dilluns, 24 de gener del 2011

25 Novembre


A finals de novembre de 1960 apareixen tres cosos, destrossats, al fons d'un precipici de la República Dominicana. Eren els cosos de les tres activistes polítiques Mirabal, tres germanes que des de llavors han representat la lluita i la resistència. Van ser assassinades brutalment el 25 de novembre de 1960 per Rafael Leónidas Trujillo (1891 - 1961), dictador de la República Dominicana. Rafael L. Trujillo es va convertir en general l'any 1927, després d'haver sigut entrenat per U.S. Marines durant l'ocupació al poble (1916-1924). L'any 1930 va agafar el poder contra el president Horacio Vásquez, fins que el van assassinar 31 anys més tard. Trujillo va poder mantenir el control total de la República Dominicana a través del seu comandament de l'exercit, mitjançant la col·locació de membres de la família en el poder i va fer una política d'extermini de molts dels seus opositors polítics. Va ser oficialment president de la República des de 1930 fins a 1938 i novament des de 1942 fins a 1952.

El juliol de 1981 a Bogotà, Colòmbia, es va celebrar el primer encontre feminista de Llatino-amèrica i del Carib. En aquesta trobada, les dones que hi van assistir, van denunciar la violència masclista en l'àmbit domèstic, la violació, l'assetjament sexual incloent la tortura i els abusos soferts per les presoneres polítiques.

L'ONU dóna caràcter oficial a la data l'any 1999.

La PDB decideix fer activitats per aquesta diada, i donar suport d'alguna forma a totes les dones que pateixen o han patit violència masclista, tenint en compte que desitjarien no haver de celebrar aquest dia, ja que si no l'haguessin de celebrar voldria dir que ja s'hauria complert el seu objectiu, abolir la violència masclista.

2002
El 2002 va ser el primer any que van celebrar el 25 de novembre fent una concentració davant de l'Ajuntament de Blanes. Van fer un minut de silenci i de fons, van posar El cant dels ocells. Van llegir el manifest de les entitats de Dones en contra de la violència de gènere a Catalunya, i van encendre espelmes com a símbol de l'esperança d'un món més igualitari.

2003
Aquest any, per commemorar el Dia internacional de la no violència envers les dones, la PDB va decidir fer dues activitats en dos dies diferents. El 24 de novembre van passar el curtmetratge d'Icíar Bollaín, Amores que matan, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Blanes. Després del passi, les psicòlogues Ester Mas i Marta Manuel de l’equip d’atenció a la infància i l’adolescència de la comarca de La Selva van centrar les seves intervencions en un dels aspectes de la violència de gènere que moltes vegades passem per alt: la violència que els infants veuen a casa seva i que acaben reproduint quan són grans; i l'altre va ser el mateix dia 25 de novembre, que van tornar a fer una concentració davant l'Ajuntament de Blanes on no hi va faltar el minut de silenci i l'encesa d'espelmes per reclamar un món més just.

2004
Es van concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes el 25 de novembre, per penjar crespons negres per totes les dones mortes durant l'any, en mans de les seves parelles. Com en els anys anteriors, van encendre espelmes, van fer uns minuts de silenci tot escoltant la cançó “Hogar” de Pedro Guerra, del disc Hijas de Eva. La Teresa Gelpí, actriu i directora de teatre, va llegir el manifest unitari reivindicatiu.

Per primera vegada el 25 de novembre, davant de l'Ajuntament de Blanes es va col·locar l'”Estenedor dels Desitjos”, que era un estenedor, on la gent hi va penjar, en un petit full, un desig, un pensament... en contra de la violència de gènere; més tard, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, es va fer un vídeo fòrum amb la pel·lícula Te doy mis ojos d'Icíar Bollaín, que és la continuació del curtmetratge que van projectar l'any 2003.

2005
Per celebrar el 25 de novembre, van començar a fer diversos actes des del 18 de novembre fins el 25. L'Associació de Veïns del barri La Plantera va demanar a la PDB de fer una xerrada per sensibilitzar i informar a la gent del barri sobre la violència masclista i així fer-se conèixer com a Plataforma de Dones de Blanes. A l'endemà, dia 19 de novembre, van realitzar un taller, el qual portava per nom Les Violències contra les dones, celebrat a la Sala de plens de l'Ajuntament de Blanes, el va organitzar l'Institut Català de les Dones.

El 25 de novembre es van concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes per fer un minut de silenci i llegir la carta de presentació, com havien fet en anys anteriors.


2006
Per commemorar el 25 de novembre, van fer dues xerrades, una va ser a càrrec d'Eva Beneit, responsable del torn d'ofici de violència de gènere del Col·legi d'Advocats de Girona, i Rosa Cruz, la qual parlava sobre l'Assistència d'Advocats a les Víctimes de Violència de Gènere i l'altre, presentat per Carme Guasch i Anna Garcia, que tractava les causes de la violència masclista i les sortides que es pot donar a les víctimes. El dia 25 van penjar l'estenedor dels desitjos i van fer una concentració silenciosa davant d'Ajuntament de Blanes, amb la cançó “Hogar” de Pedro Guerra. Després de llegir els dos manifestos, l'institucional i el que va escriure la PDB, van encendre espelmes per l'esperança d'un món millor.

2007
Aquest any, el 25 de novembre, el van celebrar al mig dia per ser diumenge, a causa d'això, després que l'alcalde de Blanes, Josep Trias llegís el manifest institucional, i que diverses persones llegissin el manifest de la Xarxa de Dones per a la No Violència, van llençar globus liles i blancs, i van demanar a la gent que pengés, a l'”Estenedor dels desitjos”, una frase que mostrés el sentiment que els genera quan senten parlar sobre la violència masclista. També es van penjar crespons negres a sobre dels noms de totes les dones que havien mort a Espanya durant l'any.

2008
Per celebrar el 25 de novembre, van fer diverses activitats, que van començar el dia 22 amb la presentació d'un Teatre Fòrum1, que tractava la relació entre dones i homes. Aquesta obra de teatre portava el nom de Julia para todo, del grup de teatre El Galliner2 . Es va celebrar al Centre Catòlic de Blanes3. Per finalitzar les activitats, el dia 25 de novembre es van concentrar davant de l'Ajuntament de Blanes, van fer uns minuts de silenci, de fons van posar la cançó “Hogar” de Pedro Guerra, un clàssic de les concentracions. Van llegir dos manifestos, l'institucional, que el va llegir la regidora de Benestar i Família, Montserrat Pasquina, i el manifest de la PDB. Mercè Domenech, professora de primària, va llegir l'adaptació del conte La caputxeta vermella de Quim Monzó. Com tots els anys, es va demanar un món més just i es van encendre espelmes.

2009
Per commemorar la diada del 25 de novembre, van fer diverses activitats entre el 20 i 25 de novembre. Per començar, el dia 20, a l'escola Es Piteus4 es va inaugurar l'exposició fotogràfica Sentiments... Aquesta exposició ha estat realitzada per la PDB, i les fotografies les han fet Olga Teira i László Balassa. L'Olga Teira havia estudiat Ciències de la publicitat a l'ICOM (International Councilat Museums); László Balassa, en canvi, és pianista, però a la vegada, fotògraf autodidacta. L’exposició consta de 20 fotografies que intenten despertar el patiment que mostren les dones que estan immerses en la violència de gènere. La mostra vol posar en evidència la violència psicològica que pateixen totes aquestes dones, això sí, sense oblidar que hi ha una sortida.

El 21 de novembre, es va celebrar a l'ambulatori una xerrada sobre la detecció de la violència masclista, aquesta portava per nom El principi del Camí. Cap a la detecció de la violència masclista, la van dur a terme la Montserrat Cot i Laura Curtiella metgesses del CAP i Carme Guasch, psicòloga del Servei de suport psicològic de l’Ajuntament de Blanes. La xerrada tenia l'objectiu de poder mostrar com detectar amb més facilitat els casos de dones que pateixen violència masclista.

El dia 18 de desembre van fer el foto-fòrum de l'exposició Sentiments... al CAP 2 de Blanes, i van comptar amb la presència de la fotògrafa Olga Teira.


El partit Joves d'Esquerra Republicana de Catalunya organitzà una concentració silenciosa, el 25 de novembre, davant de l'Ajuntament de Blanes, per mostrar-se en contra de la violència masclista. La PDB se'n va assabentar, i com l'associació tenia previst fer-la una hora més tard, va proposar fer la concentració conjuntament. Així es va fer i cada associació va llegir el seu manifest.

2010
La PDB va voler fer un 25 de novembre una mica diferent a la resta. Va demanar al grup radiofònic de TV Blanes que fes una petita passejada per la vila de Blanes llegint poemes relacionats amb la violència masclista.

Davant la Biblioteca Comarcal de Blanes, l'Amparo Ardanuy va fer una breu presentació, i va seguir el grup radiofònic amb la lectura de dos poemes, després dels quals es va iniciar la passejada. Van seguir el recorregut pel carrer de s'Auger fins arribar a plaça Catalunya, van entrar pel passeig de Dintre, i van girar a l'esquerra, fent camí pel carrer Muralla i passant més tard pel carrer Mercaders, fins arribar al carrer Ample, en direcció a l'Ajuntament, on van començar a preparar la concentració. Van repartir el manifest de la PDB i van fer uns minuts de silenci, tot escoltant la cançó “Final del Cuento de Hadas” de El Chojin de l'àlbum 8jin. L'Alcalde de Blanes, Josep Trias, va fer la lectura del manifest unitari institucional i, després, l'Amparo Ardanuy va introduir el manifest de la PDB amb l'explicació del 25 de novembre, l'Anna Sais va continuar fent la lectura de la primera part del manifest, la va seguir la Cecília Cameranesi que va llegir conjuntament amb en Marco Sebastian Pedrani la segona part, i va acabar la lectura de la tercera part la Montserrat Cot.

En aquesta última concentració, hi vaig participar directament, i dic directament, perquè en anys anteriors havia acompanyat a la meva mare, l'Amparo Ardanuy, a les concentracions. En canvi, aquest cop vaig participar en el circuit que van preparar, i vaig llegir un del poemes. Recordo, que una de les dones al llegir un dels poemes que li havia tocat, em va fer plorar. Podria dir que aquell poema és dels que més em van agradar. Durant el recorregut anàvem repetint la lectura dels poemes. Una de les coses que no em va agradar del recorregut va ser que va passar un grup d'adolescents, d'entre tretze i quinze anys, que no se'n van riure directament, però per la seva forma d'animar, a mi em va fer la sensació que en feien burla, apart, em va molestar molt, que un d'ells preguntes “¿quién ha muerto?”, com si la PDB només sortís a manifestar-se quan mor una dona.


En arribar davant l'Ajuntament de Blanes, vaig repartir exemplars del manifest a la gent que s'hi acostava, i com tothom, vaig penjar el nom d'una dona i un crespó negre al costat del nom que vaig agafar (“Mercè”). Vaig posar-me amb en Marco al costat esquerre de la meva mare, ella va fer la presentació, i tot seguit va posar la cançó de El Chojin, vaig notar com en Marco em mirava, suposo perquè li preocupava que tornés a plorar. Després de la cançó vam escoltar el manifest de l'alcalde i en finalitzar-lo, vam escoltar la meva mare començar el manifest, seguida de l'Anna Sais i després jo, i com havia pactat amb en Marco, vam llegir la meva última línia junts, perquè ell pogués acabar de llegir la segona part del manifest, al acabar de llegir ell, la Montserrat Cot va finalitzar el manifest tot llegint la tercera part. Després del manifest, la meva mare va donar les gràcies a la gent que havia assistit i va desitjar en veu alta que tan de bo l'any següent no ens hagéssim de tornar a trobar.
Aquest és el recorregut que vam fer pel centre de Blanes:









1

Inici del recorregut: Biblioteca. Llegeixen el poema número 1, 2 i 3

2

Llegeixen els poemes número 4 i 5

3

Llegeixen els poemes número 6 i 7

4

Llegeixen els poemes numero 8 i 9

5

Llegeixen els poemes número 1, 2, 4 i 5

6

Llegeixen els poemes número 6 i 7

7

Fi del recorregut: Ajuntament de Blanes. Llegeixen els poemes número 8 i 9



Nota:
1. Un Teatre Fòrum és una funció de teatre, en la que al finalitzar la representació es comenta com s'ha enfocat el tema que s'ha tractat i les diverses sortides que pot tenir el problema que es planteja durant la representació
2. El Galliner és un centre de formació teatral de Girona, fundat el 1990. Té un ampli ventall de cursos per a centenars d'alumnes procedents de les localitats de les comarques gironines. Està gestionat per l'Associació Gironina de Teatre (AGT), una entitat sense ànim de lucre, creada amb la voluntat de dinamitzar el panorama teatral de la província que té com a socis la majoria dels professionals de teatre del territori. L'Escola compta amb el suport institucional de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Girona.
3. Passeig Pau Casals, 44
4.
C/de les Alberes, 7. Centre de Formació de Persones Adultes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada