divendres, 14 de gener del 2011

Presentació 25 de novembre de 2007


Bona dia.

Un any més, ens trobem aquí per tornar a unir els nostres desitjos de que aquesta lacra social, la violència contra les dones, algun dia acabi.

A data d’avui, han estat mortes a tot l’Estat Espanyol, 87 dones, 72 eren parella o ex-parella, 12 amb altre relació familiar, 1 per agressió sexual i 2 per tràfic sexual o prostitució.

El balanç en un dia com avui forçosament és crític: diàriament es violen al món els drets humans de milers de dones, que pateixen la violència en totes les seves facetes: la física, la sexual i la psicològica que es produeix en l’àmbit de la família (els maltractaments, l'abús sexual de les nenes, la violació per part del marit, la mutilació genital), en l’àmbit social la violència relacionada amb l'explotació laboral, l’assajament sexual en el treball, la discriminació, les violacions, en els conflictes armat, les violacions indiscriminades i l’explotació sexual, el tràfic de dones i nenes per explotació sexual...

Unicef xifra en un 20% la població femenina que pateix algun tipus o altre de violència --començant pel genocidi a Ciudad Juárez (Mèxic) i les 2.000 dones assassinades a Guatemala en els sis últims anys, i els conflictes armats a Colòmbia amb milers de dones violades i assassinades-- i això malgrat que fa més de mig segle que la Declaració Universal dels Drets Humans afirma: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets" sense cap distinció de raça, color o sexe....

S’han començat a prendre mesures.

La “ley integral contra la violència domestica” aprovada al congres espanyol al 2004. I actualment en procés parlamentari a Catalunya la Llei pel dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.

Les lleis donen eines, però cap llei, tampoc aquestes, podran acabar de la nit al dia amb un problema tan complex i d'arrels culturals tan profundes.
De totes maneres continuem reivindicant la manca de recursos tan personals com materials, així com la formació dels professionals que estan en contacte directe amb les dones, a nivell de justícia, serveis mèdics, serveis socials...

El fet que hi hagin més denuncies, no implica que hi hagi més casos de violència, simplement les dones se senten més recolzades tan institucionalment i socialment i per això es senten més valentes a denunciar. I nosaltres les hem de recolzar.

La realitat al nostre poble, Blanes, no és diferent que la resta de ciutats i pobles de Catalunya, de l’Estat Espanyol i del món.
Aquest any a Blanes hem tingut un assassinat per violència de gènere, no ha estat el primer, podem recordar a la Silvia Cobos. Al mes de juny ja ens vam trobar aquí per denunciar-ho i donar recolzament a la família. Però també hi ha dones que denuncien, o que estan patint aquesta situació en silenci.
Aquestes dones necessiten del nostre recolzament, el de la ciutadania de Blanes, el recolzament de la família, amics i amigues, i el dels veïns.

No podem abaixar la guàrdia. No existirà un ple reconeixement dels drets civils per a tothom, fins que les dones no vegin reconeguda la seva plena carta de drets com a ciutadanes lliures i iguals. És una tasca de tota la societat: de dones i homes.

Us convido ara, a penjar un crespo negre a cada un dels noms de dones, per desprès poder fer uns minuts de silenci i reflexió, i seguidament fer lectura, primer del manifest redactat per les institucions públiques catalanes: la generalitat i l’institut català de les dones, la federació de municipis i l’associació de municipis les 4 diputacions del qual farà lectura l’alcalde de Blanes i desprès seguidament es farà lectura del manifest de la xarxa de dones contra la violència de gènere.



En el manifest de 2007, la PDB va decidir començar a parlar sobre l'estadística de dones mortes a causa de la violència de sexe, també fa memòria de la mort de Sílvia Cobos, produïda el mateix any i a Blanes, esmenant la seva mort, fa referència a que moltes dones, tant de Blanes, com d'altres llocs de Catalunya, Espanya, Europa, etc; estan patint maltractaments i dóna a entendre que els maltractaments són cosa de tota la societat, com diu al final “tant d'homes com de dones”; amb això es refereix a que entre tots dos hem de contribuir a fer d'aquest món un lloc millor, més agradable per a tots i igualitari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada