divendres, 14 de gener de 2011

Manifest 25 de novembre de 2010



DONES LLIURES PER UNA VIDA DIGNA
“…esperant un país on les bruixes, ja no duguin més dol…”. (Maria Mercè Marçal)
Un altre any ens apleguem aquí davant de l'ajuntament un 25 de novembre.
Ens apleguem com
DONES LLIURES, perquè només des de la llibertat podem vindicar1 justícia, veritat i reparació pels crims del patriarcat contra les dones arreu del món, ja que la violència només porta mort, dolor, submissió i dol.
DONES LLIURES, hereves de les germanes Mirabal de Costa Rica (Pàtria, Minerva i Maria Teresa) assassinades el 25 de novembre de 1960 pel dictador Trujillo per dedicar la seva vida a preservar la pròpia llibertat, la del seu poble i la de totes nosaltres…
DONES LLIURES que hem fet del feminisme la nostra xarxa internacional de resistència i de força per canviar el món, per plantar cara a la violència…
DONES LLIURES que ens hem donat autoritat les unes a les altres per viure la llibertat en un món injust, violent i patriarcal i des d’aquesta autoritat hem denunciat i visibilitzat que la violència contra les dones és la cara més terrible del patriarcat i que per això cal canviar la societat de dalt a baix.
DONES LLIURES per una VIDA DIGNA:
UNA VIDA DIGNA ha de ser una vida lliure de violència on la vida de totes les persones sigui el centre de les polítiques…
UNA VIDA DIGNA en plena crisi necessita tot el suport i recursos per sortir de la violència, i no es pot permetre cap retallada social ( ni a les pensions, ni a la feina, ni a l’habitatge…) que ens aboqui a més precarietat i més violència i més vulnerabilitat NI UN PAS ENRERE EN ELS NOSTRES DRETS….
UNA VIDA DIGNA passa per denunciar la violència estructural, la violència econòmica contra les dones, els clams del vaticà contra els drets humans fonamentals i universals de les dones que ens volen submises a la llar servint als homes patriarcals..
DONES LLIURES per una VIDA DIGNA sense violència arreu del món: amb les dones algerianes de Hassi Messaoud, víctimes de pogroms integristes; amb les dones del Congo; amb la periodista mexicana Lidia Cacho, amenaçada pels cartels de narcotraficants i proxenetes; amb la Sakineh Ashtiani, condemnada a mort pels tribunals iranians; amb les dones del Sàhara; amb les dones afganeses; amb les dones palestines; amb les dones colombianes; amb les dones d’Haiti, ...
I com sempre no oblidant a totes les dones que han perdut la vida per causa de la violència i a TOTES LES DONES ANÒNIMES QUE VIUEN LA VIOLENCIA EN SILENCI (que són moltes).

SOM BRUIXES… SOM DONES LLIURES PER UNA VIDA DIGNA I SENSE VIOLÈNCIA



La PDB, en l'últim manifest que llegeix fa present que les dones som lliures, ja que des de la llibertat podem defensar justament, també fa present que les dones volem ser lliures per una vida digna, referint-se al respecte que mereixem com a éssers humans. Finalment demana un món lliure, sense violència, amb respecte i un món igualitari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada