Presentació 25 de novembre de 2010

Moltes gràcies per haver vingut avui.
Fa 50 anys, el 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal van ser assassinades brutalment pel dictador de la República Dominicana Rafael Trujillo. Les germanes Mirabal eren tres activistes polítiques. Els seus cadàvers van aparèixer destrossats al fons d’un precipici. Pel moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.
Es va declarar “Dia internacional contra la violència cap a la Dona” en el 1r encontre feminista de Llatinoamèrica i del carib, que es va celebrar a Bogotà al juliol de 1981. En aquest encontre les dones van denunciar la violència de gènere a nivell domèstic i la violació i l’assetjament sexual a nivell d’estats incloent la tortura i els abusos soferts per les presoneres polítiques.
La ONU dona caràcter oficial a la data el 1999.
Cada any podríem enumerar nombrosos casos de violència contra la dona al món: el feminicidi de Colòmbia; les violacions massives del Congo; les nenes i dones de l’Afganistan sense possibilitat d’educació; els assassinats de dones a l’Irak per no complir amb les normes de l’islam; les dones violades a Haití, on la situació actual són naixements de criatures sense atencions ni possibilitats de futur; les violacions de nenes a Nicaragua; les dones i nenes traficades per a explotació sexual; les mutilacions genitals de les dones, principalment a l’Àfrica subsahariana però també a Europa; les lapidacions de dones; els 5.000 assassinats al món de dones pel codi d’honor, etc.
Al nostre estat, segons Red Feminista, 77 dones mortes, 72 a mans de la seva parella, 1 per agressió sexual i 4 per tràfic i explotació sexual.
A Catalunya, 11 dones. Aquestes dones tenen nom, no són un numero en l’estadística: Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores,
Però també cal posar en les estadístiques els nens i nenes que moren a mans dels seus pares, o les mares d’aquestes dones. Són morts que també s’han de tenir presents.
Però les morts d’aquestes dones és un punt en aquest iceberg. Quasi 10.000 denuncies a Catalunya en els 3 primers trimestres de l’any. I les dones que no sabem i/o que no saben que estan en aquesta situació.
Cal introduir en els programes educatius de les facultats de pedagogia, magisteri i el master del CAP assignatures d’igualtat i coeducació. L’educació és la base per començar a eradicar aquesta lacra social.
Continuem demanat la formació dels i les professionals que atenen a aquestes dones, els professionals de la justícia, de la medicina, el professorat. Detectar o saber tractar una situació d’aquestes estalvia patiment i una millor reparació.
Per totes aquestes dones que pateixen la violència en silenci, per totes aquestes dones que han perdut la vida, avui ens trobem aquí, i us convido a fer uns minuts de silenci.
Desprès farem lectura de dos manifestos, l’institucional a càrrec de l’alcalde de Blanes i el de la xarxa de dones feministes contra la violència de gènere i que la plataforma de Dones de Blanes assumeix.

Gràcies.


A la presentació d'aquest any, fa una introducció diferent a la dels anys anteriors, ja que fa 50 anys de la mort de les germanes Mirabal, la raó per la qual es va començar a celebrar el 25 de novembre. Tot seguit parla, com cada any, sobre les dones mortes a causa de violència masclista, a l'Estat Espanyol, i en veu alta diu el nom de les 11 dones mortes a Catalunya, dient seguidament que totes elles no són una estadística, sinó que eren dones amb drets. Per finalitzar demana als professionals que s'esforcin més en detectar quan una dona pateix maltractaments.