La veu de les dones ha estat negada, infantilitzada, invisibilitzada al llarg dels temps i aquest fet s'ha constituït com una forma de violència estructural i activa que actualment es fa molt evident des de diferents àmbits, malgrat el treball i les reivindicacions de les dones per fer-se escoltar. Una de les violències que patim les dones és la falta de credibilitat entorn al que diem. Aquesta manca de credibilitat la podem veure quan es posen en entredit les diferents situacions abusives que pateixen les dones i les nenes arreu del món.
Posar en dubte les experiències de les dones de totes les edats i condicions en relació a les vivències de la violència, no és exclusiu dels àmbits institucionals, sinó que forma part de la societat en general.
Aquesta desconfiança fa que les dones hagin de passar per exàmens psicològics, psiquiàtrics, jurídics i psicosocials per a ser cregudes. Aquests exàmens els fan sovint professionals que no tenen una formació especialitzada en violència, però que es consideren necessaris per tal de validar la seva paraula.
Un exemple de falta de credibilitat cap a les dones és el mite sobre les denúncies falses per violència masclista en les relacions de parella que s’utilitzen per desacreditar i atacar a moltes dones a la vegada que per negar la dimensió d’aquesta violència. Actualment un estudi del Consejo General del Poder Judicial ha posat de manifest que només una de cada 530 resolucions analitzades es refereix a una denúncia falsa.
Les nenes i nens que comencen a parlar d’abusos viscuts dins la seva família sovint tampoc no són cregudes, se’ls tortura amb peritatges, se’ls qüestiona si no hi ha indicis físics evidents dels abusos. Se'ls estigmatitza quan els recursos i els àmbits judicials no saben o no volen identificar el seu relat.
La credibilitat de les dones es posa en qüestió a través de diferents mecanismes, com el tracte mediàtic que sol representar imatges estereotipades i sovint negatives per a les dones. Parlem, per exemple, del tracte mediàtic donat a les dones en situació de prostitució, fent d’aquesta imatge simple mercaderia.
Es així que la credibilitat de les dones passa pel filtre patriarcal que ha de donar legitimitat al que diu la dona (denúncia, peritatge, forense...). Aquest filtre està agafant molt de poder a mesura que hi ha una més gran professionalització, sense una perspectiva feminista i de gènere. En aquests àmbits les dones no tenim credibilitat perquè no som reconegudes ja que passem a ser un mer expedient i no s’escolta la nostra veu.
Cal tornar a situar la dimensió social de la violència contra les dones i per tant la responsabilitat dels diferents àmbits. Cal també tornar a insistir en la necessitat d’exigir la responsabilitat social a qui maltracta.
Cal tornar a posar al centre de la qüestió que les violències contra les dones són un fet estructural i que cal una implicació de tota la societat en general per a acabar amb aquestes.
Cal mantenir i donar força a les xarxes i les relacions que creem entre les dones, que ens autoritzen i ens donen credibilitat.
Donem força al nostre dir, diem SI
a la paraula de les dones i les nenes
al discurs i a les pràctiques feministes que, arreu del món, posen en el centre el caràcter estructural de la violència masclista
al treball fet pels grups i xarxes de dones, creant solidaritats i enfortint el moviment feminista
a l’acció política i al debat cultural que apunti als canvis estructurals i culturals necessaris per a prevenir la violència masclista
als drets de les dones a poder decidir sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva vida
als debats sobre noves masculinitats i a la presa de consciència social sobre aquest tema
Tornem a dir NO
als assassinats de dones pel sol fet de ser dones, els feminicidis
al dubte sistemàtic sobre la paraula de les dones i les nenes
als discursos biologicistes i psicologicistes que oculten el component social i estructural de la violència masclista
a la judicalització com gairebé única resposta des dels poders públics a la violència masclista
a la victimització i estigmatització de les dones que pateixen violència
al model de masculinitat dominant
a la impunitat dels maltractadors
a les estructures i a la cultura patriarcal que oprimeixen i inferioritzen a les dones
a la desligitimació del discurs feminista
Xarxa de dones feministes contra la violència
Extret de Caladona
La PDB utilitza el manifest que crea la Xarxa de Dones feministes en contra de la violència. On demanen que no es dubti de la paraula de la dona i tampoc de la dels infants, ja que això provoca que les dones en situació de violència entrin en por davant de presentar una denúncia o fer el tràmit de separació. Seguit d'aquesta introducció en el manifest, parla de que aquest problema és per part de la societat, que ens hi hem d'implicar més en solucionar-ho, en fer que la dona tingui veu i vot i no se la discrimini pel fet de ser el que és, una dona. Tot seguit fa una llista de sis coses a les que dir “si” per a que la igualtat entre homes i dones sigui existent i persisteixi. En fa una altra de nou coses a les que dir “no” per a que acabi aquesta lluita per la igualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada