dimecres, 26 de gener del 2011

8 Març

El dia 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, reconegut per la ONU (Organització de les Nacions Unides) l'any 1977. És una diada per reivindicar el feminisme i donar honor a totes les dones que van morir a un incendi en una fàbrica tèxtil de Nova York.

Es diu que es va començar a celebrar després de l'incendi que va haver-hi a la Cotton Textil Factory de Nova York, l'any 1857. En aquest incendi van morir un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga. Aquestes havien sortit al carrer per mostrar a la població el que reclamaven (reducció de la jornada laboral de 16 hores a 10 hores diàries, augment dels salaris i millores a l'ambient laboral) i els propietaris de la fàbrica, enfadats, van trucar a la policia per fer-les entrar a la fàbrica i fer que tornessin als seus llocs de treball. Una vegada van entrar, els caps van tancar les portes d'entrada i sortida de l'edifici perquè no tornessin a sortir. Passada una estona, es va declarar un incendi dins la fàbrica i elles no en van poder sortir mai més.

L'any 1911 homes i dones es manifestaven homenatjant a les dones de la fàbrica tèxtil de Nova York i reclamant que el 8 de març fos el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

El 8 de març de 1917, un grup de treballadores russes es van concentrar davant les oficines governamentals de Moscou i Kíev, celebrant formalment per elles mateixes el Dia Internacional de la Dona Treballadora i reclamant pa, menjar i feina, ja que el país s'estava morint de gana.
Moltes van morir, centenars van ser empresonades i desenes van resultar ferides per part de l'exèrcit del Tsar Kerenki. La Revolució russa va recolzar les reclamacions d'aquestes dones immediatament després del triomf de la revolució d'octubre de 1917, governada per Bladimir Illich Lenin.

A Estats Units, tot i que el govern no volia acceptar la proclamació del Dia Internacional de la Dona Treballadora, al 1920 va quedar establert a la Constitució Política el dret a vot de les dones a les eleccions nord-americanes.

És per això que la PDB va voler fer activitats per aquesta diada, i així donar-se a conèixer com una associació que defensa el dret i el poder de la dona.

2003
El 2003 va ser el primer any que la PDB va celebrar el 8 de març, ho va fer amb la intenció de comunicar a la ciutadania de Blanes sobre la desigualtat que en la nostra societat encara pateixen les dones. Aquest acte es va celebrar a la Casa de la Cultura de Blanes1.

2005
Va ser el primer any que la PDB va organitzar un vídeo fòrum, amb diverses pel·lícules projectades durant tres divendres consecutius, fins acabar el dimarts 8 de març. El primer divendres, dia 18 de febrer, van fer el passí de la pel·lícula Cosas que diría con solo mirarla de Rodrigo García; el següent divendres, 25 de febrer, Osama de Siddik Barmak; set dies després, el 4 de març, van passar la pel·lícula Como agua para chocolate d'Alfonso Arau. Finalment, per concloure el vídeo fòrum, el 8 de març van fer el passi de la pel·lícula El principio de Arquímedes de Gerardo Herrero.

2006
Des de feia un any que la PDB havia decidit fer un vídeo fòrum, així que aquest any també el va fer. El va iniciar el dia 8 de març, fent el passi de la pel·lícula Las mujeres de verdad tienen curvas de Patricia Cardoso. El divendres de la setmana següent, el 17 de març, van projectar la pel·lícula Las chicas del calendario de Nigel Cole. Set dies més tard, el 24 de març, van fer el passi de la pel·lícula Flores de otro mundo de Icíar Bollaín. Per últim, el 31 de març, van projectar la pel·lícula Las mujeres perfectas de Frank Oz.

2007
Durant les quatre setmanes del mes de març, per commemorar el dia 8 del mateix mes, van fer un vídeo fòrum el mateix dia 8 amb el passi del documental 8 de març i la pel·lícula En tierra de hombres, de Niki Caro. La setmana següent, 16 de març, van projectar la pel·lícula Antonia de Marleen Gorris. El següent divendres, 23 de març, van fer el passi de la pel·lícula Princesas de Fernando Leon de Aranoa. Van finalitzar el vídeo fòrum una setmana després, el dia 30 de març, amb la pel·lícula Angeles de Hierro de Katja von Garnier.

2008
Com cada any es va organitzar també el vídeo fòrum amb tres pel·lícules. El mateix dia 8 de març van projectar la pel·lícula Agua con sal de Pedro Pérez-Rosado. Sis dies més tard, el 14 de març van veure la pel·lícula María llena eres de gracia de Joshua Martson. Dues setmanes més tard, el 28 de març, van fer el passi de la pel·lícula La sonrisa de Mona Lisa de Mike Newel; per últim, el 4 d'abril, van projectar la pel·lícula La soledad de Jaime Rosales.

2009
Aquest any van fer de nou el vídeo fòrum, que va durar tres dies. El mateix 8 de març van fer el passi de la pel·lícula Solo ellas... los chicos a un lado de Herbert Ross. Cinc dies més tard, el 13 de març van fer el passi de la pel·lícula Las chicas de la lenceria de Bettina Oberli i per última, el dia 20 de març van projectar la pel·lícula Caramel de Nadine Lebaki.

2010
Pel 8 de març van organitzar el vídeo fòrum, com cada any. El dia 5 de març van fer el passi del documental Colores del Alma de Xavi Sureda i Elena Victoria Pastor Suárez i la pel·lícula Las Horas de Steephen Daldry. El 13 de març van projectar la pel·lícula Solas de Benito Zambrano. El dia 19 de març van fer el passi de la pel·lícula Novia a la fuga de Garry Marchal.

1- (C/Anselm Clavé, 7)

2 comentaris:

  1. Molt bo!
    donar-te les gràcies per ajudar-nos a posar en ordre tota la documentació.
    Conscients que ens falten documents, ens ha fet ser conscients de la importancia que té el realitzar el pròpi arxiu per poder deixar en nostre llegat en un futur.

    Moltes gràcies Cecília!
    Si em permets li faré difusió!

    ResponElimina
  2. ENDAVANT,CONTRA LA VIOLÉNCIA MASCLISTA!!!

    ResponElimina