8 de març de 1917, un grup de treballadores russes es van concentrar davant les oficines governamentals de Moscou i Kíev, celebrant formalment per elles mateixes el Dia Internacional de la Dona Treballadora i reclamant pa, menjar i feina, ja que el país s'estava morint de gana.</span><br /><span style="font-family:verdana;">Moltes van morir, centenars van ser empresonades i desenes van resultar ferides per part de l'exèrcit del Tsar Kerenki. La Revolució russa va recolzar les reclamacions d'aquestes dones immediatament després del triomf de la revolució d'octubre de 1917, governada per Bladimir Illich Lenin.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">A Estats Units, tot i que el govern no volia acceptar la proclamació del Dia Internacional de la Dona Treballadora, al 1920 va quedar establert a la Constitució Política el dret a vot de les dones a les eleccions nord-americanes. </span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">És per això que la PDB va voler fer activitats per aquesta diada, i així donar-se a conèixer com una associació que defensa el dret i el poder de la dona.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2003</span><br /><span style="font-family:verdana;">El 2003 va ser el primer any que la PDB va celebrar el 8 de març, ho va fer amb la intenció de comunicar a la ciutadania de Blanes sobre la desigualtat que en la nostra societat encara pateixen les dones. Aquest acte es va celebrar a la Casa de la Cultura de Blanes<span style="font-size:78%;">1</span>.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2005</span><br /><span style="font-family:verdana;">Va ser el primer any que la PDB va organitzar un vídeo fòrum, amb diverses pel·lícules projectades durant tres divendres consecutius, fins acabar el dimarts 8 de març. El primer divendres, dia 18 de febrer, van fer el passí de la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Cosas que diría con solo mirarla </span>de Rodrigo García; el següent divendres, 25 de febrer, <span style="font-style: italic;">Osama</span> de Siddik Barmak; set dies després, el 4 de març, van passar la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Como agua para chocolate</span> d'Alfonso Arau. Finalment, per concloure el vídeo fòrum, el 8 de març van fer el passi de la pel·lícula E<span style="font-style: italic;">l principio de Arquímedes</span> de Gerardo Herrero.<br /><br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2006</span><br /><span style="font-family:verdana;">Des de feia un any que la PDB havia decidit fer un vídeo fòrum, així que aquest any també el va fer. El va iniciar el dia 8 de març, fent el passi de la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Las mujeres de verdad tienen curvas </span>de Patricia Cardoso. El divendres de la setmana següent, el 17 de març, van projectar la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Las chicas del calendario </span>de Nigel Cole. Set dies més tard, el 24 de març, van fer el passi de la pel·lícula F<span style="font-style: italic;">lores de otro mundo</span> de Icíar Bollaín. Per últim, el 31 de març, van projectar la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Las mujeres perfectas </span>de Frank Oz.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2007</span><br /><span style="font-family:verdana;">Durant les quatre setmanes del mes de març, per commemorar el dia 8 del mateix mes, van fer un vídeo fòrum el mateix dia 8 amb el passi del documental <span style="font-style: italic;">8 de març</span> i la pel·lícula <span style="font-style: italic;">En tierra de hombres,</span> de Niki Caro. La setmana següent, 16 de març, van projectar la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Antonia</span> de Marleen Gorris. El següent divendres, 23 de març, van fer el passi de la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Princesas </span>de Fernando Leon de Aranoa. Van finalitzar el vídeo fòrum una setmana després, el dia 30 de març, amb la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Angeles de Hierro</span> de Katja von Garnier.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2008</span><br /><span style="font-family:verdana;">Com cada any es va organitzar també el vídeo fòrum amb tres pel·lícules. El mateix dia 8 de març van projectar la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Agua con sal </span>de Pedro Pérez-Rosado. Sis dies més tard, el 14 de març van veure la pel·lícula M<span style="font-style: italic;">aría llena eres de gracia </span>de Joshua Martson. Dues setmanes més tard, el 28 de març, van fer el passi de la pel·lícula<span style="font-style: italic;"> La sonrisa de Mona Lisa</span> de Mike Newel; per últim, el 4 d'abril, van projectar la pel·lícula<span style="font-style: italic;"> La soledad</span> de Jaime Rosales.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2009</span><br /><span style="font-family:verdana;">Aquest any van fer de nou el vídeo fòrum, que va durar tres dies. El mateix 8 de març van fer el passi de la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Solo ellas... los chicos a un lado </span>de Herbert Ross. Cinc dies més tard, el 13 de març van fer el passi de la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Las chicas de la lenceria </span>de Bettina Oberli i per última, el dia 20 de març van projectar la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Caramel </span>de Nadine Lebaki.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2010</span><br /><span style="font-family:verdana;">Pel 8 de març van organitzar el vídeo fòrum, com cada any. El dia 5 de març van fer el passi del documental <span style="font-style: italic;">Colores del Alma</span> de Xavi Sureda i Elena Victoria Pastor Suárez i la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Las Horas </span>de Steephen Daldry. El 13 de març van projectar la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Solas</span> de Benito Zambrano. El dia 19 de març van fer el passi de la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Novia a la fuga</span> de Garry Marchal.<br /><br /></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">1- (C/Anselm Clavé, 7)</span></span></span><br /></div>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-45297430503549119692011-01-24T08:05:00.000-08:002011-01-31T22:09:45.798-08:0025 Novembre<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUvGLCA8KfB2thGt6DZCIL-rMhpyF_TmM4gwhjNQN7Q5mbuksSMYYSTHNhvJr0m47hq-RiNgBycar6xmhHtzEnZlDi0B2PNMFN_IhL_KLBa4XgnNE_XSe_AdrjCSy5rAJ-zupXwUNgxnPR/s1600/25-novembre-dia-contra-violc3a8ncia-dones.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 232px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUvGLCA8KfB2thGt6DZCIL-rMhpyF_TmM4gwhjNQN7Q5mbuksSMYYSTHNhvJr0m47hq-RiNgBycar6xmhHtzEnZlDi0B2PNMFN_IhL_KLBa4XgnNE_XSe_AdrjCSy5rAJ-zupXwUNgxnPR/s320/25-novembre-dia-contra-violc3a8ncia-dones.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565790863705330274" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:verdana;">A finals de novembre de 1960 apareixen tres cosos, destrossats, al fons d'un precipici de la República Dominicana. Eren els cosos de les tres activistes polítiques Mirabal, tres germanes que des de llavors han representat la lluita i la resistència. Van ser assassinades brutalment el 25 de novembre de 1960 per Rafael Leónidas Trujillo (1891 - 1961), dictador de la República Dominicana. Rafael L. Trujillo es va convertir en general l'any 1927, després</span><span style="font-family:verdana;"> d'haver sigut entrenat per U.S. Marines durant l'ocupació al poble (1916-1924). L'any 1930 va agafar el poder contra el president Horacio Vásquez, fins que el van assassinar 31 anys més tard. Trujillo va poder mantenir el control total de la República Dominicana a través del seu comandament de l'exercit, mitjançant la col·locació de membres de la família en el poder i va fer una política d'extermini de molts dels seus opositors polítics. Va ser oficialment president de la República des de 1930 fins a 1938 i novament des de 1942 fins a 1952.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">El juliol de 1981 a Bogotà, Colòmbia, es va celebrar el primer encontre feminista de Llatino-amèrica i del Carib. En aquesta trobada, les dones que hi van assistir, van denunciar la violència masclista en l'àmbit domèstic, la violació, l'assetjament sexual incloent la tortura i els abusos soferts per les presoneres polítiques.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">L'ONU dóna caràcter oficial a la data l'any 1999</span>.<br /><br /><span style="font-family:verdana;">La PDB decideix fer activitats per aquesta diada, i donar suport d'alguna forma a totes les dones que pateixen o han patit violència masclista, tenint en compte que desitjarien no haver de celebrar aquest dia, ja que si no l'haguessin de celebrar voldria dir que ja s'hauria complert el seu objectiu, abolir la violència masclista.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2002</span><br /><span style="font-family:verdana;">El 2002 va ser el primer any que van celebrar el 25 de novembre fent una concentració davant de l'Ajuntament de Blanes. Van fer un minut de silenci i de fons, van posar <span style="font-style: italic;">El cant dels ocells</span>. Van llegir el manifest de les entitats de Dones en contra de la violència de gènere a Catalunya, i van encendre espelmes com a símbol de l'esperança d'un món més igualitari.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2003</span><br /><span style="font-family:verdana;">Aquest any, per commemorar el Dia internacional de la no violència envers les dones, la PDB va decidir fer dues activitats en dos dies diferents. El 24 de novembre van passar el curtmetratge d'Icíar Bollaín, <span style="font-style: italic;">Amores que matan</span>, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Blanes. Després del passi, les psicòlogues Ester Mas i Marta Manuel de l’equip d’atenció a la infància i l’adolescència de la comarca de La Selva van centrar les seves intervencions en un dels aspectes de la violència de gènere que moltes vegades passem per alt: la violència que els infants veuen a casa seva i que acaben reproduint quan són grans; i l'altre va ser el mateix dia 25 de novembre, que van tornar a fer una concentració davant l'Ajuntament de Blanes on no hi va faltar el minut de silenci i l'encesa d'espelmes per reclamar un món més just.</span><span style="font-weight: bold;"></span><br /><span style="font-weight: bold;"></span><br /><span style="font-weight: bold;"></span><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2004</span><br /><span style="font-family:verdana;">Es van concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes el 25 de novembre, per penjar crespons negres per totes les dones mortes durant l'any, en mans de les seves parelles. Com en els anys anteriors, van encendre espelmes, van fer uns minuts de silenci tot escoltant la cançó “Hogar” de Pedro Guerra, del disc <span style="font-style: italic;">Hijas de Eva</span>. La Teresa Gelpí, actriu i directora de teatre, va llegir el manifest unitari reivindicatiu.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Per primera vegada el 25 de novembre, davant de l'Ajuntament de Blanes es va col·locar l'”Estenedor dels Desitjos”, que era un estenedor, on la gent hi va penjar, en un petit full, un desig, un pensament... en contra de la violència de gènere; més tard, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, es va fer un vídeo fòrum amb la pel·lícula <span style="font-style: italic;">Te doy mis ojos</span> d'Icíar Bollaín, que és la continuació del curtmetratge que van projectar l'any 2003.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2005</span><br /><span style="font-family:verdana;">Per celebrar el 25 de novembre, van començar a fer diversos actes des del 18 de novembre fins el 25. L'<span style="font-style: italic;">Associació de Veïns</span> del barri La Plantera va demanar a la PDB de fer una xerrada per sensibilitzar i informar a la gent del barri sobre la violència masclista i així fer-se conèixer com a Plataforma de Dones de Blanes. A l'endemà, dia 19 de novembre, van realitzar un taller, el qual portava per nom <span style="font-style: italic;">Les Violències contra les dones</span>, celebrat a la Sala de plens de l'Ajuntament de Blanes, el va organitzar l'Institut Català de les Dones.</span> <span style="font-family:verdana;"><br /><br />El 25 de novembre es van concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes per fer un minut de silenci i llegir la carta de presentació, com havien fet en anys anteriors.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2006</span><br /><span style="font-family:verdana;">Per commemorar el 25 de novembre, van fer dues xerrades, una va ser a càrrec d'Eva Beneit, responsable del torn d'ofici de violència de gènere del Col·legi d'Advocats de Girona, i Rosa Cruz, la qual parlava sobre l'A<span style="font-style: italic;">ssistència d'Advocats a les Víctimes de Violència de Gènere </span>i l'altre, presentat per Carme Guasch i Anna Garcia, que tractava les causes de la violència masclista i les sortides que es pot donar a les víctimes. El dia 25 van penjar l'estenedor dels desitjos i van fer una concentració silenciosa davant d'Ajuntament de Blanes, amb la cançó “Hogar” de Pedro Guerra. Després de llegir els dos manifestos, l'institucional i el que va escriure la PDB, van encendre espelmes per l'esperança d'un món millor.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2007</span><br /><span style="font-family:verdana;">Aquest any, el 25 de novembre, el van celebrar al mig dia per ser diumenge, a causa d'això, després que l'alcalde de Blanes, Josep Trias llegís el manifest institucional, i que diverses persones llegissin el manifest de la<span style="font-style: italic;"> Xarxa de Dones per a la No Violència</span>, van llençar globus liles i blancs, i van demanar a la gent que pengés, a l'”Estenedor dels desitjos”, una frase que mostrés el sentiment que els genera quan senten parlar sobre la violència masclista. També es van penjar crespons negres a sobre dels noms de totes les dones que havien mort a Espanya durant l'any.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2008</span><br /><span style="font-family:verdana;">Per celebrar el 25 de novembre, van fer diverses activitats, que van començar el dia 22 amb la presentació d'un Teatre Fòrum<span style="font-size:78%;">1</span>, que tractava la relació entre dones i homes. Aquesta obra de teatre portava el nom de <span style="font-style: italic;">Julia para todo,</span> del grup de teatre <span style="font-style: italic;">El Galliner</span><span style="font-size:78%;">2</span><span style="font-style: italic;"> </span>. Es va celebrar al Centre Catòlic de Blanes<span style="font-size:78%;">3</span>. Per finalitzar les activitats, el dia 25 de novembre es van concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes, van fer uns minuts de silenci, de fons van posar la cançó “Hogar” de Pedro Guerra, un clàssic de les concentracions. Van llegir dos manifestos, l'institucional, que el va llegir la regidora de Benestar i Família, Montserrat Pasquina, i el manifest de la PDB. Mercè Domenech, professora de primària, va llegir l'adaptació del conte <span style="font-style: italic;">La caputxeta vermella</span> de Quim Monzó. Com tots els anys, es va demanar un món més just i es van encendre espelmes.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2009</span><br /><span style="font-family:verdana;">Per commemorar la diada del 25 de novembre, van fer diverses activitats entre el 20 i 25 de novembre. Per començar, el dia 20, a l'escola <span style="font-style: italic;">Es Piteus</span><span style="font-size:78%;">4</span><span style="font-style: italic;"> </span>es va inaugurar l'exposició fotogràfica <span style="font-style: italic;">Sentiments...</span> Aquesta exposició ha estat realitzada per la PDB, i les fotografies les han fet Olga Teira i László Balassa. L'Olga Teira havia estudiat Ciències de la publicitat a l'ICOM (International Councilat Museums); László Balassa, en canvi, és pianista, però a la vegada, fotògraf autodidacta. L’exposició consta de 20 fotografies que intenten despertar el patiment que mostren les dones que estan immerses en la violència de gènere. La mostra vol posar en evidència la violència psicològica que pateixen totes aquestes dones, això sí, sense oblidar que hi ha una sortida.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">El 21 de novembre, es va celebrar a l'ambulatori una xerrada sobre la detecció de la violència masclista, aquesta portava per nom <span style="font-style: italic;">El principi del Camí.</span> Cap a la detecció de la violència masclista, la van dur a terme la Montserrat Cot i Laura Curtiella metgesses del CAP i Carme Guasch, psicòloga del Servei de suport psicològic de l’Ajuntament de Blanes. La xerrada tenia l'objectiu de poder mostrar com detectar amb més facilitat els casos de dones que pateixen violència masclista.</span> <span style="font-family:verdana;"><br /><br />El dia 18 de desembre van fer el foto-fòrum de l'exposició <span style="font-style: italic;">Sentiments... </span>al CAP 2 de Blanes, i van comptar amb la presència de la fotògrafa Olga Teira.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">El partit Joves d'Esquerra Republicana de Catalunya organitzà una concentració silenciosa, el 25 de novembre, davant de l'Ajuntament de Blanes, per mostrar-se en contra de la violència masclista. La PDB se'n va assabentar, i com l'associació tenia previst fer-la una hora més tard, va proposar fer la concentració conjuntament. Així es va fer i cada associació va llegir el seu manifest.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >2010</span><br /><span style="font-family:verdana;">La PDB va voler fer un 25 de novembre una mica diferent a la resta. Va demanar al grup radiofònic de TV Blanes que fes una petita passejada per la vila de Blanes llegint poemes relacionats amb la violència masclista.</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt_dOYfOW5AtwsOycXaz_0FQnrq7u9UW6Z2fkAo3dDIvEbKQB4ZHxewHESG4zkf8T0BNa4KKNj-yNpcZsG5H7CNZ43L8Lery9UJ_Tm-c8spyWWauKsYXjzPLiP59uORC18FIYSfTwwU_Da/s1600/DSC_0179.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt_dOYfOW5AtwsOycXaz_0FQnrq7u9UW6Z2fkAo3dDIvEbKQB4ZHxewHESG4zkf8T0BNa4KKNj-yNpcZsG5H7CNZ43L8Lery9UJ_Tm-c8spyWWauKsYXjzPLiP59uORC18FIYSfTwwU_Da/s320/DSC_0179.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565793580226351394" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Davant la Biblioteca Comarcal de Blanes, l'Amparo Ardanuy va fer una breu presentació, i va seguir el grup radiofònic amb la lectura de dos poemes, després dels quals es va iniciar la passejada. Van seguir el recorregut pel carrer de s'Auger fins arribar a plaça Catalunya, van entrar pel passeig de Dintre, i van girar a l'esquerra, fent camí pel carrer Muralla i passant</span> <span style="font-family:verdana;">més tard pel carrer Mercaders, fins arribar al carrer Ample, en direcció a l'Ajuntament, on van començar a preparar la concentració. Van repartir el manifest de la PDB i van fer uns minuts de silenci, tot escoltant la cançó “Final del Cuento de Hadas” de El Chojin de l'àlbum <span style="font-style: italic;">8jin</span>. L'Alcalde de Blanes,</span> <span style="font-family:verdana;">Josep Trias, va fer la lectura del manifest unitari institucional i, després, l'Amparo Ardanuy va introduir el manifest de la PDB amb l'explicació del 25 de novembre, l'Anna Sais va continuar fent la lectura de la primera part del manifest, la va seguir la Cecília Cameranesi que va llegir conjuntament amb en Marco Sebastian Pedrani la segona part, i va acabar la lectura de la tercera part la Montserrat Cot.</span> <span style="font-family:verdana;"><br /><br />En aquesta última concentració, hi vaig participar directament, i dic directament, perquè en anys anteriors havia acompanyat a la meva mare, l'Amparo Ardanuy, a les concentracions. En canvi, aquest cop vaig participar en el circuit que van preparar, i vaig llegir un del poemes. Recordo, que una de les dones al llegir un dels poemes que li havia tocat, em va fer plorar. Podria dir que aquell poema és dels que més em van agradar. Durant el recorregut anàvem repetint la lectura dels poemes. Una de les coses que no em va agradar del recorregut va ser que va passar un grup d'adolescents, d'entre tretze i quinze anys, que no se'n van riure directament, però per la seva forma d'animar, a mi em va fer la sensació que en feien burla, apart, em va molestar molt, que un d'ells preguntes “¿quién ha muerto?”, com si la PDB només sortís a manifestar-se quan mor una dona.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">En arribar davant l'Ajuntament de Blanes, vaig repartir exemplars del manifest a la gent que s'hi acostava, i com tothom, vaig penjar el nom d'una dona i un crespó negre al costat del nom que vaig agafar (“Mercè”). Vaig posar-me amb en Marco al costat esquerre de la meva mare, ella va fer la presentació, i tot seguit va posar la cançó de El Chojin, vaig notar com en Marco em mirava, suposo perquè li preocupava que tornés a plorar. Després de la cançó vam escoltar el manifest de l'alcalde i en finalitzar-lo, vam escoltar la meva mare començar el manifest, seguida de l'Anna Sais i després jo, i com havia pactat amb en Marco, vam llegir la meva última línia junts, perquè ell pogués acabar de llegir la segona part del manifest, al acabar de llegir ell, la Montserrat Cot va finalitzar el manifest tot llegint la tercera part. Després del manifest, la meva mare va donar les gràcies a la gent que havia assistit i va desitjar en veu alta que tan de bo l'any següent no ens hagéssim de tornar a trobar.</span><br /><span style="font-family:verdana;">Aquest és el recorregut que vam fer pel centre de Blanes:</span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFfr8TTM59EcRbpdrqcjXzpVCvwaPdQuYS5tnAaBtwQsC9egDuezFlfbcwwMDww2iZoV_haruVp73rtlIbXx1UaING3Y0MHkxg2noteunQHO39ANXnOSSvPxQiKua1w5aOES03usI7bgfD/s1600/planol-01.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 419px; height: 119px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFfr8TTM59EcRbpdrqcjXzpVCvwaPdQuYS5tnAaBtwQsC9egDuezFlfbcwwMDww2iZoV_haruVp73rtlIbXx1UaING3Y0MHkxg2noteunQHO39ANXnOSSvPxQiKua1w5aOES03usI7bgfD/s320/planol-01.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565792803329212850" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <style type="text/css">td p { margin-bottom: 0cm; }p { margin-bottom: 0.21cm; }</style> <table style="width: 570px; height: 177px;" border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"> <col width="17"> <col width="607"> <tbody><tr valign="TOP"> <td width="17"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">1</span></span></p> </td> <td width="607"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">Inici del recorregut: Biblioteca. Llegeixen el poema número 1, 2 i 3</span></span></p> </td> </tr> <tr valign="TOP"> <td width="17"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">2</span></span></p> </td> <td width="607"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">Llegeixen els poemes número 4 i 5</span></span></p> </td> </tr> <tr valign="TOP"> <td width="17"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">3</span></span></p> </td> <td width="607"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">Llegeixen els poemes número 6 i 7</span></span></p> </td> </tr> <tr valign="TOP"> <td width="17"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">4</span></span></p> </td> <td width="607"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">Llegeixen els poemes numero 8 i 9</span></span></p> </td> </tr> <tr valign="TOP"> <td width="17"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">5</span></span></p> </td> <td width="607"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">Llegeixen els poemes número 1, 2, 4 i 5</span></span></p> </td> </tr> <tr valign="TOP"> <td width="17"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">6</span></span></p> </td> <td width="607"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">Llegeixen els poemes número 6 i 7</span></span></p> </td> </tr> <tr valign="TOP"> <td width="17"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">7</span></span></p> </td> <td width="607"> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family:Arial,sans-serif;"><span style="font-size:85%;">Fi del recorregut: Ajuntament de Blanes. Llegeixen els poemes número 8 i 9</span></span></p> </td> </tr> </tbody></table><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_Ok4wOZ4yMPK1kszpWnbxtsSMTWgUh7Y1W6FI6JVQNLUnznMYA2Y6cIdQSI_jXd9_tgCbDPaosaP3Vzp7_r2yOOHixAoU1tGZ_HM2mR69FphnetZHY-XO_tH5Vwe-AB-RIGRhVmL7bx8G/s1600/planol-000.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 401px; height: 271px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_Ok4wOZ4yMPK1kszpWnbxtsSMTWgUh7Y1W6FI6JVQNLUnznMYA2Y6cIdQSI_jXd9_tgCbDPaosaP3Vzp7_r2yOOHixAoU1tGZ_HM2mR69FphnetZHY-XO_tH5Vwe-AB-RIGRhVmL7bx8G/s320/planol-000.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565795963539370210" border="0" /></a><br />Nota:<br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">1. Un Teatre Fòrum és una funció de teatre, en la que al finalitzar la representació es comenta com s'ha enfocat el tema que s'ha tractat i les diverses sortides que pot tenir el problema que es planteja durant la representació</span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><span>2.</span><span style="font-style: italic;"> El Galliner</span> és un centre de formació teatral de Girona, fundat el 1990. Té un ampli ventall de cursos per a centenars d'alumnes procedents de les localitats de les comarques gironines. Està gestionat per l'Associació Gironina de Teatre (AGT), una entitat sense ànim de lucre, creada amb la voluntat de dinamitzar el panorama teatral de la província que té com a socis la majoria dels professionals de teatre del territori. L'Escola compta amb el suport institucional de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Girona</span><span style="font-size:85%;">.<br /></span><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">3.</span><span style="font-size:85%;"> </span><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Passeig Pau Casals, 44<br />4. </span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;">C/de les Alberes, 7. Centre de Formació de Persones Adultes</span></span></div>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-78780377609729412702011-01-24T07:46:00.000-08:002011-01-24T08:04:13.253-08:00SENTIMENTS...<span style="font-style: italic; font-family: verdana;">SENTIMENTS...</span><span style="font-family: verdana;"> és una exposició que consta de 20 fotografies, les quals intenten mostrar els sentiments de les dones en situació de violència però sense deixar de fer veure que hi ha sortides per aquest problema.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">La idea de </span><span style="font-style: italic; font-family: verdana;">SENTIMENTS...,</span><span style="font-family: verdana;"> la va proposar l'any 2006 Hilària Murabito, aficionada a la fotografia per reflectir la violència. La PDB ve preferir basar-se en la violència psicològica, ja que és la més difícil de visualitzar i d'entendre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">La PDB va fer quatre reunions, amb la Hilària, per desgranar cada un dels sentiments que volien reflectir en imatges. Qui havia de dur a terme el projecte era la Hilària, però per motius personals va haver de marxar de Blanes i va decidir presentar a la PDB l'Olga Teira, que és qui ha dut a terme i ha finalitzat l'exposició. Amb ella també van fer diverses reunions per parlar sobre com enfocar el tema i acabar de decidir algun dels sentiments que es representarien a les fotografies.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">L'exposició es va inaugurar el dia 20 de novembre de 2009, a l'escola Es Piteus. Està formada per 20 fotografies, cada una d'elles representa d'una forma o una altra els sentiments que se senten al patir violència de genere, en aquest cas, s'han centrat en com se sent una dona al patir violència psicològica. Com es pot entendre, l'exposició s'ha anomenat</span><span style="font-style: italic; font-family: verdana;"> SENTIMENTS... </span><span style="font-family: verdana;">pel que volen reflectir les imatges.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Tot i que l'exposició ja s'ha presentat tres vegades a Blanes, i està preparada per ser portada a l'Escola de Policia de Catalunya, les imatges no es poden fer públiques per Internet, ja que la PDB considera que les fotografies tenen sentit si van totes juntes i no pas per separat, tot i així, les fotografies s'han pogut incloure en el treball escrit, però s'ha de fer saber que la seva reproducció està prohibida en qualsevol forma i format. La PDB però, per poder realitzar correctament aquest treball ha donat autorització perquè s'incloguin les fotografies, per fer l'explicació de cada una d'elles més entenedora.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Cada una de les fotografies, majoritàriament, porta per nom el sentiment que representa, tot i que n'hi ha alguna que està titulada amb les paraules amb què un home maltractador descriuria l'escena representada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">La primera vegada que van exposar les fotografies, a l'escola Es Piteus (des del 20 de novembre al 18 de desembre de 2009) va tenir força èxit ja que a l'escola hi passaven força joves durant tot el dia. La PDB va decidir posar una caixa de color lila que fes la funció d'urna, perquè la gent hi pogués introduir les respostes a una petita enquesta. Que en un full de 10x21cm contenia els noms de les vint fotografies exposades. Els visitants havien d'assenyalar amb una creu, al costat del títol, les cinc fotografies que els havien impactat més. La PDB va guardar totes les enquestes i va fer el recompte de les fotografies més votades per fer més endavant alguna activitat. Els resultats de les enquestes va ser que van votar 684 persones, les cinc fotografies més votades van ser</span><span style="font-style: italic; font-family: verdana;"> L'<span style="font-weight: bold;">empremta</span> de l'horror, La veu <span style="font-weight: bold;">silenci</span>ada, <span style="font-weight: bold;">Indefensió</span> (faci el que faci, em toca), Excés de <span style="font-weight: bold;">càrrega</span> </span><span style="font-family: verdana;">i La presó de la por.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">La Biblioteca Comarcal de Blanes va ser el tercer lloc on es van exposar les fotografies, des del 2 al 29 de novembre de 2010. Van fer el mateix que la primera vegada, van deixar la mateixa caixa lila, i una pila de fulls, perquè la gent que entrés a la Biblioteca i veiés l'exposició pogués donar la seva opinió, i així es pogués fer el Foto Fòrum que havien pensat fer a finals de novembre, i on passarien totes les fotografies en un </span><span style="font-style: italic; font-family: verdana;">Power-point</span><span style="font-family: verdana;">. Les deu primeres serien les elegides per la ciutadania que haguessin votat lliurement les fotos que creien millors, i les següents deu, serien per comentar-les com les altres, però no se'ls donaria una importància tant rellevant.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Al Foto Fòrum hi van assistir aproximadament unes 30 persones.</span><br /><span style="font-family: verdana;">El que van fer va ser demanar a les persones que hi van assistir, quina de les fotografies els havia impactat més, amb això, el que es va aconseguir és que totes les persones que van assistir al Foto Fòrum hi participessin. L'Olga Teria, que també hi va participar, va comentar cada una de les deu fotografies més votades de l'enquesta, explicant en cada una allò que la va moure per arribar a reflectir el sentiment que volia transmetre.</span><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">La veu<span style="color: rgb(153, 153, 255);"> silenci</span>ada</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4288 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Aquest primer pla d'una dona rossa, amb els llavis cosits amb filferro. Representa el patiment que callen en silenci, i com n'és de difícil que parlin del que els passa a les dones que pateixen violència de genere.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">Esgotada, ... i no m'<span style="color: rgb(153, 153, 255);">escolta</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Blanc i negre</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4288 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">És una fotografia on es poden veure dos parts diferents, a la part de l'esquerra, apareix una dona parlant, amb expressió de cansament, i a la dreta de la imatge, un home assegut sense orelles, que mira cap a un altre lloc.</span><br /><span style="font-family: verdana;">El que mostra la imatge és les vegades que una dona dóna explicacions i la parella no li fa cas, la ignora, i no té en compte la seva opinió, en poques paraules, ella no té dret ni vot a les decions de la parella i per tant, és ell qui mana.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">Ets <span style="color: rgb(153, 153, 255);">meva</span>...!</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color i blanc i negre</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 9000 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 6000 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Apareixen tretze persones en una plaça, algunes concentrades al centre, com si parlessin, i dos parelles envoltant-los, és a dir, dos en el costat esquerre i les altres dos al costat dret. La parella de</span><br /><span style="font-family: verdana;">l'esquerra, a l'igual que la de la dreta, l'home va davant de la dona, ella porta una corretja lligada al coll, i perquè tot això ressalti als ulls de l'espectador, la imatge està en color menys les dues dones que van en corretja, que estan en blanc i negre.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amb això, han intentat representar d'una forma molt visible, com es sent una dona en mans del seu marit o company sentimental. Representa l'obligació de pertànyer a algú i no ser ningú davant de la societat, dels amics o amigues, de la família.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">Immensa <span style="color: rgb(153, 153, 255);">solitud</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Color</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4288 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2828 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Al centre de la imatge, que és el punt de fuga, apareix la finestra d'una sala d'estar. A la sala d'estar, a la dreta, hi ha una dona estirada en un sofà; una mica més lluny i a l'esquerra apareix la mateixa dona asseguda en una butaca antiga; al costat esquerre de la finestra, dempeus apareix la mateixa dona mirant per la finestra; a la meitat de la</span><br /><span style="font-family: verdana;">sala, en una cadira, hi ha la mateixa dona asseguda amb els braços creuats sobre els seus genolls; fora de la sala d'estar, a una habitació de l'esquerra de la sala, apareix la mateixa dona asseguda en una altra cadira, en una posició d'avorriment o pensativa.</span><br /><span style="font-family: verdana;">És una de les fotografies que representa el sentiment d'estar sola tot hi estar amb una persona. Representa tota la solitud que una persona pot sentir al estar amb algú que, com a la imatge anterior, no deixa relacionar-se amb cap altra persona que no sigui la mateixa parella.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 153, 255); font-family: verdana;">Inútil</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2876 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">En una habitació de trastos i objectes vells que ja no es fan servir, apareix una dona emmordassada i embolicada en una mena de sac o paper-cartró. On hi ha escrites, en castellà i en català, insults i frases de menyspreu, que fan sentir la dona com una</span><br /><span style="font-family: verdana;">completa inútil. D'això és del que tracta aquesta fotografia, de com el maltractador, pot fer partir la víctima.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">Dona = <span style="color: rgb(153, 153, 255);">Cosa</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Colors invertits i altres</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4288 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Es tracta de la fotografia d'un armari, on hi ha, començant des de l'esquerra, una dona davant de l'armari, amb el cap baix, vestida per sortir a passejar; davant seu, reflectida, en blanc i negre, al mirall d'una de les portes del l'armari, apareix la mateixa dona vestida amb roba normal i corrent; a la dreta del mirall, dins l'armari, apareix la mateixa dona vestida per sortir de festa; a la seva dreta,</span><br /><span style="font-family: verdana;">asseguda sobre els calaixos de l'armari, hi ha la mateixa dona vestida en roba interior; a la dreta, i sortint de l'armari, hi ha la mateixa dona vestida d'estar per casa, amb un plomall a la mà dreta.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Cada una d'elles, representa l'”objecte” que al maltractador li ve de gust utilitzar en un moment determinat.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 153, 255); font-family: verdana;">Aïllament</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color i altres</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2848 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 4288 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">En mig d'un bosc, al mig de la imatge i una mica elevada, hi ha una finestra d'una casa antiga. Apareix com si fos una càpsula. Dins l'habitació que s'hi pot veure des de fora, hi ha una dona apartant les cortines per poder veure el que hi ha a fora de la seva cambra.</span><br /><span style="font-family: verdana;">És una imatge que ens ve a dir més o menys el mateix que la tercera i quarta imatge , la solitud d'una dona i l'obligació de no poder comunicar-se amb altres persones.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;"><span style="color: rgb(153, 153, 255);">Indefensió</span> (faci el que faci em toca)</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4019 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">En un bar, apareix una dona, a la part esquerra de la imatge, agafant unes cartes de la mà esquerra d'un home (d'ell només es veu la mà). Les cinc cartes que té l'home a la mà, representen el futur immediat de la dona, és a dir, el que li passarà quan ella hagi escollit quina carta agafar. En el seu cas, li toca rebre una pallissa.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Així és com moltes dones es senten davant el marit o company sentimental, que facin el que facin acabaran amb una discussió, amb una baralla o fins i tot, algunes, amb la mort. Per aquesta raó, el títol de la fotografia és aquest, perquè no hi ha res que la protegeixi estan amb ell.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;"><span style="color: rgb(153, 153, 255);">Ni aquí</span> estic sola</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color sèpia i altres</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 3365 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2251 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">A la imatge es veu un bany, amb una banyera, una pica i un mirall, on hi ha el reflex de la cara d'un home enfadat, i de la llum que entra per la porta es veu perfectament l'ombra d'una noia.</span><br /><span style="font-family: verdana;">El bany és un lloc d'intimitat, on una persona, al dutxar-se pot estar tranquil·lament pensant i reflexionant sobre les seves coses. Les dones que pateixen maltractaments, normalment tenen la sensació que no tenen intimitat a cap lloc, ja sigui dins o fora de casa, així doncs, amb aquesta fotografia, la PDB, intenta mostrar d'alguna manera la manca d'intimitat i la por que es pot sentir al estar en situació de violència.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">Missions <span style="color: rgb(153, 153, 255);">impossibles</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Color sèpia</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4288 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><span style="font-family: verdana;">La fotografia està centrada en una dona completament nua que està asseguda davant d'una pared, on estan escrits els pensaments en diferents mides de lletres. Al terra, on ella està sentada també hi ha escrits pensaments d'ella, i just al seu davant hi ha l'ombra d'un home.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amb aquesta escena, s'aconsegueix representar els mil pensaments que li passen pel cap a una dona en una situació de violència, ho vol fer tot, però no té suficients forces per fer segons què i se sent pressionada per fer-ho.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">Excés de <span style="color: rgb(153, 153, 255);">càrrega</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Color i altres</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4288 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2040 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">És una fotografia a l'aire lliure, on el paisatge és una carretera. Al mig de la fotografia, es veu un carro antic que porta a sis persones: tres adults i tres infants. El carro es triat per una dona d'aparença cansada i amb el cap baix. Qui va assegut a</span><br /><span style="font-family: verdana;">la part de davant del carro, representa el marit d'ella, i porta un bastó llarg, apuntant cap al cel, com si anés a colpejar-la perquè segueixi tirant de la carreta.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Representa l'esforç que fa la dona, portant la família endavant mentre és escridassada per la parella.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;"><span style="color: rgb(153, 153, 255);">Nina</span> mecànica</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color i blanc i negre</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2645 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 3641 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">En una habitació de matrimoni, a la única cantonada que es veu de la cambra, hi ha una dona, despullada i de cara la pared. A la seva espatlla dreta es pot veure un botó amb una llumeta vermella encesa, a dalt del botó hi ha la paraula “ON” (engegat) i a sota del botó la paraula “OFF” (apagat).</span><br /><span style="font-family: verdana;">Les dones en situació de violència de genere normalment es senten com una nina mecànica que ha de fer tot el que vol el maltractador.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;"><span style="color: rgb(153, 153, 255);">Jo</span> en tinc la <span style="color: rgb(153, 153, 255);">culpa</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Blanc i negre</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 5200 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 3557 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Una fotografia en negre mostra a la part dreta un cercle de llum on es veu il·luminada en blanc i negre una dona dempeus, amb les mans entrellaçades i davant de les cames.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Normalment les dones, en una situació de tensió per maltractament, se senten culpables pel que fan, perquè el maltractador els fa creure que tots els problemes són culpa de la víctima i que el que li està passant s'ho mereix.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">La presó de la <span style="color: rgb(153, 153, 255);">por</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Color</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2848 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 4288 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Apareix una dona plorant, asseguda al terra recolzada a l'única cantonada que es veu de l'habitació on es troba. A la pared s'hi veu una esquerda que baixa des de la pared fins al terra, també, a la pared es veu l'ombra d'uns barrots, que fan la simulació d'una presó.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Moltes de les dones que pateixen violència masclista se senten atrapades i sense sortida, com si estiguessin dins d'una gàbia o una presó, és per això que la PDB ha volgut representar aquest sentiment d'aquesta forma, amb una gàbia invisible.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">L'<span style="color: rgb(153, 153, 255);">empremta</span> de l'horror</span><br /><span style="font-family: verdana;">Color</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2848 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">En primer pla, es veuen les cames d'una nena petita que està trepitjant el seu propi pipí, això és així perquè a unes passes més enllà d'on està, a un segon pla, apareix la seva mare tirada a terra protegint-se el cap mentre rep puntades de peu, a l'estomac, per part del seu marit, el pare de la nena.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Com es pot entendre, és una escena on una nena és testimoni directe de la baralla dels pares. Quan un fill o una filla presencia una escena així crea molts traumes, li queda l'empremta de les escenes violentes viscudes. És per això que la fotografia porta aquest nom, el que quedarà en un futur a la nena després d'aquest present tant dur.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">La <span style="color: rgb(153, 153, 255);">bogeria</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Blanc i negre</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 3320 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 4761 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Al centre de la imatge, hi ha una dona descalça que porta una gàbia d'ocell al cap i es troba en mig de la foscor de la nit, darrere hi ha un cotxe que la il·lumina, i fa que només es vegi la seva silueta amb la gàbia al cap subjectada per les seves mans.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amb aquesta imatge representen el sentiment de la bogeria que es crea al viure en un estat permanent de pressió, control, submissió, violència...</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;"><span style="color: rgb(153, 153, 255);">Una més</span> en l'estadística</span><br /><span style="font-family: verdana;">Blanc i negre i color</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2894 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 2848 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">De fons només es veuen unes escales. Hi ha un contenidor de brossa i una televisió trencada tirades per l'escala. A la televisió trencada hi apareix la imatge d'una dona asseguda de perfil, amb tot el tronc repenjat sobre les cames i els braços caiguts tocant el terra de l'escena, representant així la mort d'una dona, a la cantonada dreta de la imatge de la televisió apareix en lletres blanques “víctima 37”, representant les notícies, posant un número més a l'estadística de dones mortes a causa de violència de genere. Casi creuant tota la imatge, apareix en lletres vermelles la frase “ella tenia un nom”.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Les dones que són assassinades pels seus marits o companys sentimentals, al llarg de l'any sempre són un número, no tenen nom a la vista de les notícies (tan als diaris, com a la televisió, com a la ràdio). Amb aquesta fotografia, la PDB, intenta dir que no vol que només sigui la “víctima 37” de l'any, sinó que tingui nom i cognoms, no només és una víctima més, sinó una persona més.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">L'<span style="color: rgb(153, 153, 255);">esperança</span> s'esmuny</span><br /><span style="font-family: verdana;">Blanc i negre</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2848 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 4288 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">En primer pla hi ha una dona agenollada, amb les espatlles relaxades i caigudes, ella està completament nua, fa cara de cansada, i sobre les seves cames reposa la seva mà dreta, d'on surt, en colors vius, una papallona, que representa l'esperança.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Portar tanta pressió a sobre, una vida tan tensa com la de ser una víctima de violència masclista, per molt que s'intenti una vegada si i una altra també, a vegades, no es troba sortida, i l'esperança s'esmuny lentament, fins quedar-se en el no res, i perdre-ho tot. És així com han volgut representar aquest sentiment, com una papallona que fuig de les mans d'una dona ja cansada pel patiment, esgotada psicològicament.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">El pes de la <span style="color: rgb(153, 153, 255);">memòria</span></span><br /><span style="font-family: verdana;">Altres</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 4288 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 1967 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">En una habitació abandonada apareix en primer pla el cos dempeus d'una dona nua, arrossegant amb una cadena gruixuda el que ve a ser una mena de tros de biga de construcció. Ella, mira endavant, on hi ha llum que entra d'una finestra que no es veu, que representa el camí que ella està fent de nou.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amb aquest pes lligat a la cadena i la cadena lligada a ella, representa el patiment dels maltractaments, que segueixen tant en la memòria com en el físic, encara que se segueixi endavant.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;"><span style="color: rgb(153, 153, 255);">ENDAVANT</span>!</span><br /><span style="font-family: verdana;">Blanc i negre</span><br /><span style="font-family: verdana;">Amplada: 2848 píxels </span><br /><span style="font-family: verdana;">Alçada: 4288 píxels</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">És una imatge borrosa on el punt clar és la dona que fa equilibris en una corda fluixa que travessa tota la ciutat.</span><br /><span style="font-family: verdana;">Aquesta és la imatge que dona alè i esperança en les situacions anteriors, donant forces per seguir endavant, que encara que el camí sigui complicat, hi ha moltes sortides i no s'ha de desistir.</span><br /><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Aquest conjunt de fotografies estan fetes en indrets de Blanes, ja sigui al mateix centre, com l'última imatge, que està ubicada al carrer Ample, com la fotografia número 11 feta als afores de la localitat. Algunes de les dones que fan de model també són persones de Blanes que van acceptar ser fotografiades.</span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-55915688827069708682011-01-21T12:36:00.000-08:002011-01-24T07:49:02.881-08:00Entrevista a Olga Teira<span class="Apple-style-span"><span style="font-family: verdana;font-size:85%;" class="Apple-style-span" ><span class="Apple-style-span">(L’Olga Teira no m’ha autoritzat presentar cap fotografia seva, és per això que no en aquest treball no hi apareix cap</span>)</span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /></span><div style="text-align: right; font-family: verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:130%;"><b>“...em vaig adonar que és molt difícil sortir-se'n...”</b></span></div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:100%;">Nascuda l'any 1970 a Lloret de Mar, amb 18 anys munta un estudi fotogràfic a Lloret de Mar, s'especialitza en el reportatge social.</span></div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><span style="font-size:100%;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Com et vas implicar en el projecte?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Va ser a través d'una noia que també és fotògrafa, però que no n'exercia, que va anar a parlar amb la PDB i va aportar la idea de fer una exposició fotogràfica. El que passa és que va haver-hi problemes, la Hilària va haver de marxar fora, no tenia temps... al final em va demanar la meva col·laboració, però és clar... ella era qui havia de portar aquest projecte. Llavors va passar gaire bé un any, i les dones de la PDB em van venir a buscar a mi, al meu estudi.</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Es va iniciar el 2008?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Amb mi sí, jo ja sabia de la seva existència abans, però jo depenia de la Hilària, jo estava allà per ajudar-la. Ja s'havien reunit totes les dones de la plataforma, i ja havien definit els conceptes que volien, ja que elles no volien la típica exposició de la dona amb morats, sang... no volien que hi hagués aquesta violència explícita, volien que la gent veiés els sentiments, com elles es senten, i llavors es van reunir amb la Hilària per definir aquests conceptes, i diria que en van decidir uns catorze. A partir d'aquí van imaginar les imatges. Però, jo les imatges que em va dir la Hilària les veia massa clares. Al cap d'un any, va venir la PDB a la meva botiga i em van donar total llibertat per interpretar els conceptes.</div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Personalment, que et va suposar fer l'exposició?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Bé, al principi em va fer molta por, perquè, és un tema molt seriós, saps? Vull dir, que pots donar una idea molt equivocada de tot, i em va anar molt bé perquè vaig estar parlant amb elles, amb una mosso d'esquadra que ha tractat aquests temes, vaig estar llegint informació, i bé, va canviar totalment la meva idea sobre “el món de les dones maltractades”. Ja ho he dit moltes vegades, molta gent pensa que això només passa en barris baixos, amb gent amb poca cultura, gent de pocs calés... És mentida! I molta gent et diu “és que... aquesta dona és tonta”, dius “NO! Aquesta dona pot ser molt intel·ligent, pot tenir molta cultura” però la persona que té al costat sap com dominar-la, sap com veure les seves debilitats... Això t'ho explicaria millor una psicòloga (riu). Em vaig adonar que és un món molt més ampli que té molts estereotips, que no tenen res a veure amb la realitat, i vaig veure que és molt difícil sortir-se'n. Molta gent des de fora ho veu diferent (“per què no el deixa?”), doncs no és fàcil, no és gens fàcil, ho tenen molt malament, pobretes...</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Fent aquest projecte, què has aprés?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Que per entendre-ho has d'entrar a dins del món de les víctimes, no pots jutjar mai des de fora. S'han de fer moltíssimes coses per ajudar a aquestes dones, perquè la veritat estan molt a la vora de Déu, saps? Elles soles no se'n poden sortir. Em va agradar veure com aquestes dones, com l'Amparo Ardanuy i les dones de la Plataforma, s'involucren sense esperar res a canvi, només per ajudar a una altra persona, sense obtenir cap interès. Elles estan allà per ajudar, i punt. I això ho trobo... admirable, és una de les coses que més m'agrada.</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Com vas implicar en László? I de què el coneixes?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">El conec perquè és un noi que és hongarès i li agrada molt la fotografia i volia treballar amb un fotògraf. Un dia, passant per la botiga on jo treballava a Lloret, li van agradar les fotos que feia. Ell havia estat buscant feina amb altres fotògrafs, però no li agradava l'estil. Li va agradar la meva feina i volia conèixer-me, però no es va atrevir, i va enviar la dona (riu). A través d'ella ens vam posar en contacte i vam parlar de coses que ell havia fet. Per exemple, ell el que treballa bé és el Photoshop, i vam estar parlant de què podíem fer junts. Li vaig comentar que hi havia molta gent que em demanava casaments, però jo no tenia temps de fer l'edició digital, i així ens vam conèixer. Llavors ell es va assabentar que estava fent aquest projecte i em va demanar que si em podia ajudar, perquè sabia que jo anava molt curta de temps, i li vaig dir que sí, que si li feia il·lusió, jo encantada, i va ser la manera. Va ser ell qui es va oferir.</div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Quant de temps vau tardar en tenir totes les fotografies fetes?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Ostres... pot ser... no t'ho sé dir segur... (pensa).</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Vau tenir moltes idees. Després de decidir aquestes catorze, en vau fer vint, oi?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Bé, com t'he dit, les dones de la Plataforma em van donar una mena de guió amb unes dotze, màxim catorze fotos, jo els vaig proposar que les fotos fossin una mica més simbòliques, ja que si fan pensar una mica, al cap del temps es segueixen recordant, en canvi, si veus alguna cosa, i és tan fàcil que ho interpretes de seguida, surts de l'exposició i no recordes res: L'esforç fa que una persona segueixi recordant... Va ser molt difícil, hi va haver fotos que sí, que es veia de seguida, però d'altres, costava molt, perquè no es fes una mala interpretació.</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Com per exemple?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">(Sospira) Ostres...</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Em refereixo si van ser moltes o poques.</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">(riu) Em van costar, em van costar molt casi totes... Hi havia conceptes que eren una mica confosos per a mi, com l'aïllament social i la soledat. No sabia com definir-ho en una fotografia, i que s'entengués. Al final vaig fer la soledat de la noia dins d'una habitació, on es veu la noia sola però repetida: la noia asseguda en un sofà, la noia recolzada en una pared, la noia mirant per la finestra. Tot en el mateix espai, perquè la idea és que ella està sempre allà, però està sempre sola, no està acompanyada. L'aïllament social el vaig fer amb una foto que és un balconet flotant a l'aire, i una noia mirant a fora, i a fora hi ha com una mena de bosc...cremat, que jo crec que és la visió que té ella, que mira a fora i no existeix res, que l'home la té aïllada del món...</div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Dominada</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Exacte, dominada, i se sent aïllada de la resta del món, és clar, està en un balconet on no es pot accedir des de cap lloc, ni ella se'n pot escapar, ja et dic, està flotant allà a l'aire. Vaig pensar que pot ser s'entendria el que són els dos conceptes... però em va costar molt. Crec que ho hem aconseguit amb la frase que acompanya la fotografia, que també ajuda una mica.</div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Hi ha inspiració o mètode darrere de cada fotografia?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Algunes idees em van sortir de dintre, tant llegint com buscant informació. Si vols que et digui la veritat, no ho sé... inspiració pot ser, no ho sé (riu). La veritat és que em vaig passar moltes, i moltes i moltes hores pensant, és allò que llegia una notícia o parlava amb algú, i era com si de cop i volta se m'il·luminés el cap. Ja et dic, és com molt personal. No et podria donar un mètode, no te'l podria descriure, ho tenia tot al cap, qualsevol cosa em podia donar una idea.</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Per a tu què ha suposat fer el Foto Fòrum de l'exposició? Ja saps que durant l'exposició van posar una urna per deixar els fulls amb els noms de les fotografies, perquè la gent pogués triar les 5 que més els havien impactat...</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Per a mi ha sigut una idea molt bona. La gent veu moltes més coses que jo no m'havia parat a pensar, a més, aporten idees noves. Hi ha un dinamisme que enriqueix molt l'exposició. Una de les coses que em va impressionar molt va ser que a la primera exposició, no una persona ni dos, es paraven davant i ploraven, això és.... per mi és molt emocionant, això et diu que l'exposició està tenint bons resultats... És molt, molt, molt emocionant, perquè era el que buscàvem, que la gent veies el patiment d'aquestes dones... </div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>i que no es quedessin...</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">...freds...</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>que causés alguna emoció dins la persona...</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">exacte, i que no diguessin “ai!... quina foto més maca...”; “ai, quina foto no sé què” No! Això no! El que volíem és que la gent reaccionés i sentís el que elles senten i jo, veient la reacció d'aquesta gent, ho vaig poder comprovar.</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Tu hi vas participar al Foto Fòrum?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Sí! Sí sí...</div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Més o menys, que vau fer?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Vam projectar en una pantalla les fotos que havien estat més votades a la biblioteca, on va ser l'última exposició, i jo les anava comentant. Breument, explicava com les havia pensat, com se m'havien acudit... L'Amparo Ardanuy, deixava anar allà, tota la seva filosofia (riu), tot el seu coneixement del tema. La gent anava comentant. Hi havia molta interacció entre el públic i nosaltres.</div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:100%;" ><b><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"><b>Et va agradar participar en el Foto Fòrum?</b></span></div></b></span><div style="text-align: justify; font-family: verdana;">Si, em va agradar molt, i això que anava nerviosa, ja et vaig dir que no m'agrada parlar en públic (riu). Hi havia molt bon rotllo, la gent era molt maca. Hi va anar amb una intenció, i això és el que compta.</div><span style="font-size:100%;"><br /></span><div style="text-align: right;"><span style="font-size:100%;">Blanes, 8 de gener de 2011</span></div></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-90767411383473958282011-01-21T12:28:00.000-08:002011-01-21T12:32:08.187-08:00Objectius i Serveis<span class="Apple-style-span" >En el moment en què la PDB es va constituir, es van decidir tres objectius, que són els que van escriure en els estatuts, i no els han modificat des de llavors, ja que són els que la mouen com associació. Els objectius són els següents:<br /><i><br />1 .- Atenció a les persones que hagin sofert Violència de gènere, en especial dones.</i><br />Assoleixen aquest objectiu amb el Servei de Suport Psicològic a Dones amb Situació de Violència Masclista, i el servei voluntari d'acompanyament.<br /><br /><i>2.- Assessorament Integral.</i><br />Amb el servei del SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones).<br /><br /><i>3.- Realitzar campanyes de sensibilització.</i><br />Al llarg de tots aquests anys, realitzen diverses activitats, com el 8 de març i el 25 de novembre i d'altres durant tot l'any perquè la gent es conscienciï.<br /><br />Els serveis que cobreix la PDB són oferts per l’Ajuntament de Blanes a través del Departament de Serveis Socials. Tots els serveis són gratuïts per a les dones que ho necessiten.<br />El primer que la PDB va acollir va ser el de Servei de suport psicològic a dones en situació de violència masclista el novembre del 2004. Al principi hi participaven la Carme Guasch, psicòloga, i l'Anna Garcia, educadora social. Més tard s'hi va afegir la Maria Gordon, com a auxiliar administrativa. L'Anna va marxar i va ser substituïda per l'Aurora Mérida.<br />Aquest servei atén el malestar psicològic i està dirigit, sobre tot, a dones que pateixen o han patit violència masclista, però també ha sigut creat per atendre a nens i nenes, amb un entorn familiar inestable per la violència que els envolta.<br />Tracten a les víctimes amb visites individuals o bé fent tallers d'autoestima, de relaxació... també fan teràpia de grup, on les dones exposen els seus problemes o el seu estat d'ànim. Al llarg d’aquest anys han passat moltes dones. Algunes d’elles hi han estat un període curt i altres han estat un període més llarg. Una dona està vinculada al servei fins quan ella decideix que no vol venir més o quan es considera que a reprès la seva vida amb normalitat.<br /><br />El Servei d'acompanyament a Dones en situació de violència masclista, va iniciar la seva activitat el 2006. És un servei on la gent que hi participa és voluntària, el que fan és ajudar a la víctima ja sigui acompanyant-la als Mossos d'Esquadra a presentar una denúncia, anar al jutjat, fer-li companyia, etc. Això comporta que hi hagi un telèfon mòbil d'urgència <span class="Apple-style-span" >(<span lang="CA" style="font-family: Arial; ">620-441-004)</span></span>.<br />Les persones voluntàries s’han format per poder donar aquest servei. La principal formació és com han d’escoltar i acompanyar aquestes dones. Com han d’actuar quan acompanyen a una dona a comissaria per posar la denúncia, quins són els comentaris que poden ajudar a la dona a fer més lleuger cada un dels moments. Aquestes voluntàries fan una tasca molt important en aquest servei, ja que donen el seu temps, sigui l'estona que sigui, per acompanyar a una dona que no coneixen de res, i intentar convèncer-la que se'n pot sortir. No és pas senzill, ja que la víctima, té la necessitat de parlar, de qualsevol cosa, amb la persona que l'acompanya.<br /><br />El SIAD va ser assignat el 15 de juliol de 2010, però no ha sigut fins l'1 de setembre que no ha començat plenament la seva activitat. L'adjudicació es va fer a l'estiu, quan algunes dones que s'ocupaven d'aquest servei estaven de vacances, d'altres estaven acabant d'organitzar el local o fent el seguiment d'alguns casos. El SIAD és un servei d'informació de qualsevol tipus, ja sigui laboral, legal, sanitària, acadèmic... Principalment el servei està per donar informació jurídica i suport psicològic. Per altres qüestions les dones poden ser derivades a altres serveis de l’Ajuntament o se'ls pot facilitar la informació sol·licitada.<br />Està compost per una informadora, Marta Rico; una psicòloga, Carme Guasch; psicòloga i advocada, Sònia Huerta.<br />En els dos primers mesos van atendre a 6 persones; 5 per assessorament jurídic i una per informació familiar. Cosa que dóna una idea de la importància que té per a les dones de Blanes tenir un servei d'aquestes característiques.</span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-66424671498879330002011-01-19T21:49:00.000-08:002011-01-26T21:52:27.486-08:00Qüestionari del maltractament psicològic(Sou maltractadors? Esteu sent maltractades? Responeu SÍ o NO)<br /><br />1. Sovint la teva parella ignora els teus sentiments?<br />2. Ridiculitza o insulta les dones com a grup?<br />3. Ridiculitza o insulta la majoria de valors, creences, religió, herència o classe?<br />4. Utilitza el seu vist-i-plau, apreci o afecte com a càstig?<br />5. Contínuament et critica, t'insulta o et crida?<br />6. T'humilia en privat o en públic?<br />7. Rebutja tenir relacions socials en la teva companyia?<br />8. Controla els diners i totes les decisions?<br />9. Rebutja treballar o compartir els diners?<br />10. No et permet l'accés als diners o a les claus del cotxe?<br />11 Amb freqüència amenaça amb abandonar-te o diu que se'n va?<br />12. T'amenaça amb fer-te mal a tu o a la teva família?<br />13. Castiga o priva als fills/es quan està enfadat amb tu?<br />14. Amenaça amb segrestar (emportar-se els fills/es) si tu el deixes?<br />15. Abusa, tortura, mata animals domèstics per fer-te mal?<br />16. T'acosa amb coses que ell imagina que tu estas fent?<br />17. Et manipula amb mentides i contradiccions?<br />18. Destrueix mobles, fa destrosses en les parets o trenca útils domèstics durant les discussions que manté amb tu?<br />19. Utilitza armes de forma amenaçant?<br /><br /><br /><br />Les respostes en sentit afirmatiu són indicadors positius de maltracte psicològic.HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-55997924375018108092011-01-18T21:53:00.000-08:002011-01-26T21:57:03.846-08:00Recull de pel·lícules projectades<span style="font-family: verdana;">Aquestes pel·lícules són les que han utilitzat en el Vídeo Fòrum pel 8 de març des de l'any 2005 fins el 2010. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">2005</span></span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">18 de febrer: </span><span style="font-family: verdana;">Cosas que diria con sólo mirarla (Things you can tell just by looking her)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">25 de febrer: </span><span style="font-family: verdana;">Osama</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">4 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Como agua para chocolate (Like water for chocolate)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">8 de març:</span><span style="font-family: verdana;"> El principio de Arquímedes</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">2006</span></span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">8 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Las mujeres de verdad tienen curvas (Real women have curves)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">17 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Las chicas del calendario (Calendar gils)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">24 de març:</span><span style="font-family: verdana;"> Flores de otro mundo</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">31 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Las mujeres perfectas (The Stepford wives</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;font-size:130%;" ><br />2007</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">8 de març: </span><span style="font-family: verdana;">En tierra de hombres (North country)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">16 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Antonia (Antonia's line)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">23 de març:</span><span style="font-family: verdana;"> Princesas</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">30 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Ángeles de hierro (Iron jawed angels)</span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><br /><span style="font-weight: bold;">2008</span></span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">8 de març:</span><span style="font-family: verdana;"> Agua con sal</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">14 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Maria llena eres de gracia (Maria full of grace)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">28 de març: </span><span style="font-family: verdana;">La sonrisa de Mona Lisa (Mona Lisa smile)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">4 d'abril: </span><span style="font-family: verdana;">La soledad</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">2009</span></span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">8 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Solo ellas... Los chicos a un lado (Boys on the side)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">13 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Las chicas de la lencería (Herbstzeitlosen, Die)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">20 de març:</span><span style="font-family: verdana;"> Caramel</span><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;font-size:130%;" >2010</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">5 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Las horas (The hours)</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">13 de març: </span><span style="font-family: verdana;">Solas</span><br /><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;">19 de març:</span><span style="font-family: verdana;"> Novia a la fuga (Runaway bride)</span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-62714973651186946172011-01-17T21:59:00.000-08:002011-01-26T22:39:08.781-08:00Pel·lícules<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxy-IoRnadFvUfqrL587gSzjLBFCDe281AjhuLWEZ5tUdycDkNmlgtVXPUacmrv0nAx77jwppa35ZvwGjwDGwi7rGD3fGwztV6X_1Ho8d-qARUS6CGA7Y5uWUZuWk_Q5NWuGoE79RoKCFw/s1600/Cosas+que+dir%25C3%25ADa+con+solo+mirarla.jpeg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 236px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxy-IoRnadFvUfqrL587gSzjLBFCDe281AjhuLWEZ5tUdycDkNmlgtVXPUacmrv0nAx77jwppa35ZvwGjwDGwi7rGD3fGwztV6X_1Ho8d-qARUS6CGA7Y5uWUZuWk_Q5NWuGoE79RoKCFw/s320/Cosas+que+dir%25C3%25ADa+con+solo+mirarla.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566746769080870274" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 18 de febrer de 2005</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-size:180%;">Cosas que diria con sólo mirarla <span style="font-size:130%;">(</span></span>Things you can tell just by looking at her)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió:</span> Rodrigo García</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2000</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Glenn Close (Dra. Elaine Keener), Cameron Diaz (Carol), Calista Flockhart (Christine Taylor), Kathy Baker (Rose), Amy Brenneman (Kathy), Valeria Golino (Lilly), Irma St. Paule (madre de Elaine), Holly Hunter (Rebecca), Gregory Hines (Robert), Penny Allen (Nancy), Matt Craven (Walter), Miguel Sandoval (Sam), Noah Fleiss (Jay), Danny Woodburn (Albert),</span> <span style="font-family:verdana;"> Penny Allen (Nancy).</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Jon Avnet, Lisa Lindstrom y Marsha Oglesby.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Edward Shearmur.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia:</span> Emmanuel Lubezki.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Amy E. Duddleston.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Disseny de producció:</span> Jerry Fleming.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari:</span> George L. Little.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Decorats: </span>Betty Berberian.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> En el mateix barri de Los Angeles, la Vall de San Francisco, un grup de dones estan intentant recompondre les seves vides. Una doctora somia en conèixer a un home nou. Una solitària detectiu de policia busca pistes sobre una tragèdia juntament amb la seva germana cega, una parella lluita contra la seva malaltia terminal, una mare soltera s'il·lusiona amb la presència d'un nou veí, una directora de banc després d'haver tingut un romanç amb un home casat s'assabenta que aquest la deixat embarassada.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGYh833POrzLq0pyHILNpZgpXe5oufw0y4vy_y8LwSxQ6v0Nr34rxqSe9sEkKu5J_tJ9Ih8141h9s2RndiHXLWjKZV5FGUN4loWTB9ukCLhI4CZAkUMACylaCf8rWBnTg2_GYeG7oSYAuA/s1600/OSAMA.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 224px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGYh833POrzLq0pyHILNpZgpXe5oufw0y4vy_y8LwSxQ6v0Nr34rxqSe9sEkKu5J_tJ9Ih8141h9s2RndiHXLWjKZV5FGUN4loWTB9ukCLhI4CZAkUMACylaCf8rWBnTg2_GYeG7oSYAuA/s320/OSAMA.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749520425740242" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 25 de febrer de 2005</span> <span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;"><br />Osama</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió: </span>Siddik Barmak</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2003</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Afganistan, Japó i Irlanda</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Marina Golbahari (Niña/Osama), Khwaja Nader (Mulá), Arif Herati (Espandi), Zubaida Sahar (La madre), Hamida Refah (La abuela), Gol Rahman Ghorbandi (Talibán)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Siddiq Barmak, Julia Fraser y Julie LeBrocquy</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Mohamed Reza Darwishi</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Ebrahim Ghafuri</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Siddiq Barmak</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció artística: </span>Akbar Meshkini</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>Una nena de dotze anys i la seva mare es veuen en mig de la misèria quan, amb l'arribada dels talibans al poder a Afganistan, perden el seu dret a treballar i la possibilitat de sortir soles al carrer, atès que no tenen cap home a la família que vetlli per elles. La mare i l'àvia de la nena decideixen fer-la passar per un nen, això fa que ella tingui moltes pors i angoixes pel que li pugui passar si descobreixen la seva veritable identitat. Es portada amb companyia d'altres nois a la Madrasa, l'escola religiosa que també és un centre de formació militar dels talibans, allà rep ajuda d'un noi que sí sap realment qui és, i ell li dóna un nom: Osama.</span><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcav5VhUDehR1jAzrWjHDkDuw7KqpBc5WL-wK8FOjJyjfv_JvGxffa27zIgtjNsdueK1n6ijKTMCrragi2Rtb2K7DOtK3cug_V8p6opmJWAXD0af27d8gzvD314EddvXinktMAgVWt3mMt/s1600/COMO+AGUA+PARA+CHOCOLATE.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 221px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcav5VhUDehR1jAzrWjHDkDuw7KqpBc5WL-wK8FOjJyjfv_JvGxffa27zIgtjNsdueK1n6ijKTMCrragi2Rtb2K7DOtK3cug_V8p6opmJWAXD0af27d8gzvD314EddvXinktMAgVWt3mMt/s320/COMO+AGUA+PARA+CHOCOLATE.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566747993389221634" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>4 de març de 2005</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Como agua para chocolate</span> <span style="font-size:130%;">(Like water for chocolate)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió: </span>Alfonso Arau i Laura Esquivel (Novela: Laura Esquivel)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>1992</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Mexic</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Marco Leonardi, Lumi Cavazos, Regina Torné, Ada Carrasco, Yareli Arizmendi, Mario Iván Martínez, Claudette Maille, Pilar Aranda, Rodolfo Arias, Margarita Isabel, Farnersio de Bernal, Joaquín Garrido, Sandra Arau </span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Mexican Film Institute</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Leo Brouwer</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Emmanuel Lubezki i Steve Bernstein</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>És una història d'amor i gastronomia ambientada a Mèxic a principis del segle XX. Dos joves bojament enamorats, Tita (Lumi Cavazos) i Pedro (Marco Leonardi) han de renunciar al seu amor, perquè la mare d'ella decideix que la seva filla més petita, Tita, ha de quedar-se soltera per cuidar-la quan ella sigui gran. Entre les olors i els sabors de la cuina mexicana, Tita patirà durant anys per un amor que perdurarà més enllà del temps.</span><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9VEYWO8XvYVtDiaPEl9n8hUXkUPfKiNYheAujMvuBmJBiAqZNfnOx_4l3pB1DiqK9QhdVSx5dZdPgnzfRhY-4S_QGCQAOOdKNGvsHjVFD05TjzVr83Zx06pN0OzzOLwDaeT145xRBgaV/s1600/El+principio+de+ARquimedes.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 212px; height: 303px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9VEYWO8XvYVtDiaPEl9n8hUXkUPfKiNYheAujMvuBmJBiAqZNfnOx_4l3pB1DiqK9QhdVSx5dZdPgnzfRhY-4S_QGCQAOOdKNGvsHjVFD05TjzVr83Zx06pN0OzzOLwDaeT145xRBgaV/s320/El+principio+de+ARquimedes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566747562609339938" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 8 de març de 2005</span><br /><span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;">El principio de Arquímedes</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió:</span> Gerardo Herrero i Belén Gopegui</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any:</span> 2004</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Espanya</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Marta Belaustegui (Sonia), Roberto Enríquez (Mariano), Blanca Oteyza (Rocío), Alberto Jiménez (Andrés), Vicky Peña (Carmen), Manuel Morón (Nicolás), Víctor Clavijo (Pedro), Omar Muñoz (David), Nerea Casares (Ángela), Paz Gómez (Elena)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Gerardo Herrero</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Lucui Godoy</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia:</span> Alfredo Mayo</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Carmen Frías</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció Artística: </span>Wolfgang Burmann</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari: </span>Lena Mossum</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>La Sonia és una executiva del món de la moda que ni tan sols té temps per dedicar-se al seu fill i al seu marit. Rocío també està casada i amb una filla, es veïna i amiga de Sonia. Tot i estar molt ben preparada professionalment, no ha tingut tanta sort i sempre ha fet treballs eventuals. Cada una d'elles intenta aconseguir el que l'altra té, pensant que així aconseguiran una vida millor. La Sonia busca temps i calma per estar amb el seu fill, que últimament només veu en pijama, i la Rocío vol poder, reconeixement social i independència econòmica. Però com diu el principi d'Arquimedes, flotar o no flotar no depèn només de la matèria de la que un està fet sinó també del líquid laboral i afectiu en el que s'intenta nedar.</span><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA2T5NQDffFH1AKvc4tVsg7xIXYXA8dZyq3gGI0LoP6sAYgMIkKisOiXQz2dgXMGCXkz4iaVQJG7c1Whmh-svbyRf46tb8QKrOO0Miw65RTufoGIi5Io5yNmZqS973V6TBqAHQ2ol21Djm/s1600/Las_mujeres_de_verdad_tienen_curvas.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA2T5NQDffFH1AKvc4tVsg7xIXYXA8dZyq3gGI0LoP6sAYgMIkKisOiXQz2dgXMGCXkz4iaVQJG7c1Whmh-svbyRf46tb8QKrOO0Miw65RTufoGIi5Io5yNmZqS973V6TBqAHQ2ol21Djm/s320/Las_mujeres_de_verdad_tienen_curvas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566748848693038802" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>8 de març de 2006</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Las mujeres de verdad tienen curvas </span><span style="font-size:130%;">(Real women have curves)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió: </span>Patricia Cardoso i Gerorge LaVoo i Josefina Lopez</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2002</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>America Ferrera, Lupe Ontiveros, Ingrid Oliu, George Lopez, Brian Sites, Lourdes Perez </span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>HBO Films / Newmarket Films</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Emma Garcia de Mantilla i Heitor Pereira</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Jim Denault</span> <span style="font-family:verdana;"> <span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>Ana, una adolescent mexicana, viu a la comunitat hispana de l'est de Los Angeles, i fa poc que ha acabat l'institut,</span> <span style="font-family:verdana;">el seu professor l'anima per a que sol·liciti una beca per estudiar a la Universitat de Columbia. Però els seus tradicionals pares pensen que no és temps per estudiar, sinó per ajudar a la família. Preocupada entre les dues ambicions personals i amb la seva tradició cultural, accedeix a treballar amb la seva mare a la fàbrica de costura de la seva germana, en el centre de Los Angeles.<br /><br /><br /></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVMiWsnvMUDeEQy7K5wB-lo0_ZGkcALoSfEucPnlShiNlM2c9VRsnAHECHJTh2tAU5zUgjx5VWKoVs61mSTrMxZBnNFSr3L7TH7pKaH2uIt4EQQDkKU7QLYimwAqpAnVArp2Zpe5mWiJav/s1600/Las+chicas+del+calendario.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVMiWsnvMUDeEQy7K5wB-lo0_ZGkcALoSfEucPnlShiNlM2c9VRsnAHECHJTh2tAU5zUgjx5VWKoVs61mSTrMxZBnNFSr3L7TH7pKaH2uIt4EQQDkKU7QLYimwAqpAnVArp2Zpe5mWiJav/s320/Las+chicas+del+calendario.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566748739860831010" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 17 de març de 2006</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Las chicas del calendario</span> <span style="font-size:130%;">(Calendar girls)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió: </span>Nigel Cole i Juliette Towhidi i Tim Firth</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2003</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Regne Unit</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Helen Mirren (Chris), Julie Walters (Annie), Linda Bassett (Cora), John Alderton (John), Annette Crosbie (Jessie), Penelope Wilton (Ruth), Celia Imrie (Celia), Philip Glenister (Lawrence), Ciarán Hinds (Rod), Geraldine James (Marie)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció:</span> Nick Barton i Suzanne Mackie</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Patrick Doyle</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Ashley Rowe</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Michael Parker</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Diseny de producció: </span>Martin Childs</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció Artística:</span> Mark Raggett</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari:</span> Frances Tempest</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>Chris i Annie són dues bones amigues molt unides tot i les diferències de caràcter. Viuen en un petit poble de Yorkshire Dales, però la tranquil·litat de les seves vides acaba quan el marit d'Annie mor de leucèmia. Membre actiu de l'Institut de la Dona Local, Chris encapçala un projecte amb les seves companyes per aconseguir fondos per a l'hospital del poble. La seva idea, aparentment tradicional, consisteix a publicar un calendari amb fotografies de dones. Cada una haurà de posar com si estigués fent alguna de les seves labors tradicionals: fent melmelada, plantant testos, fent mitja. Però la idea adquireix un gir inesperat, totes decideixen posar nues davant la càmera. Les seves fotos bombardegen els titulars dels diaris nacionals i internacionals. Durant el viatge de promoció a Hollywood, apareixen a la televisió i a les portades de les millors revistes. Amb el furor que causen, l'amistat de Chris i Annie es posa a prova.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU1zeoKvOb61D3pxzidHEHrdWwN0JtJApmwCIhJiooqSIeRpPm-jjAVlLSRMmDBvi9y-kCmkJd414CaeoLr0Jxkqbbrg26GWqKNc8pKp1oqPka1GHJ6vHxcLQ0ntK7KbAbHO6nzW729Zgv/s1600/Flores+de+otro+mundo.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU1zeoKvOb61D3pxzidHEHrdWwN0JtJApmwCIhJiooqSIeRpPm-jjAVlLSRMmDBvi9y-kCmkJd414CaeoLr0Jxkqbbrg26GWqKNc8pKp1oqPka1GHJ6vHxcLQ0ntK7KbAbHO6nzW729Zgv/s320/Flores+de+otro+mundo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566748050401466546" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>24 de març de 2006</span> <span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;"><br />Flores de otro mundo</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió:</span> Icíar Bollaín i Julio Llamazares</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>1999</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Espanya</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> José Sancho (Carmelo), Lisette Mejía (Patricia), Luis Tosar (Damián), Marilin Torres (Milady), Chete Lera (Alfonso), Elena Irureta (Marirrosi), Amparo Valle (madre), Rubén Ochandiano (Óscar)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Santiago García de Leániz, Enrique González Macho (La Iguana - Alta Films S.A.)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Pascal Gaigne</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia:</span> Teo Delgado</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>Patricia és una dominicana que fuig de Madrid buscant espai i seguretat econòmica per als seus fills petits. Marirrosi ve de Bilbao, treballa i té una vida autònoma i confortable, però està sola. Milady, cubana, acaba de fer vint anys i ha deixat l'Habana buscant un altre món. Les tres intenten trobar la felicitat en companyia, al costat d'algun dels homes de Santa Eulalia, un poble castellà on no hi ha dones joves. Patricia i Marirrosi arriben juntes, en una caravana organitzada pels homes del poble. Carmelo, un home ric que viatja amb regularitat a la illa de Cuba, porta a Milady.</span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpUVGYTs_63U1RkzEjtA0BN5XJqQ7t-YlH_koJifzbMOiMfs2OmpEXNVuPyAiMLpJ85m1IymWjbhd4JHam1RU-QmusMvq9DsuTdnEkKEpbO0BHOtICaj55mRI9wPk78Y3uQJ-dL3eVSR_J/s1600/Las+mujeres+perfectas.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 224px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpUVGYTs_63U1RkzEjtA0BN5XJqQ7t-YlH_koJifzbMOiMfs2OmpEXNVuPyAiMLpJ85m1IymWjbhd4JHam1RU-QmusMvq9DsuTdnEkKEpbO0BHOtICaj55mRI9wPk78Y3uQJ-dL3eVSR_J/s320/Las+mujeres+perfectas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749242122846482" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 31 de març de 2006</span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;">Las mujeres perfectas </span><span style="font-size:130%;">(The Stepford wives)</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Frank Oz Paul Rudnick; basat en la novel·la de Ira Levin</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2004</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Nicole Kidman (Joanna Eberhart), Matthew Broderick (Walter Kresby), Bette Midler (Bobbie Markowitz), Christopher Walken (Mike Wellington), Faith Hill (Sarah Sunderson), Glenn Close (Claire Wellington), Roger Bart (Roger Bannister), David Marshall Grant (Jerry Harmon), Jon Lovitz (Dave Markowitz), Lorri Bagley (Charmaine)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Scott Rudin, Donald De Line, Gabriel Grunfeld i Edgar J. Scherick.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> David Arnold</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Rob Hahn</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge:</span> Jay Rabinowitz</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Disseny de producció: </span>Jackson de Govia</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció Artística:</span> Peter Rogness</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari:</span> Ann Roth</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> Joanna Eberhart creu que ha arribat al punt més alt, ja que és la presidenta de la cadena EBS més jove de la història i té un marit i dos fills preciosos. La vida de Joanna és perfecte fins que arriba un dia catastròfic en què sent que el món se li llença a sobre. La fan fora de la feina, el seu matrimoni comença a ser inestable, oblida fins i tot la direcció de l'escola dels seus fills i es converteix en candidata perfecte per una teràpia d'electro-shock. Però la crisi nerviosa serveix perquè la Joanna i el seu marid Walter es replantegin la seva vida: es traslladen per tornar a començar una nova vida en l'idíl·lic paradís suburbà de Stepfort, a Connecticut. Però alguna cosa estranya passa a la vila de Stepford, alguna cosa que fa que estigui en alerta Joanna i Bobbie Markowitz, que també acaba d'instalar-se a la zona amb el seu marit irascible Dave. Roger Bannister, un arqutecte que s'ha traslladat a Stepford amb l'esperança de salvar la seva relació amb els seu conservador company Jerry. El problema de totes tres parelles, són les esposes, totes són com Claire Wellington, guapes, felices i espectacularment actives i creatives: fan pastissos, pinten la casa, tallen la gespa, juguen amb els nens i encara, fins i tot, tenen temps per rebre als seus marits amb llenceria quan tornen de la feina. Joanna, cada vegada es preocupa més per les seves atractives però sumisses veïnes. En canvi, el seu marid Walter, està encantat. En particular l'impresiona l'Associació d'homes d'Stepford, ja que la seu és una important mansió que s'eleva en el centre de la ciutat.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIe-P70__-7pwFmTfSF8P9cHRqnrrRNl0xaDhTR9SGhUvPfyu83r3VI5sjXT9VKlpPiNdHdRIR6iTB4enilJTHY4S3G_t0VjDl5g8jkCdQVO9VWt7Y6J_NLAROuDqUA4eHGq50uNZk0iZo/s1600/En-Tierra-de-Hombres.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 224px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIe-P70__-7pwFmTfSF8P9cHRqnrrRNl0xaDhTR9SGhUvPfyu83r3VI5sjXT9VKlpPiNdHdRIR6iTB4enilJTHY4S3G_t0VjDl5g8jkCdQVO9VWt7Y6J_NLAROuDqUA4eHGq50uNZk0iZo/s320/En-Tierra-de-Hombres.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566751071744499666" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 8 de març de 2007</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />En tierra de hombres</span> <span style="font-size:130%;">(North country)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Niki Caro i Michael Seitzman; basat en el llibre "Class action: The landmark case that changed sexual harassment law" de Clara Bingham i Laura Leedy Gansler.</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any:</span> 2005</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Charlize Theron (Josey Aimes), Frances McDormand (Glory), Sean Bean (Kyle), Richard Jenkins (Hank), Jeremy Renner (Bobby), Michelle Monaghan (Sherry), Woody Harrelson (Bill White), Sissy Spacek (Alice), Elle Peterson (Karen Aimes), Thomas Curtis (Sammy Aimes), James Cada (Don Pearson), Rusty Schwimmer (Betty)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Nick Wechsler</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Gustavo Santaolalla</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Chris Menges</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>David Coulson</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Disseny de producció: </span>Richard Hoover</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció Artística: </span>Greg Hooper</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari: </span>Cindy Evans</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsi:</span> Josey Aimes, després d'una ruptura matrimonial, torna al seu poble natal, al nord de Minnesota, per trobar una bona feina. Amb dos fills al seu càrrec busca feina a la font principal de treball de la regió: les mines de ferro. Tot i que la feina és dura, està ben remunerat, i les amistats que es fan dins la feina són part també de la vida quotidiana, unint famílies i veïns en un vincle comú. És una indústria dominada pels homes des de sempre, en un lloc on els canvis són poc comuns. Animada per la seva amiga Glory. Una de les poques dones mineres en el poble, Josey s'uneix amb els treballadors que perforen roca per treure el mineral de la cantera. Està mentalitzada per suportar la perillosa i dura feina que suposa treballar en les mines, però no per aguantar l'assajament que ella i les altres mineres pateixen per part dels seus companys, cosa que fa que sigui una prova més dura. L'últim que volen els miners és haver de competir amb dones per les poques feines que hi ha, dones, que segons ells, no haurien d'estar conduint camions ni arrossegant pedres. Quan Jersey protesta contra el tracte que ella i les seves companyes reben, es troba amb una gran oposició. No només els que manen no volen escoltar la veritat, sinó que tampoc els membres de la comunitat com els seus pares i moltes de les seves companyes que tenen por de que faci que la situació empitjori. Les conseqüències de la lluita de Josey per aconseguir una vida millor per ella mateixa i pels seus fills afectarà a tots els aspectes de la seva vida, inclús les relacions amb els seus fills. A través d'aquests contratemps, Josey trobarà valor per lluitar pel que ella creu, tot i haver-ho de fer tota sola. Inspirada en una història real, “En tierra de hombres” segueix el viatge de Josey per un camí que la conduirà més lluny del que mai hauria imaginat, inspirant a molts altres i acabant amb la disputa massiva de l'assajament sexual.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggAmGYtP2ybZWRmCU7PVzE8vcv9YSuPCnduNYaePs-DBo-7gRUGeuEISkcYHupAaU4UfMyrhqrI_Im7PImdMdR-JyCHns8C_eu1hfuUbky59LON0IsjfqtBq2t3eqs57XAUYGZqkqxwI1k/s1600/Antonia.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggAmGYtP2ybZWRmCU7PVzE8vcv9YSuPCnduNYaePs-DBo-7gRUGeuEISkcYHupAaU4UfMyrhqrI_Im7PImdMdR-JyCHns8C_eu1hfuUbky59LON0IsjfqtBq2t3eqs57XAUYGZqkqxwI1k/s320/Antonia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566746950989670706" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 16 de març de 2007</span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;">Antonia</span><span style="font-size:130%;"> (Antonia's line)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió:</span> Marleene Gorris</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>1995</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Holanda</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Willeke Van Ammelrooy, Jan Decleir, Els Dottermans, Victor Löw, Michael Pas, Marina De Graaf, Mil Seghers</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Bergen (Primer Time/Bard Entretainment/NPS Televisie)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Ilona Seckaz</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia:</span> Willy Stassen</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>En una tranquil·la granja d'Holanda, la nonagenària Antonia fa la seva vida. Tranquil·lament al seu llit, fa memòria fins el dia, una mica més tard de la Segona Guerra Mundial, en què torna al poble on va néixer. A partir d'aquí, recorda la seva vida durant els cinquanta anys següents, així com la dels seus fills i néts. Un dia rere un altre, el comportament independent, inconscient i excèntric d'Antonia i la seva família, en especial la lluita pel feminisme, es barreja amb la vida quotidiana del poble en el que viuen. La vella granja es converteix en la llar de persones molt variades, en les que el ressentiment inicial es converteix en tolerància i posteriorment, en amor.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh52kS1WxNJfXRRodi_lvXUP6UGdIuQTTX8cP9eTZ9Urlz_OnpuMHDYWqeAUTiXZ64stKR9b9RdL1WqYtQhbZzgikQDo5X0WIzb4_9TpBRiHAsfuh8prHGEB3Z6I4exXWmOS2k7n1-KSJWP/s1600/Princesas.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh52kS1WxNJfXRRodi_lvXUP6UGdIuQTTX8cP9eTZ9Urlz_OnpuMHDYWqeAUTiXZ64stKR9b9RdL1WqYtQhbZzgikQDo5X0WIzb4_9TpBRiHAsfuh8prHGEB3Z6I4exXWmOS2k7n1-KSJWP/s320/Princesas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749571125948690" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>23 de març de 2007</span> <span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;"><br />Princesas</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Fernando León de Aranoa</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any:</span> 2005</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Espanya</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Candela Peña, Micaela Nevárez, Llum Barrera, Mariana Cordero, Violeta Pérez, Mónica Van Campen, Flora Álvarez, Alejandra Llorente</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Reposado Producciones</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Manu Chao</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Ramiro Civita</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> És la història de dues dones, dues prostitutes, dues princeses. Una d'elles es diu Caye, té casi trena anys, serrell de perruqueria i un atractiu discutible. Zulema és una princesa</span> <span style="font-family:verdana;">desterrada, dolça i fosca, que viu a diari l'exili forçós de la desesperació. Quan es coneixen estan en llocs diferents, casi enfrontats: són moltes noies les que veuen amb recel l'arribada d'immigrants a la prostitució. Caye i Zulema no tarden en comprendre que, tot i la distància, les dues caminen per la mateixa corda fluixa. De la seva complicitat neix aquesta història.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR-jWelTHgVBMIS8QJxghSjSRrjHGkTHQUWYCK4Xi4dDSQl1IwDfLphFzbRUGORtJ00Lmy4nLf0eusP6PGnE84PAp7OR0N3n6s-HNv8q2S8oi22yMxOcGc7isipEQzqhrTlgKmpIj8-fMb/s1600/angeles+de+hierro.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 218px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR-jWelTHgVBMIS8QJxghSjSRrjHGkTHQUWYCK4Xi4dDSQl1IwDfLphFzbRUGORtJ00Lmy4nLf0eusP6PGnE84PAp7OR0N3n6s-HNv8q2S8oi22yMxOcGc7isipEQzqhrTlgKmpIj8-fMb/s320/angeles+de+hierro.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566746898838338674" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 30 de març de 2007</span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;">Ángeles de hierro </span><span style="font-size:130%;">(Iron jawed angels)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Katja von Garnier i AJennifer Friedes i Sally Robinson</span> <span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any:</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Hilary Swank, Margo Martindale, Anjelica Huston, Frances O’Connor, Lois Smith, Vera Farmiga, Brooke Smith, Adilah Barnes, Laura Fraser, Semen Hirzhner, Jeremy Nichols, Donna York Dunn, Kristina Vensko, Molly Parker, Lois Sanders</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>James Bigwood, Laura McCorkindale, Denise Pinckley</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Reinhold Heil, Johnny Klimek</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Robbie Greenberg</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> Alice Paul, una dona compromesa amb la lluita pel vot femení, posa contra les cordes al President Woodreo Wlson reclamant, a les portes de la Casa Blanca, el que el Govern dels Estats Units ja havia autoritzat: la XIX Esmena de la Constitució en la que es reconeix el dret de la dona a votar. Van ser temps de protesta al carrer, desfilades i vagues de fam. Alice Paul i les seves coreligionàries arriben a ser empresonades i alimentades a la força abans de que el president Wilson accepti posar en marxa la XIX Esmena i donar fi a la lluita que havien mantingut generacions de dones durant més de cent anys.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiafl6EGa-Uey45MhU8iNspujT264z2oNeH46OOGMhvxl4zfrv6IDNtKVIXdWLriVHMZQPObwJ3NLhUft_vQV5fcbPDCEWQcnPu9PcoPLy3hTPurIlJP9_EbFzMGAuSdRfSp2npdKUeBODy/s1600/Agua+con+sal.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 230px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiafl6EGa-Uey45MhU8iNspujT264z2oNeH46OOGMhvxl4zfrv6IDNtKVIXdWLriVHMZQPObwJ3NLhUft_vQV5fcbPDCEWQcnPu9PcoPLy3hTPurIlJP9_EbFzMGAuSdRfSp2npdKUeBODy/s320/Agua+con+sal.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566746855111709026" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 8 de març de 2008</span> <span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;"><br />Agua con sal</span></span><span style="font-weight: bold;"><br /></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Pedro Pérez-Rosado i Lilian Rosado González</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2005</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Espanya i Portugal</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Yoima Valdés (Olga), Leyre Berrocal (Mari Jo), Juan Carlos Morales (Johnny), Candela Fernández (Lucía), Lola Molto (Dueña), Ofelia Medina (Olvido), Joan Crosas (Cocinero), Elia Enid Cadilla (Enfermera), Bebe Pérez (Drogata), Empar Ferrer (Vecina)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció:</span> Ximo Pérez</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Carlos Varela</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Miguel Llorens</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Vicente Ibáñez i Rafa Montesinos</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció Artística: </span>Jero Bono</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari: </span>Miguel Carbonell</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>L'Olga, una noia jove cubana, arriba a Espanya amb una beca d'estudis pensant que seria el principi d'una millor vida. El problema és que és una immigrant il·legal que pateix les conseqüències de la migració, no pot tornar a casa i ha de buscar-se la vida. Mari Jo, és una jove valenciana de la Ribera Alta, nascuda en una família plena de problemes i a la que el destí li ha marcat la vida. Són treballadores il·legals d'una fàbrica de mobles en la que cobren dos euros per hora. “Agua con sal” és una història de dones que lluiten per sobreviure en aquesta societat del benestar i grans oportunitats, en la que busquen desesperadament el que han perdut.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVp7Pd21KrIzN4Tf7NKS7ey7nt22b9gdv3vU-jWX7puw05fTFqAdQrnHXAmUPCemK3I8M2ZP2a6yFFRm57G2OA7FKCTqeKGqJKSWCwStru9GBSaT7t2Nq-Qj9pVfLSD9ZTC9lfESz63xgw/s1600/maria+llena+eres+de+gracia+cartel.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 224px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVp7Pd21KrIzN4Tf7NKS7ey7nt22b9gdv3vU-jWX7puw05fTFqAdQrnHXAmUPCemK3I8M2ZP2a6yFFRm57G2OA7FKCTqeKGqJKSWCwStru9GBSaT7t2Nq-Qj9pVfLSD9ZTC9lfESz63xgw/s320/maria+llena+eres+de+gracia+cartel.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749406089309874" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 14 de març de 2008</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Maria llena eres de gracia </span><span style="font-size:130%;">(Maria full of grace)</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Joshua Marston</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2004</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Estats Units i Colòmbia</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Catalina Sandino Moreno (María), Yenny Paola Vega (Blanca), Guilied López (Lucy), Orlando Tobón (Don Fernando), Jhon Alex Toro (Franklin), Patricia Rae (Carla), Virginia Ariza (Juana), Charles Albert Patiño (Felipe), Wilson Guerrero (Juan), Johanna Andrea Mora (Diana)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció:</span> Paul Mezey</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Jacobo Lieberman y Leonardo Heiblum</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Jim Denault</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Anne McCabe y Lee Percy</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Disseny de producció: </span>Mónica Marulanda i Debbie De Villa</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari: </span>Lauren Press i Sarah Beers</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>María té 17 anys, viu amb la seva mare, la seva àvia, la seva germana i el seu nevot en una petita ciutat al nord de Bogotà. Treballa en una enorme plantació de roses. María i Blanca, la seva millor amiga, són les encarregades de retirar les espines de les tiges i preparar les flors per a l'exportació. És una feina dura i han de seguir normes molt estrictes. Per María, l'única distracció que hi ha són els balls a la plaça del mercat, on va els caps de setmana amb la seva parella Juan. La María és molt impulsiva. Un dia, després de discutir amb un dels seus caps, marxa de la feina, la seva família no entén per què ha deixat la feina i ningú sospita de que la María està embarassada. Decideix provar sort a la ciutat. Durant el viatge, es troba a Franklin, un noi que ja coneixia. Ell és un jove acostumat al món i impresiona a la María amb la seva seguretat. Li parla d'una feina, María enten perfectament que tracta sobre passar drogues a Estats Units, empassant-se paquets petits d'heroïna. D'aquesta manera guanyarà 5.000 dòlars en un viatge, que farà que la feina la convenci. Lucy ja ha fet el viatge dues vegades i amb èxit, i li ensenya com preparar-se físicament i també el que ha de saber fer si les coses surten malament. Blanca no triga en ser reclutada pels venedors. Uns dies més tard, les dues amigues pugen a un avió que les portarà fins a Estats Units, en aquest viatge, maria porta 62 paquets a l'estomac...</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijUmsTZ2dQ2gBqPM-Wpo9lBprqCzoHd3rl0xNleYTw82LPf9X7BvbQ0cDdCEFH2F-1o0RYw05NNRWQ070bZz8xfvB9v67EMBXWi7l3oMqs3BIGAMqoEBDucwh_mrGDc6sTn4BPRNRX5wmq/s1600/La+sonrisa+de+Mona+Lisa.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 279px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijUmsTZ2dQ2gBqPM-Wpo9lBprqCzoHd3rl0xNleYTw82LPf9X7BvbQ0cDdCEFH2F-1o0RYw05NNRWQ070bZz8xfvB9v67EMBXWi7l3oMqs3BIGAMqoEBDucwh_mrGDc6sTn4BPRNRX5wmq/s320/La+sonrisa+de+Mona+Lisa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749356288430882" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>28 de març de 2008</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />La sonrisa de Mona Lisa </span><span style="font-size:130%;">(Mona Lisa smile)</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Mike Newell i Lawrence Konner i Mark Rosenthal</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>2003</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Julia Roberts (Katherine Watson), Kirsten Dunst (Betty Warren), Julia Stiles (Joan Brandwyn), Maggie Gyllenhaal (Giselle Levy), Marcia Gay Harden (Nancy Abbey), Dominic West (Bill Dunbar), Topher Grace (Tommy Donegal), Ginnifer Goodwin (Constance Baker), Juliet Stevenson (Amanda Armstrong), John Slattery (Paul Moore)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció:</span> Elaine Goldsmith-Thomas, Paul Schiff i Deborah Schindler</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Rachel Portman</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia:</span> Anastas N. Michos</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Mick Audsley</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Disseny de producció:</span> Jane Musky</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció Artística:</span> Patricia Woodbridge</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari:</span> Michael Dennison</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> Katherine Watson viatja des de California al campus de la Universitat de Wellesley a Nova Englaterra a l'octubre de 1953 per ensenyar Història de l'Art. A l'era de postguerra, Katherine espera que les seves estudiants, les millors i més brillants del país, aprofitin les oportunitats que se'ls presenten. Tot i així, després de la seva arribada, Katherine descobreix que l'entorn de la prestigiosa institució està estancada en la conformitat. Segons la reconeguda professora, Nancy Abbey, un anell de compromís en el dit d'una noia jove, està considerat un premi més gran que una bona educació. Quan Katherine anima a les seves alumnes a pensar per si mateixes, s'enfronta amb les característiques més conservadores del professorat i de l'alumnat, incloent-hi una de les seves alumnes, la superficial Betty Warren. La recent casada Betty es converteix en una formidable adversària quan Katherine convenç a la seva millor amiga, Joan Brandwyn, per a sol·licitar el seu ingrés a l'Escolta de Dret de Yale, tot i que està esperant proposta matrimonial per part del seu xicot. Per l'elegant i provocativa Giselle Levy, Katherine es converteix en una mentora i model de comportament. Del seu exemple, la dolça i tímida Conni Baker, també adquireix valor i aconsegueix la suficient confiança per superar les seves inseguretats. A través dels intents de les seves estudiants per trobar el seu propi camí, Katherine també apren una lliçó diferent per ella mateixa.</span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPmbnovdIXGuZRzJirGGgg-0irvDgGJa3FmE-MjEsO0rwdQJOY0LMrwoU6G0FQxoXZDgIvsX59YB4_z9cCBB9UvkCUXHYdFKanWY71SPlm348Lpt240vYNiOHoRELzVGC9TBLId6YCSCHu/s1600/La+Soledad.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 222px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPmbnovdIXGuZRzJirGGgg-0irvDgGJa3FmE-MjEsO0rwdQJOY0LMrwoU6G0FQxoXZDgIvsX59YB4_z9cCBB9UvkCUXHYdFKanWY71SPlm348Lpt240vYNiOHoRELzVGC9TBLId6YCSCHu/s320/La+Soledad.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749306391501810" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>4 d'abril de 2008</span> <span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;"><br />La soledad</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió:</span> Jaime Rosales i Enric Rufas</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any:</span> 2007</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Espanya</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Sonia Almarcha, Petra Martínez, Miriam Correa, Nuria Mencía, María Bazán, José Luis Torrijo, Jesús Cracio, Lluís Villanueva, Juan Margallo</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Fredesval Films / Wanda Visión / In Vitro Films</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Varios</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Óscar Durán</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> És la història de dues dones. Una és Adela, que es trasllada a Madrid, on inicia una vida nova juntament amb el seu fill d'any i mig. Allà troba feina i noves amistats, fins que</span> <span style="font-family:verdana;">passa alguna cosa... L'altra protagonista es Antonia, la propietària d'un petit supermercat de barri, en la que la seva vida és veu alterada pels problemes de les seves filles...</span><br /><br /><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvbR2hBGC0iJJKdPNAiZcOOfl_rSTvOxMIliAQ2Hf9OjwmzCj_RXugFXBLUKDtJAtEAZUWPWyw3ZuGRM-3M8S9ION8lbWw1H7lxkp6COf4zWbJ58KlVSzpZgYnA-Mk9G_KKQrpFOyrCOR0/s1600/Solo+ellas...+los+chicos+a+un+lado.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 238px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvbR2hBGC0iJJKdPNAiZcOOfl_rSTvOxMIliAQ2Hf9OjwmzCj_RXugFXBLUKDtJAtEAZUWPWyw3ZuGRM-3M8S9ION8lbWw1H7lxkp6COf4zWbJ58KlVSzpZgYnA-Mk9G_KKQrpFOyrCOR0/s320/Solo+ellas...+los+chicos+a+un+lado.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749612301566626" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>8 de març de 2009</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Solo ellas... Los chiscos a un lado</span><span style="font-size:130%;"> (Boys on the side)</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Herbert Ross i Don Roos</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>1995</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Drew Barrymore, Mary-Louise Parker, Whoopi Goldberg, Matthew McConaughey, James Remar, Billy Wirth, Anita Gillette, Dennis Boutsikaris, Estelle Parsons, Amy Aquino</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Regency Enterprises / Le Studio Canal+ / Alcor Films</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>David Newman</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia:</span> Donald E. Thorin</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>Per a la cínica cantant de club Jane DeLuca, la vida no ha sigut mai fàcil. Per altra banda, els homes sempre han sigut un misteri per la delicada Robin, i la irresponsable Holly s'enamora casi tots els dies. Les tres dones, totalment diferents entre elles, i cada una amb un secret amagat, iniciaran juntes el viatge de les seves vides, amb res en comú excepte un dolorós passat i el desig d'un futur millor.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAb1uXaExcm5v21rxMACwxwLIjry0DkpVHieLAeQEeAqW31vUHFAEXbPzS8wg7s3F-5Mzx6fPg4NhkUEuwZzmQZubSTVOn9KRwI2gCQBLAE8T7hztbdvp0ijqXUn-AxJg3LzizsxTWPlmX/s1600/Las+chicas+de+la+lenceria.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 230px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAb1uXaExcm5v21rxMACwxwLIjry0DkpVHieLAeQEeAqW31vUHFAEXbPzS8wg7s3F-5Mzx6fPg4NhkUEuwZzmQZubSTVOn9KRwI2gCQBLAE8T7hztbdvp0ijqXUn-AxJg3LzizsxTWPlmX/s320/Las+chicas+de+la+lenceria.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566748105562045042" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>13 de març de 2009</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Las chicas de la lencería </span><span style="font-size:130%;">(Herbstzeitlosen, die)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió:</span> Bettina Oberli i Sabine Pochhammer.</span> <span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Any:</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Suïssa</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Stephanie Glaser (Martha Jost), Annemarie Düringer (Frieda), Heidi Maria Glössner (Lisi Bigler), Monica Gubser (Hanni Bieri), Hanspeter Müller-Drossaart (Walter Jost), Lilian Naef (Vreni Jost), Monika Niggeler (Shirley Bigler), Peter Wyssbrod (Ernst Bieri), Manfred Liechti (Fritz Bieri)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Alfi Sinniger</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Luk Zimmermann</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Stéphane Kuthy</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge:</span> Mike Schaerer</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Disseny de producció: </span>Monica Rottmeyer</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari:</span> Greta Roderer</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> La Martha no pot superar la mort del seu marit i intenta trobar un significat a la seva vida. Les partides de cartes amb les amigues, Lisi, Hanna i Frieda, han perdut l'alegria i es planteja què fer realment amb la seva vida. Una nit, se'n va a dormir pensant en morir, però el destí sembla tenir altres plans per ella. Preocupades per la Martha, les seves tres amigues, la convencen, tot i tenir 80 anys, ha de complir el somni de ser modista. És llavors quan decideix obrir una botiga de roba interior femenina, moderna i amb tocs eròtics, on destaquen dissenys que ha fet ella mateixa. Aquest fet farà que la vida de totes les dones, submergides en l'ambient provincià d'una comarca paradisíaca, però avorrida, faci un gir radical. Aquesta novetat fa que el poble es revolucioni una mica i que els pilars de la comunitat conservadora tremolin. Molta gent no veu amb bons ulls els escandalosos canvis, que faran que apareguin noves relacions inesperades. Però les noies de la llenceria no es deixaran intimidar tan fàcilment...</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ78AriRV_ndbiAHhPWbH4YEK5bICv3EESiXbiPvdCJtDOnKfQTJ6ZCq5Pd6DnHajbuW_xMHcldKwxlao2c5mweKgtoPrm_q3S0OZ-U05h88jPP1bySsd4J3e615StJrKDxb7Vt60KoSIm/s1600/Caramel.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ78AriRV_ndbiAHhPWbH4YEK5bICv3EESiXbiPvdCJtDOnKfQTJ6ZCq5Pd6DnHajbuW_xMHcldKwxlao2c5mweKgtoPrm_q3S0OZ-U05h88jPP1bySsd4J3e615StJrKDxb7Vt60KoSIm/s320/Caramel.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566747440888962898" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 20 de març de 2009</span><br /><span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;">Caramel</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Nadine Labaki i Rodney El Haddad</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>1995</span> <span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >País:</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Nadine Labaki, Adel Karam, Yasmine Al Masri, Joanna Moukarzel, Gisèle Aouad, Dimitri Staneofski, Sihame Haddad, Aziza Semaan, Fadia Stella, Fatmeh Safa</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció:</span> Anne-Dominique Toussaint</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Khaled Mouzanar</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Yves Sehnaoui</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis:</span> Cinc dones es troben habitualment a un saló de bellesa, a Beirut. És un espai ple de colors i amb molta sensualitat on varies generacions es troben, parlen i fan</span> <span style="font-family:verdana;">confidencies. Layal estima a Rabih, però Rabih està casat. Nisrin és musulmana i el seu futur matrimoni planteja un problema: ella no és verge. Rima està turmentada per l'atracció que sent per les dones i viu al ritme de les visites d'una bonica client de llargs cabells. Yamal es nega a envellir. Rose ha sacrificat la seva vida per ocupar-se de la seva germana gran. Al saló de bellesa, els homes, el sexe i la maternitat es situen en el centre de les seves converses íntimes i lliures, entre talls de cabell i depilació amb una pasta caramel·litzada de sucre, aigua i llimona.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCQmXgQ_O5xI9ZPwPEW1APB4H9zmWr0KewwTQuHm0AelLNU5ijv3yqfwTIMvy04e2G2KxUnAgz22FoD4ifS5rbohsMnRGyLI5JNuIVzHPUaSulJPmYFTFN7lLZddZ5v2dQg-UGAFm7CURi/s1600/las+horas.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 225px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCQmXgQ_O5xI9ZPwPEW1APB4H9zmWr0KewwTQuHm0AelLNU5ijv3yqfwTIMvy04e2G2KxUnAgz22FoD4ifS5rbohsMnRGyLI5JNuIVzHPUaSulJPmYFTFN7lLZddZ5v2dQg-UGAFm7CURi/s320/las+horas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566748791711528546" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 5 de març de 2010</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Las horas<span style="font-size:130%;"> </span></span><span style="font-size:130%;">(The hours)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió: </span>Stephen Daldry i David Hare; basada en la novel·la de Michael Cunningham</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any:</span> 2002</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País:</span> Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació: </span>Meryl Streep (Clarissa Vaughan), Nicole Kidman (Virginia Woolf), Julianne Moore (Laura Brown), Stephen Dillane (Leonard Woolf), Miranda Richardson (Vanessa Bell), Ed Harris (Richard Brown), John C. Reilly (Dan Brown), Charley Ramm (Julian Bell), Toni Collette (Kitty), Claire Danes (Julia Vaughan), Jeff Daniels (Louis Waters), Eileen Atkins (Barbara)</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Scott Rudin i Robert Fox</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música:</span> Philip Glass</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Seamus McGarvey</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Muntatge: </span>Peter Boyle</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Disseny de producció:</span> Maria Djurkovic</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció Artística: </span>Mark Raggett, Judy Rhee i Nick Palmer</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Vestuari:</span> Ann Roth</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>És una història de tres dones en busca del sentit de les seves vides. Cada una viu en una època i lloc diferents, però estan vinculades entre si pels seus desitjos i les seves pors. Virginia Wolf, en els suburbis de Londres al principi de 1920, inicia la seva batalla instantàneament, quan comença a escriure la seva primera novel·la “Mrs. Dalloway”. Laura Brown, una esposa i mare en Los Angeles a finals de la Segona Guerra Mundial, està llegint “Mrs. Dalloway”, troba que és una novel·la reveladora i decideix fer un canvi brusc en la seva vida. Clarissa Vaughan, una versió contemporània de la Sra. Dalloway de Wolf, viu en una ciutat de Nova York en l'actualitat i està enamorada del seu amic Richard, un brillant poeta que està morint de SIDA. Les tres històries interactuen i finalment es troben en un sorprenen i transcendent moment de reconeixement compartit.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhslssVi4wH8mEJIUwHWPdd4jCALRGsUeRcYGsj4orjK2-YwZLzLkzT_PMxRr8IsEFfA8e4EwdbN80lco3ouY2-dxZ84dnPpuLwUj4Ql518Gd6sTaaQoKs0FLu7bvrYY-O3WgtUlb3CRVSc/s1600/Solas.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 233px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhslssVi4wH8mEJIUwHWPdd4jCALRGsUeRcYGsj4orjK2-YwZLzLkzT_PMxRr8IsEFfA8e4EwdbN80lco3ouY2-dxZ84dnPpuLwUj4Ql518Gd6sTaaQoKs0FLu7bvrYY-O3WgtUlb3CRVSc/s320/Solas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749657449327346" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció: </span>13 de març de 2010</span><br /><span style="font-size:180%;"><span style="font-family:verdana;">Solas</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Direcció i guió: </span>Benito Zambrano</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any:</span> 1999</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Espanya</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> María Galiana, Ana Fernández, Carlos Álvarez-Novoa, Antonio Dechent, Paco de Osca, Juan Fernández</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció:</span> Maestranza Films</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>Antonio Meliveo</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia: </span>Tote Trenas</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>Maria, una dona de 40 anys, malviu en un fosc apartament d'un barri pobre i conflictiu, treballa eventualment com noia de la neteja i està embarassada d'un home que no l'estima. Està sola i la beguda és la seva única companyia. La</span> <span style="font-family:verdana;">seva mare ha malgastat la seva vida amb un home que sempre ha confós les carícies amb les bufetades i per una filla que ha traçat una vida lluny d'ella. Està sola. El seu veí, vidu, esgota els seus últims anys amb el seu gos, Aquiles. Està sol. Els tres encreuen les seves vides i sumen les seves soledats donant així una oportunitat a l'esperança.</span><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilhvw3UujT7nQe8d1VXWmNhu-1N1AAaxYpQF0fsy8zJUnmW3KSWxSVu3VihHPcjcgvZ-fdG-p-xc02ZnPn6X-STnmFUowxODCLNp8PqGTrqL6XgtpSrEEzTLaJPny83TSb6DQWAOKWe09i/s1600/novia+a+la+fuga.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 220px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilhvw3UujT7nQe8d1VXWmNhu-1N1AAaxYpQF0fsy8zJUnmW3KSWxSVu3VihHPcjcgvZ-fdG-p-xc02ZnPn6X-STnmFUowxODCLNp8PqGTrqL6XgtpSrEEzTLaJPny83TSb6DQWAOKWe09i/s320/novia+a+la+fuga.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566749474182539554" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Data de projecció:</span> 19 de març de 2010</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:180%;"><br />Novia a la fuga<span style="font-size:130%;"> </span></span><span style="font-size:130%;">(Runaway bride)</span></span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;"><br />Direcció i guió: </span>Garry Marshall; Josann McGibbon i Sara Parriott</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Any: </span>1999</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">País: </span>Estats Units</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Interpretació:</span> Julia Roberts, Richard Gere, Hector Elizondo, Joan Cusack, Rita Wilson, Paul Dooley, Laurie Metcalf, Jane Morris, Christopher Meloni, Sela Ward</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Producció: </span>Paramount Pictures i Touchstone Pictures</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Música: </span>James Newton Howart</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Fotografia:</span> Stuart Dryburgh</span> <span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Sinopsis: </span>Ike Graham és redactor d'un diari de Nova York i té més d'un problema: una hora per entregar el seu article, la seva cap és la seva ex-muller i la seva agenda està plena. Quan decideix perdres en el seu refugi preferit, a la cerca d'idees per escriure, Ike té la notícia del cas d'una jove de la zona rural de l'estat de Maryland, Maggie, a la que li encanten els compromisos matrimonials, però li horroritza el matrimoni. Intrigat, Ike escriu una columna sobre el cas de la jove, sense preveure l'enuig de Maggie i la cadena d'embolics que acabarà deslligant.</span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-85842615528096708172011-01-16T20:39:00.000-08:002011-02-06T20:55:00.655-08:00Conclusions<span style="font-family:verdana;">Per mi, aquest treball ha suposat molta dedicació i hores de recerca, per acabar de trobar tot el que havia fet l'associació fins ara. M'he adonat que la PDB ha fet més coses de les que pensava, tot i que algun any jo havia participat en algun acte, o activitat.</span><br /><span style="font-family:verdana;">Fent aquest treball he descobert que l'associació s'ha intentat fer veure en molts aspectes, però tot i això, no tothom de Blanes sap de la seva existència, ni tampoc tenen idea de què significa el 8 de març, ni el 25 de novembre.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">M'ha ajudat a saber en què es fonamenta el 8 de març i el 25 de novembre, dues dates importants per l'associació, ja que al principi tenia petites nocions del perquè es celebra el 8 de març, i només coneixia el nom que se li ha posat a la diada del 25 de novembre. Això ha fet que hagués de buscar en diverses fonts com ara en fulls, documents, o tríptics de l'associació, pàgines d'Internet. Per sort, vaig trobar diferents documents que m'han ajudat a redactar una breu introducció, del 8 de març i del 25 de novembre, amb tota la informació que he trobat, que m'ha ajudat a posar les idees clares sobre paper. </span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Tot i el que he après, també m'agradaria que en part, la gent aprengués més a interessar-se amb les coses que els envolten, i a intentar no crear estereotips falsos per tot. També m'agradaria, que apart del que jo hagi pogut aprendre amb aquest treball, la gent de la meva edat, com ara amics i amigues, companys de classe, coneguts i en general tota la joventut, s'impliqui més en fer, que aquest món tan desigual, sigui millor per a tots i agafi forma en el sentit que no es discrimini a ningú ja sigui pel sexe o pel color de pell.</span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-17186405207755843462011-01-15T20:44:00.000-08:002011-02-03T06:22:13.030-08:00Cançons<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:verdana;">La PDB cada vegada que fa una concentració silenciosa per l'assassinat d'una dona per violència masclista, o quan fan la concentració del 25 de novembre, durant els minuts de silenci fan escoltar la cançó “Hogar” de Pedro Guerra de l'album<span style="font-style: italic;"> Hijas de Eva</span>, la seva lletra posa en paraules molts dels sentiments que una dona sent quan està en aquesta situació de violència.</span><br /><br /><a style="font-family: verdana;" href="http://www.goear.com/listen/ae1c4d5/hogar-pedro-guerra"><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Hogar - Pedro Guerra</span></a><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando el hogar no es la morada</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >donde me encuentro a salvo del dolor?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando no sé dónde esconderme</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >y el tiempo nunca juega a mi favor?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando el amor golpea y deja marca?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando no puedo separarme</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >de aquello que me hiere y me hace mal?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando me acosa y me persigue</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >y tengo miedo de la oscuridad?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando el amor</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >ya no es amor ni es amor ni es nada?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Y cada vez más sola,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >más triste y más atrapada.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Y cada vez más débil,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >más al borde de la nada.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando el hogar es el infierno</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >donde se quema todo lo que soy?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando he perdido la confianza</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >rompiéndose en pedazos la razón?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando el amor golpea y deja marca?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando la luna ya no alumbra</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >la senda que nos lleva a la verdad?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando no hay nadie que me cuide</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >y todo lo que tengo es soledad?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿Qué hacer cuando el amor</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >ya no es amor ni es amor ni es nada?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Y cada vez más sola,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >más triste y más atrapada.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Y cada vez más débil,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >más al borde de la nada.<br /><br /></span></span><br /><br /><br /><span style="font-family:verdana;">La PDB, va perdre el CD de la cançó que posaven sempre (“Hogar” de Pedro Guerra). Llavors, va decidir posar una cançó on es descriu una història d'amor que acaba en desamor, on la noia que es presenta durant la lletra és una noia enamorada del seu company sentimental, el qual l'acaba maltractant al llarg del seu matrimoni, i al separar-se, l'acaba matant.</span><br /><br /><br /><a href="http://www.goear.com/listen/4a9ac19/el-final-del-cuento-de-hadas-el-chojin"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >El final del cuento de hadas – El Chojin con Lydia</span></span></a><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Sé que no les gusto a tus padres, pero ellos que saben,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >no eres tan pequeña y yo no soy tan grande,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >te he demostrado que te quiero durante este tiempo,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >acepta mi anillo, cásate conmigo”.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Es precioso, claro que acepto mi vida”.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Oh, me haces tan feliz, sé que eres mía,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >estabas destinada a mí, lo supe desde el primer día,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >abrázame, comparte mi alegría”.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Así comenzó el cuento de hadas:</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >ramos de flores, bombones, paseos y dulces miradas,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >lo que opinen los demás no vale nada,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >un hombre bueno mantiene a una mujer enamorada,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Los días pasan como en una fábula:</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >vestidos de novia, lista de boda, planes, nueva casa,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >ella es la reina, ella es el ama,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >ella le ama, ella le aguanta...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Quizás no deberías beber tanto...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¿Me estas llamando borracho?”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“No, no, claro”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Pues cállate mujer ¿eh?,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >que yo sé bien lo que hago,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¡anda sube al coche y borra esa cara de inmediato!”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Claro...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Ella y él se casan,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >el tiempo pasa, una llamada...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Mamá, ¡estoy embarazada!”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >No hay mayor motivo para ser feliz que un niño,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >él lo celebra saliendo con sus amigos.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Dónde has estado? Me tenías muy preocupada...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“No empieces...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¿Por qué no coges mis llamadas?”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¡No empieces!”</span><br /><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia] </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Es que siempre me dejas sola en casa</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >y vuelves a las tantas, además,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¡hueles a colonia barata!”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¡Calla!”</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El primer golpe fue el peor,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >no tanto por el dolor como por el shock de la situación,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >esa noche él duerme en el sofá, ella no duerme nada,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >sueños rotos, lágrimas en la almohada...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin y Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Quién iba a decir que sería así... El final del cuento de hadas</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Todo iba bien hasta que llegó... El final del cuento de hadas</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Nunca pensó que podría pasar... El final del cuento de hadas</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >A otra ella le tocó vivir... El final del cuento de hadas</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Perdóname por lo de ayer, no sé qué pasó,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Es que... no sé, es el estrés del trabajo,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >el cansancio, estaba un poco borracho,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >perdóname, lo siento, sabes que te amo...”</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Tras unos días ella recuerda el tema,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >como si fuera una lejana pesadilla,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >pensó en contarlo a sus amigas, pero no lo entenderían,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >además, son cosas de familia.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Él me quiere, esas cosas pasan,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >y es verdad que a veces soy un poco bocazas...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Nace el bebé, una pequeña preciosa,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >pero él quería un niño y echa la culpa a su esposa...</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Lo haces todo mal, y estás gorda,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿cómo pretendes que no me vaya con otras?”</span><br /><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Pero...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¡Pero nada! Todo el día en casa acumulando grasas</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >¿y no eres capaz de tener la cena preparada?”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Pero...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¡Calla!”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Pero...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¡Cálla! Mira: ¡no me obligues a que lo haga!”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“Pero...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[El Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“¡Calla! ¡Te avisé! ¡Ahora habla! ¡Habla! ¡Habla! Habla...”</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[EL Chojin]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Esta vez no se supo controlar,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >ella acaba en el hospital,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >tras tres días por fin escucha a sus amigas,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >y denuncia a la policía su tortura.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La vida vuelve a sonreírle poco a poco,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >ella y la niña rehacen sus vidas casi del todo:</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >un nuevo chico, un nuevo trabajo,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >un nuevo futuro, en un nuevo barrio.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Pero el papel de un juez no es suficiente para detenerle a él,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >y un día de vuelta al portal,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >él la espera con un puñal, y le acuchilla, doce veces.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Fue el final del cuento de hadas,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >un cuento real que se cuenta en cada ciudad, cada semana,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >es la nueva plaga,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >es el final del cuento de hadas...</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">[Lydia]</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Quién iba a decir que sería así... El final del cuento de hadas</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Todo iba bien hasta que llegó... El final del cuento de hadas</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Nunca pensó que podría pasar... El final del cuento de hadas</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >A otra ella le tocó vivir... El final del cuento de hadas</span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-37973425930122592502011-01-14T22:00:00.000-08:002011-01-31T21:32:04.233-08:00Manifest<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold;">Manifest: </span>[...] Escrit que una persona o un grup de persones fan públic, on exposen els seus principis ideològics, generalment de caràcter polític o artístic.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">En el cas de la PDB, el manifest que fan cada any pel 25 de novembre, serveix per donar a conèixer el sentiment d'oposició a la violència masclista. Abans de llegir el manifest, la PDB sempre llegeix una presentació, on exposen les estadístiques de les dones mortes durant l'any en l'Estat Espanyol, tot seguit fa referència als tipus de violències que pateixen les dones d'arreu del món, i fa una petita comparació amb les dones d'Espanya, i principalment de Catalunya. Per acabar fa referència a que la violència masclista no acabarà d'un dia per l'altre, i que ha de ser entre tots que ho solucionem.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;">S'ha de dir, que alguns dels manifestos s'han perdut pels trasllats que ha patit la PDB.</span><br /></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-87099921639200526832011-01-14T21:10:00.000-08:002011-01-31T21:23:59.395-08:00Presentació 25 de novembre de 2004<span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" ></span></span><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Bona nit a tothom!</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Gràcies per estar aquí!</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Moltes vegades celebrem el dia Internacional d’alguna causa, però no sabem l’origen del perquè ho celebrem.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Per què el 25 de novembre?</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El 25 de novembre de 1960 les germanes Mirabal van ser assassinades brutalment pel dictador de la República Dominicana Rafael Trujillo. Les germanes Mirabal eren tres activistes polítiques. Els seus cadàvers van aparèixer destrossats al fons d’un precipici. Pel moviment popular i feminista de la República Dominicana històricament aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Es va declarar “Dia internacional contra la violència cap a la Dona” en el 1r encontre feminista de Llatinoamèrica i del carib, que es va celebrar a Bogotà al juliol de 1981. En aquest encontre les dones van denunciar la violència de gènere a nivell domèstic i la violació i l’assetjament sexual a nivell d’estats incloent la tortura i els abusos soferts per les presoneres polítiques.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Cal haver seguit les noticies que ens arriben de qualsevol punt on hi ha un conflicte bèl·lic, les primeres víctimes són les dones, on són violades reiteradament per les tropes o les forces d’ocupació. Però per desgracia nostra això no és mai noticia, això és el més habitual.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La ONU dóna caràcter oficial a la data en 1999</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Catalunya i l’Estat Espanyol no són una excepció del patiment d’aquestes dones en la violència: Blanes, tot i que no hi hagut dones mortes, hi ha dones que pateixen la violència dels seus companys, o ex-companys.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Una vegada més ens veiem obligats i obligades a concentrar-nos per donar a conèixer que encara hi ha dones que pateixen la violència, que són assassinades pel fet de ser dones.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Enguany i a data d’avui en tot l’Estat Espanyol han estat 94 dones mortes. 81 de les quals dins de l’àmbit familiar i 14 d’elles menors, 7 per agressions sexuals, 3 per tràfic de persones i 4 són víctimes indirectes.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >En memòria de totes elles us convido a que pengeu un crespo negre en la roba lila. I que agafeu una espelma i encenguem una llum d’esperança per a que això desaparegui.<br /><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">En aquesta presentació, la PDB va decidir començar amb una petita introducció al perquè es celebra el 25 de novembre i continua parlant sobre la violència de sexe, en diversos àmbits com ara en els països on hi ha guerra, i fa entendre, que no només en llocs on hi han conflictes bèl·lics hi ha maltracte, sinó en llocs propers, com per exemple a Blanes mateix, tot i que les dones que ho pateixen no és de la mateixa forma que en els països en guerra. Per finalitzar-la, fa referència al nombre de dones que han estat assassinades pels companys o ex-companys sentimentals. Desprès es fa lectura del manifest de la Xarxa de Dones contra la violència masclista que ha estat elaborat per un grup de dones que pertanyen a diferents entitats de Catalunya. Aquest manifest s’elabora cada any, i la PDB va decidir fer-ne lectura.</span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-68522723626075621502011-01-14T21:00:00.000-08:002011-01-31T21:32:31.721-08:00Manifest 25 de novembre de 2004<div style="text-align: right;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >LA LLIBERTAT DE LES DONES</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >PER ESVAIR LA VIOLÈNCIA PATRIARCAL</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >25 de Novembre de 2004</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Dia Internacional de la no violència vers les dones</span></span><br /></div><span style="font-size:100%;"><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La violència sexista atempta contra la llibertat de les dones. Podem avançar realment fins a eradicar la violència sexista. L'objectiu innegociable és la llibertat i el reconeixement del dret de les dones a controlar i gaudir del nostre propi cos i a decidir la nostra actuació i els nostres moviments.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Benvingudes siguin les lleis que contemplen algunes mesures contra la violència vers les dones, malgrat siguin parcials i insuficients. Però el fet que les dones hàgim accedit a la condició de subjectes de dret, no comporta ni ha comportat la llibertat femenina. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Per això el moviment feminista no es limita a reclamar la igualtat de drets sinó també la llibertat per a les dones. Amb la llei només no n’hi ha prou. Ni tan sols la unanimitat amb què fou aprovada la llei integral de mesures contra la violència de gènere no ens garanteix la seva futura aplicació. Les feministes volem anar més enllà de les mesures de tutela, protecció i repressió. Volem uns pressupostos suficients i comptar amb els recursos que permetin refer lliurement i al seu ritme la vida de les dones que pateixen violència i, treballar la prevenció conscientment i amb el compromís i la col·laboració de tota la societat.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" > </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Davant el greuge històric i la discriminació patida per les dones que vulnera la igualtat i genera la violència lluitem per la llibertat i pel respecte a la diferència. La llibertat de les dones va més enllà de la igualtat de drets. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Una vegada més denunciem la violència estructural del sistema patriarcal i del sistema econòmic dominant que genera i que alimenta tota mena de manifestacions violentes. La injustícia, la discriminació, la pobresa, la guerra, la malaltia, l'exili, el racisme, la marginació, l´assetjament, la precarietat, l'atac a les minories, la lesbofòbia, el feixisme, l’exclusió social, l’esclavitud, els abusos a la parella i a la família </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Les feministes estem atentes i vigilants, alertades que no ens retallin els drets adquirits amb tant esforç, com pretén la futura Constitució europea.</span><br /><br /><span style="font-style: italic; font-weight: bold;font-family:verdana;" >Aquest any la Campanya Internacional de 16 dies d'activisme contra la violència vers les dones anima a visualitzar i denunciar el vincle entre violència i salut, posant especial èmfasi en vincular violència i VIH (sida). La violència augmenta la vulnerabilitat de les dones a infectar-se de VIH, dificulta l’accés als mitjans de prevenció, a la prova de detecció, a poder tenir cura de la pròpia salut de forma integral. El diagnòstic de VIH és un factor que fa augmentar la violència contra les dones. L'estigma associat al VIH és per si sol una vulneració dels drets humans. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >En l'escenari mundial i pel que fa a la presència de les dones en els conflictes armats, també recordem la resolució 1325 de les Nacions Unides. Aquesta resolució reclama la participació de les dones en els processos de pau , en la gestió dels mateixos i en la elaboració dels pressupostos. I també el seu paper en la reconstrucció de la pau. Les feministes exigim la divulgació i aplicació d'aquestes mesures. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Ens solidaritzem amb les propostes de pau i contra la violència de les dones de Ciutat Juárez, de Colòmbia, de Palestina-Israel, de l’Iraq, de l’Afganistan, i d’arreu el món. Dones que actuen i defensen la vida de les persones exigint el respecte i autoritat per exercir en pau la llibertat de les dones per esvair del planeta la violència patriarcal.</span><br /><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic; font-weight: bold;font-family:verdana;" >XARXA DE DONES CONTRA LA VIOLÈNCIA</span></span><br /><br /><br /><br /></div><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:verdana;">Aquest manifest de la Xarxa de Dones contra la violència parla sobre els drets de les dones, que tot i que s'hagués aprovat la llei integral de mesures contra la violència de gènere, no n'hi ha prou, falta que la societat també hi intervingui. Tot seguit introdueix el tema de les dones en situació de violència que són més vulnerables davant el virus del VIH, referint-se que no només és una violació dels drets de la dona, sinó que també ho és per la societat. Per acabar i lligant amb el paràgraf en que parla sobre VIH entre les dones, fa referència a totes les dones d'arreu del món que lluiten per fer front a la societat patriarcal en la que vivim.<br /><br /></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-1456590544895924442011-01-14T20:50:00.000-08:002011-01-31T21:26:11.745-08:00Presentació 25 de novembre de 2005<span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Bona nit.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Un any més, ens trobem aquí per tornar a ajuntar els nostres desitjos de que aquesta lacra social, la violència contra les dones, algun dia acabi. Però també per a la reflexió d’aquest problema social.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >A data d’avui, han estat mortes a tot l’Estat Espanyol, 73 dones (158 eren parella o ex-parella, 11 amb altre relació familiar, 2 per agressió sexual i 21per tràfic sexual o prostitució.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El balanç en un dia com avui forçosament és crític: diàriament es violen al món els drets humans de milers de dones, que pateixen la violència en totes les seves facetes: la física, la sexual i la psicològica que es produeix a la família (els maltractaments, l'abús sexual de les nenes, la violació per part del marit), a més a més de la mutilació genital femenina i la violència relacionada amb l'explotació laboral i sexual. Unicef xifra en un 20% la població femenina que pateix algun tipus o altre de violència --començant pel genocidi a Ciudad Juárez (Mèxic) i les 2.000 dones assassinades a Guatemala en els sis últims anys-- i això malgrat que fa més de mig segle que la Declaració Universal dels Drets Humans afirma: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets" sense cap distinció de raça, color o sexe....</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >S’han començat a prendre mesures. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Amb la “ley integral contra la violencia domestica” aprovada al congres espanyol al 2004. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >És la primera vegada que s'aplica una norma integral, és a dir, concentrant en un únic text legal totes aquelles solucions que s'han de desplegar des de diferents àmbits de la societat: educatives, preventives, sanitàries, contra la publicitat il·lícita, a part de les mesures socials, assistencials, de recuperació psicològica i de reinserció social dels condemnats.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Però també és una llei que, ja des dels seus inicis li ha faltat el pressupost per al seu desenvolupament. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Falta formació par als professionals que estan en contacte directe amb les dones, a nivell de justícia, serveis mèdics, serveis socials...</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Falta recursos humans i materials en els jutjats. Els primers jutjats específics contra la violència de gènere inaugurats el 29 de juny d’enguany, van quedar saturats al poc temps. Lミexecució dels processos encara és lent. Una dona per dir prou ha d’haver tingut la precaució de fer bossa per més de 3 mesos per sobreviure.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Falten recursos humans i materials a nivell de serveis socials, per ampliar els serveis d’assistència, que evidentment han d’estar al costat de les dones.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El volum de denuncies cada vegada és més gran. Les dones comencen a sentir-se més recolzades institucionalment però també socialment. El fet que hi hagin més denuncies, no implica que hi hagi més casos de violència, simplement les dones no se senten tan soles davant de la seva pròpia situació. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El problema està reconegut, cada vegada més, com un problema social, d’homes i dones. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La realitat al nostre poble, Blanes, no és diferent que la resta de ciutats i pobles de Catalunya, de l’Estat Espanyol i del món. Aquí també hi han denuncies i casos de violència.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Cap llei, tampoc aquesta, pot acabar de la nit al dia amb un problema tan complex i d'arrels culturals tan fondes. Però no podem abaixar la guàrdia. No existirà un ple reconeixement dels drets civils per a tothom, fins que les dones no vegin reconeguda la seva plena carta de drets com a ciutadanes lliures i iguals. És una tasca de tota la societat: de dones i homes.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Us convido ara, a penjar un crespo negre a cada un dels noms de dones i a encendre una llum d’esperança, per desprès poder fer uns minuts de silenci i reflexió, i seguidament fer lectura, primer del manifest redactat per les institucions públiques catalanes: la generalitat, la federació de municipis i l’institut català de les dones i també el manifest de la xarxa de dones contra la violència de gènere.</span><br /><br /><br /><br /><span style="font-family:verdana;">A la presentació del 2005, com a la de l'any anterior, comença parlant sobre l'estadística de les dones mortes a Catalunya durant l'any, tot seguit fa menció de la violació dels drets humans, referint-se llavors a Ciudad Juárez i a Guatemala, on s'han patit molts casos de violència, ja sigui en àmbit familiar com polític. Just després introdueix una breu esmena sobre la “ley integral contra la violencia domestica” creada l'any 2004, i així fent referència a que la violència de sexe no només passa en altres llocs, sinó a Blanes mateix, tot i això, segueix argumentant que la llei no es complirà de la nit al dia, sinó que entre tota la societat hem d'aportar el nostre granet de sorra.<br /><br /></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-42386930877392824942011-01-14T20:40:00.000-08:002011-01-31T21:26:57.628-08:00Manifest 25 de novembre de 2006 (no hi ha presentació)<span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Sentir i Dir la Violència. Sentir i Dir la Llibertat. SENTIR és la primera eina que tenim les dones per protegir-nos, per identificar les violències i l’abús. Escoltar i donar valor a allò que sentim. Sentir el propi espai, sentir-lo en el cos, en la casa, al carrer, al món. Sentir que podem estar en risc, que el nostre espai, la nostra vida, el nostre cos, la nostra creativitat i estar en el món, estan en perill. Sentir que volem estar bé. Sentir que la nostra vida és a les nostres mans, viure-la en llibertat. Dir allò que ens passa és un pas decisiu per acabar amb les violències i l’abús. Dir com a manera de donar-nos autoritat, poder rebutjar el que ens fa mal i apropar-nos al que ens és beneficiós. Dir les violències tal com les vivim, dir la llibertat des de nosaltres. Donar valor al nostre llenguatge sobre les violències i sobre la llibertat. Conèixer i afirmar la pròpia veu. Dir-ho a altres dones per compartir, per crear nous camins plegades. Dir el món sense violències contra les dones. Per sentir i dir la violència i la llibertat no en tenim prou amb la igualtat de drets, no en tenim prou amb les lleis. Tot i així, hem treballat i treballem per la millora de les mesures socials i jurídiques. Aquest any tenim pendent d’aprovació la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista, amb la que es van comprometre els tres partits que ara tornaran a governar a Catalunya. També ens mantenim vigilants respecte a l’aplicació de la Llei Integral que ja es va posar en funcionament a nivell estatal, especialment pel que fa a la dotació econòmica i a les mesures d’atenció i prevenció. Sentir i Dir la Violència i la Llibertat en totes les llengües, cultures i territoris, amb la sonoritat que escurça la distància. Diem i Sentim les propostes de pau i contra les violències i el feminicidi de les dones de Ciutat Juárez, de Colòmbia, de Palestina-Israel, de l’Iraq, de l’Afganistan, de Catalunya... Veus de dones d’arreu del món que treballem per la pau i diem, juntes:</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >m’escolto, t’escolto, ens escoltem, escolteu-nos </span><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic; font-weight: bold;font-family:verdana;" >XARXA DE DONES CONTRA LA VIOLÈNCIA</span></span><br /></div><span style="font-size:100%;"><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Extret de <a href="http://www.caladona.org/">Caladona</a><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Aquest manifest, tot i no ser de la PDB i ser de la Xarxa de Dones contra la violència, va ser el manifest que van llegir pel 25 de novembre, tant a Blanes com a Barcelona.</span><br /><span style="font-family:verdana;">En el manifest s'utilitzen repetides vegades les paraules “sentir” i “dir” per fer veure d'alguna forma els sentiments d'una dona en condicions de violència. I finalment, reclamant al món, no només igualtat de drets i de lleis, sinó també socials i jurídiques, i que per fi, acabi la violència masclista tant a Catalunya, com als països en guerra.<span style="font-size:130%;"><br /></span></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-17655332998026975952011-01-14T20:30:00.000-08:002011-01-31T21:27:41.274-08:00Presentació 25 de novembre de 2007<span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Bona dia.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Un any més, ens trobem aquí per tornar a unir els nostres desitjos de que aquesta lacra social, la violència contra les dones, algun dia acabi. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >A data d’avui, han estat mortes a tot l’Estat Espanyol, 87 dones, 72 eren parella o ex-parella, 12 amb altre relació familiar, 1 per agressió sexual i 2 per tràfic sexual o prostitució.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El balanç en un dia com avui forçosament és crític: diàriament es violen al món els drets humans de milers de dones, que pateixen la violència en totes les seves facetes: la física, la sexual i la psicològica que es produeix en l’àmbit de la família (els maltractaments, l'abús sexual de les nenes, la violació per part del marit, la mutilació genital), en l’àmbit social la violència relacionada amb l'explotació laboral, l’assajament sexual en el treball, la discriminació, les violacions, en els conflictes armat, les violacions indiscriminades i l’explotació sexual, el tràfic de dones i nenes per explotació sexual... </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Unicef xifra en un 20% la població femenina que pateix algun tipus o altre de violència --començant pel genocidi a Ciudad Juárez (Mèxic) i les 2.000 dones assassinades a Guatemala en els sis últims anys, i els conflictes armats a Colòmbia amb milers de dones violades i assassinades-- i això malgrat que fa més de mig segle que la Declaració Universal dels Drets Humans afirma: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets" sense cap distinció de raça, color o sexe....</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >S’han començat a prendre mesures. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La “ley integral contra la violència domestica” aprovada al congres espanyol al 2004. I actualment en procés parlamentari a Catalunya la Llei pel dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Les lleis donen eines, però cap llei, tampoc aquestes, podran acabar de la nit al dia amb un problema tan complex i d'arrels culturals tan profundes.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >De totes maneres continuem reivindicant la manca de recursos tan personals com materials, així com la formació dels professionals que estan en contacte directe amb les dones, a nivell de justícia, serveis mèdics, serveis socials...</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El fet que hi hagin més denuncies, no implica que hi hagi més casos de violència, simplement les dones se senten més recolzades tan institucionalment i socialment i per això es senten més valentes a denunciar. I nosaltres les hem de recolzar.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La realitat al nostre poble, Blanes, no és diferent que la resta de ciutats i pobles de Catalunya, de l’Estat Espanyol i del món. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Aquest any a Blanes hem tingut un assassinat per violència de gènere, no ha estat el primer, podem recordar a la Silvia Cobos. Al mes de juny ja ens vam trobar aquí per denunciar-ho i donar recolzament a la família. Però també hi ha dones que denuncien, o que estan patint aquesta situació en silenci. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Aquestes dones necessiten del nostre recolzament, el de la ciutadania de Blanes, el recolzament de la família, amics i amigues, i el dels veïns. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >No podem abaixar la guàrdia. No existirà un ple reconeixement dels drets civils per a tothom, fins que les dones no vegin reconeguda la seva plena carta de drets com a ciutadanes lliures i iguals. És una tasca de tota la societat: de dones i homes.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Us convido ara, a penjar un crespo negre a cada un dels noms de dones, per desprès poder fer uns minuts de silenci i reflexió, i seguidament fer lectura, primer del manifest redactat per les institucions públiques catalanes: la generalitat i l’institut català de les dones, la federació de municipis i l’associació de municipis les 4 diputacions del qual farà lectura l’alcalde de Blanes i desprès seguidament es farà lectura del manifest de la xarxa de dones contra la violència de gènere.<br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">En el manifest de 2007, la PDB va decidir començar a parlar sobre l'estadística de dones mortes a causa de la violència de sexe, també fa memòria de la mort de Sílvia Cobos, produïda el mateix any i a Blanes, esmenant la seva mort, fa referència a que moltes dones, tant de Blanes, com d'altres llocs de Catalunya, Espanya, Europa, etc; estan patint maltractaments i dóna a entendre que els maltractaments són cosa de tota la societat, com diu al final “tant d'homes com de dones”; amb això es refereix a que entre tots dos hem de contribuir a fer d'aquest món un lloc millor, més agradable per a tots i igualitari.<br /></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-80242803664173847642011-01-14T20:20:00.000-08:002011-01-31T21:28:35.115-08:00Manifest 25 de novembre de 2007<div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic; font-weight: bold;font-family:verdana;" >"LES VIOLÈNCIES ENS AÏLLEN, ENLLACEM-NOS".</span><br /></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic; font-weight: bold;font-family:verdana;" >25 de NOVEMBRE DE 2007.</span><br /></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic; font-weight: bold;font-family:verdana;" > DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES</span><br /></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic; font-weight: bold;font-family:verdana;" >A LES 13h DAVANT DE L’AJUNTAMENT DE BLANES</span><br /></span></div><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Als inicis del moviment feminista, tenia molta importància la relació que s’establia entre les dones per poder parlar amb intimitat i compartir i transformar les pròpies vides. Aquest any volem fer visible, recuperar i valorar aquest aprenentatge assolit mitjançant les dinàmiques del moviment feminista enfront de l’aïllament que comporta la violència patriarcal </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Per això considerem imprescindibles els espais de resistència creativa de les dones, espais per compartir què fem i com ho estem fent. Cal que les nostres creences no generin murs que ens privin de relacionar-nos i que les relacions no condicionin les nostres creences.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Treballar en tenir cura de la societat molts cops ens ha portat a no tenir cura de nosaltres mateixes. Veiem en aquest treball una qualitat heretada i també una aposta de moltes dones, veiem també que en aquest esforç ens “desmesurem”, perdem la mesura. És important poder parar i escoltar el propi cos. Repartir les alegries i les preocupacions, les tristeses i les pors per poder renovar-nos. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Valorem que l’augment de responsabilitats i de presència en l’esfera pública ens ha aportat canvis importants, un poder nou que ens fa canviar, i potser perdre, els espais de llibertat. Tot i que no és fàcil fer aquesta valoració, és evident que, en aquest escenari, hi ha poc temps i poc espai per al cos i l’afecte, perquè hi ha un domini de la ment i la raó.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >El sistema patriarcal i la situació social actual ens obliguen a les feministes a estar visualitzant la violència i ens deixen menys espai per a la relació i la creativitat, ja que és una feina constant vers la societat explicar que “un altre món és possible” i treballar cap enfora massa sovint ens porta a la solitud. Les xarxes permeten que les dones estiguem més protegides, siguem menys vulnerables, perquè les xarxes entre dones donen credibilitat, donen suport, donen espai per a la recuperació.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La passió mou el món. Sentir que estem en un món que van voler i van imaginar altres dones ens dóna força per poder pensar i projectar quin és el món que nosaltres volem. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Dels reptes actuals volem ressaltar, aquest any, algunes situacions significatives de la violència contra les dones al món i de les nostres resistències i avenços.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Continuen els atacs a la nostra llibertat de manera tan cruel com els Feminicidis arreu del món i els assassinats de dones també a Catalunya, que aquest any ja són 10 dones mortes i al conjunt de l’Estat Espanyol sumen 79.. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Continuen les agressions contra les dones, que evidencien la quotidianitat i diversitat d’aquestes violències, que es conjuguen i incrementen amb el racisme, la precarietat laboral i les creixents desigualtats socials.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >L’eradicació de la violència exigeix que la societat deixi, per temor o connivència, de “mirar cap a una altra banda”.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Denunciem els límits de les lleis i actuacions dels governs. Cal fer-ne el seguiment i exigir-ne el compliment i l’aportació de recursos perquè siguin veritablement viables, començant pels Pressupostos Generals de l’Estat i seguint pels comptes autonòmics i municipals. A Catalunya esperem la ràpida aprovació d’una llei consensuada.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Reivindiquem les paraules, els cossos i els colors de les dones a tot el món, i ens felicitem per les millores aconseguides i per les complicitats que malgrat tot continuem construint.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >"LES VIOLÈNCIES ENS AÏLLEN, ENLLACEM-NOS".</span><br /><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Xarxa de Dones per la no violència</span></span><br /></div><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-family:verdana;">Extret de <a href="http://www.caladona.org/">Caladona</a><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Aquest és el manifest unitari que es va llegir després de la presentació que va fer la PDB. És un manifest fet per la Xarxa de Dones per la no violència on posen en manifest la unió que hi havia entre les dones per fer front a una societat patriarcal, és a dir, en una societat on la gran importància sigui la de l'home. Segueix parlant sobre com s'hauria de viure, on les creences no afectessin a les relacions, ni que les relacions condicionessin les creences. Tot seguit, fa un llistat on explica la desigualtat que actualment vivim. Per acabar, es pot interpretar que hi ha una frase que engloba tot el que hi ha explicat anteriorment: "les violències ens aïllen, enllacem-nos", referint-se al segon paràgraf, on explica que les creences poden ser un mur per a les relacions, i que les relacions poden acabar condicionant les nostres creences.<span style="font-size:130%;"><br /></span></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-36691211074623958702011-01-14T20:10:00.000-08:002011-01-31T21:29:26.396-08:00Manifest 25 de novembre de 2008 (no hi ha presentació)<span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-family:verdana;" >LA VIOLÈNCIA MASCLISTA: UN PROBLEMA DE TOTES I TOTS </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Avui, Dia Internacional contra la violència envers les dones, les institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, volem expressar el nostre condol per la mort de:</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Rebeca, Sanae, Rosa, Fostine Marine, Fàtima, Federica, Diana Gisela, Fuensanta i una nena de 6 anys. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Víctimes de la violència masclista a Catalunya aquest any 2008. Una violència que, a més d’atemptar contra els drets fonamentals de les dones, la seva autonomia i llibertat, constitueix un atac frontal contra els fonaments de qualsevol societat, i minva la integritat individual i col·lectiva de totes les persones que la integren.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Volem, també, renovar públicament el nostre compromís quotidià en l’eradicació d’aquesta violència, al mateix temps que volem transmetre un alè d’esperança atès que, malgrat la persistència de la violència en la nostra societat i en la vida de les dones, avui gaudim de noves eines que els reconeixen més drets i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >L’aprovació per unanimitat per part del Parlament de Catalunya, el passat mes d’abril, de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, una llei integral sorgida de la participació i experiència de les mateixes dones que han viscut situacions de violència, així com dels grups de dones, partits polítics i agents socials implicats en aquest greu problema social, representa un importantíssim pas endavant en el seu abordatge. </span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Per tot això, les institucions públiques de Catalunya continuem expressant : </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" > - La nostra condemna a totes les manifestacions de la violència masclista, ja que es tracta d’un atemptat contra els drets humans i, com a tal, ha de ser considerat socialment intolerable. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" > - Els nostres esforços vers la sensibilització i detecció de qualsevol situació de violència contra les dones. En aquest sentit, resulta essencial continuar generant estratègies educatives allunyades dels estereotips sexistes, treballar en la prevenció de la problemàtica, de manera especial, amb la població jove, així com potenciar el paper pedagògic dels mitjans de comunicació social. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" > - La necessitat de continuar avançant en la implantació de la perspectiva de gènere i de les dones per tal que aquestes puguin gaudir plenament dels seus drets de ciutadania, tot avançant en el foment de la seva participació en les polítiques públiques. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" > - La prioritat de seguir treballant per atendre totes les dones que pateixen violència i els seus fills i filles, esmerçant tots els recursos necessaris. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" > - La importància de millorar els mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació entre tots els àmbits públics i privats competents i responsables respecte l’abordatge de la violència contra les dones. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Finalment, encoratgem a totes les dones que es trobin en qualsevol situació de violència masclista que reclamin tot l’ajut que necessitin. Demanem a tota la societat la tolerància zero davant de qualsevol manifestació d’aquesta violència. És un problema de totes i tots.<br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">Aquest manifest, fet per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, Barcelona, Lleida, Tarragona, per la Federació de Municipis de Catalunya i per l'Associació de Catalana de Comarques i Municipis, posa per escrit que volen lluitar contra la violència masclista, és per això que explica que s'ha fet una llei per protegir les dones en aquesta situació, és una llei que ha sorgit per la participació de les dones que han patit maltractaments, també per grups de dones, partits polítics i agents socials implicats en aquest greu problema. Tot seguit fa un llistat amb el que demanen per acabar amb la violència masclista.<br /></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-38235794522788207452011-01-14T20:00:00.000-08:002011-01-31T21:30:07.540-08:0025 de novembre de 2009<span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Dia internacional per la no violència contra les dones</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La veu de les dones ha estat negada, infantilitzada, invisibilitzada al llarg dels temps i aquest fet s'ha constituït com una forma de violència estructural i activa que actualment es fa molt evident des de diferents àmbits, malgrat el treball i les reivindicacions de les dones per fer-se escoltar. Una de les violències que patim les dones és la falta de credibilitat entorn al que diem. Aquesta manca de credibilitat la podem veure quan es posen en entredit les diferents situacions abusives que pateixen les dones i les nenes arreu del món.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Posar en dubte les experiències de les dones de totes les edats i condicions en relació a les vivències de la violència, no és exclusiu dels àmbits institucionals, sinó que forma part de la societat en general.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Aquesta desconfiança fa que les dones hagin de passar per exàmens psicològics, psiquiàtrics, jurídics i psicosocials per a ser cregudes. Aquests exàmens els fan sovint professionals que no tenen una formació especialitzada en violència, però que es consideren necessaris per tal de validar la seva paraula.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Un exemple de falta de credibilitat cap a les dones és el mite sobre les denúncies falses per violència masclista en les relacions de parella que s’utilitzen per desacreditar i atacar a moltes dones a la vegada que per negar la dimensió d’aquesta violència. Actualment un estudi del Consejo General del Poder Judicial ha posat de manifest que només una de cada 530 resolucions analitzades es refereix a una denúncia falsa.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Les nenes i nens que comencen a parlar d’abusos viscuts dins la seva família sovint tampoc no són cregudes, se’ls tortura amb peritatges, se’ls qüestiona si no hi ha indicis físics evidents dels abusos. Se'ls estigmatitza quan els recursos i els àmbits judicials no saben o no volen identificar el seu relat.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La credibilitat de les dones es posa en qüestió a través de diferents mecanismes, com el tracte mediàtic que sol representar imatges estereotipades i sovint negatives per a les dones. Parlem, per exemple, del tracte mediàtic donat a les dones en situació de prostitució, fent d’aquesta imatge simple mercaderia.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Es així que la credibilitat de les dones passa pel filtre patriarcal que ha de donar legitimitat al que diu la dona (denúncia, peritatge, forense...). Aquest filtre està agafant molt de poder a mesura que hi ha una més gran professionalització, sense una perspectiva feminista i de gènere. En aquests àmbits les dones no tenim credibilitat perquè no som reconegudes ja que passem a ser un mer expedient i no s’escolta la nostra veu.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Cal tornar a situar la dimensió social de la violència contra les dones i per tant la responsabilitat dels diferents àmbits. Cal també tornar a insistir en la necessitat d’exigir la responsabilitat social a qui maltracta.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Cal tornar a posar al centre de la qüestió que les violències contra les dones són un fet estructural i que cal una implicació de tota la societat en general per a acabar amb aquestes.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Cal mantenir i donar força a les xarxes i les relacions que creem entre les dones, que ens autoritzen i ens donen credibilitat.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Donem força al nostre dir, diem SI </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >a la paraula de les dones i les nenes </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >al discurs i a les pràctiques feministes que, arreu del món, posen en el centre el caràcter estructural de la violència masclista </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >al treball fet pels grups i xarxes de dones, creant solidaritats i enfortint el moviment feminista </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >a l’acció política i al debat cultural que apunti als canvis estructurals i culturals necessaris per a prevenir la violència masclista </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >als drets de les dones a poder decidir sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva vida </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >als debats sobre noves masculinitats i a la presa de consciència social sobre aquest tema</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Tornem a dir NO </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >als assassinats de dones pel sol fet de ser dones, els feminicidis </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >al dubte sistemàtic sobre la paraula de les dones i les nenes </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >als discursos biologicistes i psicologicistes que oculten el component social i estructural de la violència masclista </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >a la judicalització com gairebé única resposta des dels poders públics a la violència masclista </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >a la victimització i estigmatització de les dones que pateixen violència </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >al model de masculinitat dominant </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >a la impunitat dels maltractadors </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >a les estructures i a la cultura patriarcal que oprimeixen i inferioritzen a les dones </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >a la desligitimació del discurs feminista </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" > </span><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;font-size:100%;" ><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Xarxa de dones feministes contra la violència</span></span><br /></div><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-family:verdana;">Extret de <a href="http://www.caladona.org/">Caladona</a><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">La PDB utilitza el manifest que crea la Xarxa de Dones feministes en contra de la violència. On demanen que no es dubti de la paraula de la dona i tampoc de la dels infants, ja que això provoca que les dones en situació de violència entrin en por davant de presentar una denúncia o fer el tràmit de separació. Seguit d'aquesta introducció en el manifest, parla de que aquest problema és per part de la societat, que ens hi hem d'implicar més en solucionar-ho, en fer que la dona tingui veu i vot i no se la discrimini pel fet de ser el que és, una dona. Tot seguit fa una llista de sis coses a les que dir “si” per a que la igualtat entre homes i dones sigui existent i persisteixi. En fa una altra de nou coses a les que dir “no” per a que acabi aquesta lluita per la igualtat.<br /></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-52769821031959189862011-01-14T19:50:00.000-08:002011-01-31T21:30:46.824-08:00Presentació 25 de novembre de 2010<span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Moltes gràcies per haver vingut avui.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Fa 50 anys, el 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal van ser assassinades brutalment pel dictador de la República Dominicana Rafael Trujillo. Les germanes Mirabal eren tres activistes polítiques. Els seus cadàvers van aparèixer destrossats al fons d’un precipici. Pel moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Es va declarar “Dia internacional contra la violència cap a la Dona” en el 1r encontre feminista de Llatinoamèrica i del carib, que es va celebrar a Bogotà al juliol de 1981. En aquest encontre les dones van denunciar la violència de gènere a nivell domèstic i la violació i l’assetjament sexual a nivell d’estats incloent la tortura i els abusos soferts per les presoneres polítiques.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >La ONU dona caràcter oficial a la data el 1999.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Cada any podríem enumerar nombrosos casos de violència contra la dona al món: el feminicidi de Colòmbia; les violacions massives del Congo; les nenes i dones de l’Afganistan sense possibilitat d’educació; els assassinats de dones a l’Irak per no complir amb les normes de l’islam; les dones violades a Haití, on la situació actual són naixements de criatures sense atencions ni possibilitats de futur; les violacions de nenes a Nicaragua; les dones i nenes traficades per a explotació sexual; les mutilacions genitals de les dones, principalment a l’Àfrica subsahariana però també a Europa; les lapidacions de dones; els 5.000 assassinats al món de dones pel codi d’honor, etc.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Al nostre estat, segons Red Feminista, 77 dones mortes, 72 a mans de la seva parella, 1 per agressió sexual i 4 per tràfic i explotació sexual.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >A Catalunya, 11 dones. Aquestes dones tenen nom, no són un numero en l’estadística: Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores,</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Però també cal posar en les estadístiques els nens i nenes que moren a mans dels seus pares, o les mares d’aquestes dones. Són morts que també s’han de tenir presents.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Però les morts d’aquestes dones és un punt en aquest iceberg. Quasi 10.000 denuncies a Catalunya en els 3 primers trimestres de l’any. I les dones que no sabem i/o que no saben que estan en aquesta situació.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Cal introduir en els programes educatius de les facultats de pedagogia, magisteri i el master del CAP assignatures d’igualtat i coeducació. L’educació és la base per començar a eradicar aquesta lacra social.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Continuem demanat la formació dels i les professionals que atenen a aquestes dones, els professionals de la justícia, de la medicina, el professorat. Detectar o saber tractar una situació d’aquestes estalvia patiment i una millor reparació.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Per totes aquestes dones que pateixen la violència en silenci, per totes aquestes dones que han perdut la vida, avui ens trobem aquí, i us convido a fer uns minuts de silenci. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Desprès farem lectura de dos manifestos, l’institucional a càrrec de l’alcalde de Blanes i el de la xarxa de dones feministes contra la violència de gènere i que la plataforma de Dones de Blanes assumeix.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Gràcies.<br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">A la presentació d'aquest any, fa una introducció diferent a la dels anys anteriors, ja que fa 50 anys de la mort de les germanes Mirabal, la raó per la qual es va començar a celebrar el 25 de novembre. Tot seguit parla, com cada any, sobre les dones mortes a causa de violència masclista, a l'Estat Espanyol, i en veu alta diu el nom de les 11 dones mortes a Catalunya, dient seguidament que totes elles no són una estadística, sinó que eren dones amb drets. Per finalitzar demana als professionals que s'esforcin més en detectar quan una dona pateix maltractaments.<br /></span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-53536649588128021112011-01-14T19:40:00.000-08:002011-01-31T21:31:35.388-08:00Manifest 25 de novembre de 2010<span style="font-size:100%;"><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-family:verdana;" >DONES LLIURES PER UNA VIDA DIGNA</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >“…esperant un país on les bruixes, ja no duguin més dol…”. (Maria Mercè Marçal)</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Un altre any ens apleguem aquí davant de l'ajuntament un 25 de novembre.</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >Ens apleguem com</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">DONES LLIURES</span>, perquè només des de la llibertat podem vindicar1 justícia, veritat i reparació pels crims del patriarcat contra les dones arreu del món, ja que la violència només porta mort, dolor, submissió i dol. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">DONES LLIURES</span>, hereves de les germanes Mirabal de Costa Rica (Pàtria, Minerva i Maria Teresa) assassinades el 25 de novembre de 1960 pel dictador Trujillo per dedicar la seva vida a preservar la pròpia llibertat, la del seu poble i la de totes nosaltres… </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">DONES LLIURES</span> que hem fet del feminisme la nostra xarxa internacional de resistència i de força per canviar el món, per plantar cara a la violència… </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">DONES LLIURES</span> que ens hem donat autoritat les unes a les altres per viure la llibertat en un món injust, violent i patriarcal i des d’aquesta autoritat hem denunciat i visibilitzat que la violència contra les dones és la cara més terrible del patriarcat i que per això cal canviar la societat de dalt a baix. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">DONES LLIURES</span> per una <span style="font-weight: bold;">VIDA DIGNA:</span></span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">UNA VIDA DIGNA</span> ha de ser una vida lliure de violència on la vida de totes les persones sigui el centre de les polítiques… </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">UNA VIDA DIGNA</span> en plena crisi necessita tot el suport i recursos per sortir de la violència, i no es pot permetre cap retallada social ( ni a les pensions, ni a la feina, ni a l’habitatge…) que ens aboqui a més precarietat i més violència i més vulnerabilitat <span style="font-weight: bold;">NI UN PAS ENRERE EN ELS NOSTRES DRETS…. </span></span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">UNA VIDA DIGNA</span> passa per denunciar la violència estructural, la violència econòmica contra les dones, els clams del vaticà contra els drets humans fonamentals i universals de les dones que ens volen submises a la llar servint als homes patriarcals.. </span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" ><span style="font-weight: bold;">DONES LLIURES</span> per una <span style="font-weight: bold;">VIDA DIGNA</span> sense violència arreu del món: amb les dones algerianes de Hassi Messaoud, víctimes de pogroms integristes; amb les dones del Congo; amb la periodista mexicana Lidia Cacho, amenaçada pels cartels de narcotraficants i proxenetes; amb la Sakineh Ashtiani, condemnada a mort pels tribunals iranians; amb les dones del Sàhara; amb les dones afganeses; amb les dones palestines; amb les dones colombianes; amb les dones d’Haiti, ...</span><br /><span style="font-style: italic;font-family:verdana;" >I com sempre no oblidant a totes les dones que han perdut la vida per causa de la violència i a <span style="font-weight: bold;">TOTES LES DONES ANÒNIMES QUE VIUEN LA VIOLENCIA EN SILENCI</span> (que són moltes).</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" ><span style="font-style: italic;">SOM BRUIXES… SOM DONES LLIURES PER UNA VIDA DIGNA I SENSE VIOLÈNCIA</span><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;">La PDB, en l'últim manifest que llegeix fa present que les dones som lliures, ja que des de la llibertat podem defensar justament, també fa present que les dones volem ser lliures per una vida digna, referint-se al respecte que mereixem com a éssers humans. Finalment demana un món lliure, sense violència, amb respecte i un món igualitari.</span></span>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9016349087917921507.post-66507417738969016602011-01-13T21:49:00.000-08:002011-01-31T21:57:35.772-08:00Poemes<span style="font-family: verdana; font-style: italic;">El dia que vas creure</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">tenir les coses clares</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">enfrontant-te a la seva mirada</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">et trencà un braç</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">per què sabessis</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">...a qui pertanyies</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">i desistires de pensar</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">per tu mateixa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Et menyspreà com a ésser humà</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">ridiculitzant la teva sensibilitat</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">però no li digueres "ja hi ha prou".</span><br /><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">I per enèsima vegada,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">l'has perdonat.</span><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-family: verdana;">Fernando SABIDO (traducció: Pere Bessó)</span><br /></div><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Aquest és el poema que vaig llegir el dia 25 de novembre de 2010.</span><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">No es mi cumpleaños o ningún otro día especial;</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Tuvimos nuestro primer disgusto anoche,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">y él dijo muchas cosas crueles, que en verdad me ofendieron.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Pero sé que está arrepentido y no las dijo enserio,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">porqué... ¡Hoy me ha traído flores!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">No es nuestro aniversario o ningún otro día especial.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Anoche él me lanzó contra la pared y comenzó a estrangularme.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Parecía una pesadilla,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">pero de las pesadillas despiertas y sabes que no son reales.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Esta mañana me he levantado dolorida y con golpes por todas partes.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Pero yo sé que está arrepentido,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">porqué... ¡Hoy me ha traído flores!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">No es el Día de los Enamorados o ningún otro día especial.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Anoche él me golpeó y amenazó con matarme;</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">ni el maquillaje ni las mangas largas</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">podían esconder las heridas y señales que me ocasionó esta vez.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">No he podido ir al trabajo,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">porqué no quiero que se den cuenta.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Pero yo sé que está arrepentido</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">porqué.... ¡Hoy me ha traído flores!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">No es el Día de la Madre o ningún día especial.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Anoche él me volvió a golpear,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">pero esta vez fue mucho peor.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Si logro dejarlo,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">¿Qué voy a hacer?</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">¿Cómo podré sacar a los niños adelante yo sola?</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">¿Qué pasará si nos falta el dinero?</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Le tengo miedo, pero dependo tanto de él, que temo dejarlo.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Pero yo sé que está arrepentido,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">porqué.... ¡Hoy me ha traído flores!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Hoy es un día muy especial:</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">es el día de mi funeral.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Anoche él, por fin, logró matarme.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Me golpeó hasta morir.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Si por lo menos hubiera tenido el valor y la fortaleza de abandonarlo,</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">si yo hubiera aceptado la ayuda profesional...</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Hoy no me habría traído flores.</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;">Pero.... ¡Hoy también me ha traído flores!</span><br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-family: verdana;">[Anònim]</span></div>HalfKiwihttp://www.blogger.com/profile/16080873731841802010noreply@blogger.com0