divendres, 14 de gener de 2011

Presentació 25 de novembre de 2005

Bona nit.

Un any més, ens trobem aquí per tornar a ajuntar els nostres desitjos de que aquesta lacra social, la violència contra les dones, algun dia acabi. Però també per a la reflexió d’aquest problema social.

A data d’avui, han estat mortes a tot l’Estat Espanyol, 73 dones (158 eren parella o ex-parella, 11 amb altre relació familiar, 2 per agressió sexual i 21per tràfic sexual o prostitució.

El balanç en un dia com avui forçosament és crític: diàriament es violen al món els drets humans de milers de dones, que pateixen la violència en totes les seves facetes: la física, la sexual i la psicològica que es produeix a la família (els maltractaments, l'abús sexual de les nenes, la violació per part del marit), a més a més de la mutilació genital femenina i la violència relacionada amb l'explotació laboral i sexual. Unicef xifra en un 20% la població femenina que pateix algun tipus o altre de violència --començant pel genocidi a Ciudad Juárez (Mèxic) i les 2.000 dones assassinades a Guatemala en els sis últims anys-- i això malgrat que fa més de mig segle que la Declaració Universal dels Drets Humans afirma: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets" sense cap distinció de raça, color o sexe....

S’han començat a prendre mesures.

Amb la “ley integral contra la violencia domestica” aprovada al congres espanyol al 2004.
És la primera vegada que s'aplica una norma integral, és a dir, concentrant en un únic text legal totes aquelles solucions que s'han de desplegar des de diferents àmbits de la societat: educatives, preventives, sanitàries, contra la publicitat il·lícita, a part de les mesures socials, assistencials, de recuperació psicològica i de reinserció social dels condemnats.
Però també és una llei que, ja des dels seus inicis li ha faltat el pressupost per al seu desenvolupament.
Falta formació par als professionals que estan en contacte directe amb les dones, a nivell de justícia, serveis mèdics, serveis socials...
Falta recursos humans i materials en els jutjats. Els primers jutjats específics contra la violència de gènere inaugurats el 29 de juny d’enguany, van quedar saturats al poc temps. Lミexecució dels processos encara és lent. Una dona per dir prou ha d’haver tingut la precaució de fer bossa per més de 3 mesos per sobreviure.
Falten recursos humans i materials a nivell de serveis socials, per ampliar els serveis d’assistència, que evidentment han d’estar al costat de les dones.

El volum de denuncies cada vegada és més gran. Les dones comencen a sentir-se més recolzades institucionalment però també socialment. El fet que hi hagin més denuncies, no implica que hi hagi més casos de violència, simplement les dones no se senten tan soles davant de la seva pròpia situació.
El problema està reconegut, cada vegada més, com un problema social, d’homes i dones.

La realitat al nostre poble, Blanes, no és diferent que la resta de ciutats i pobles de Catalunya, de l’Estat Espanyol i del món. Aquí també hi han denuncies i casos de violència.

Cap llei, tampoc aquesta, pot acabar de la nit al dia amb un problema tan complex i d'arrels culturals tan fondes. Però no podem abaixar la guàrdia. No existirà un ple reconeixement dels drets civils per a tothom, fins que les dones no vegin reconeguda la seva plena carta de drets com a ciutadanes lliures i iguals. És una tasca de tota la societat: de dones i homes.

Us convido ara, a penjar un crespo negre a cada un dels noms de dones i a encendre una llum d’esperança, per desprès poder fer uns minuts de silenci i reflexió, i seguidament fer lectura, primer del manifest redactat per les institucions públiques catalanes: la generalitat, la federació de municipis i l’institut català de les dones i també el manifest de la xarxa de dones contra la violència de gènere.



A la presentació del 2005, com a la de l'any anterior, comença parlant sobre l'estadística de les dones mortes a Catalunya durant l'any, tot seguit fa menció de la violació dels drets humans, referint-se llavors a Ciudad Juárez i a Guatemala, on s'han patit molts casos de violència, ja sigui en àmbit familiar com polític. Just després introdueix una breu esmena sobre la “ley integral contra la violencia domestica” creada l'any 2004, i així fent referència a que la violència de sexe no només passa en altres llocs, sinó a Blanes mateix, tot i això, segueix argumentant que la llei no es complirà de la nit al dia, sinó que entre tota la societat hem d'aportar el nostre granet de sorra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada