SENTIMENTS...

SENTIMENTS... és una exposició que consta de 20 fotografies, les quals intenten mostrar els sentiments de les dones en situació de violència però sense deixar de fer veure que hi ha sortides per aquest problema.

La idea de SENTIMENTS..., la va proposar l'any 2006 Hilària Murabito, aficionada a la fotografia per reflectir la violència. La PDB ve preferir basar-se en la violència psicològica, ja que és la més difícil de visualitzar i d'entendre.

La PDB va fer quatre reunions, amb la Hilària, per desgranar cada un dels sentiments que volien reflectir en imatges. Qui havia de dur a terme el projecte era la Hilària, però per motius personals va haver de marxar de Blanes i va decidir presentar a la PDB l'Olga Teira, que és qui ha dut a terme i ha finalitzat l'exposició. Amb ella també van fer diverses reunions per parlar sobre com enfocar el tema i acabar de decidir algun dels sentiments que es representarien a les fotografies.

L'exposició es va inaugurar el dia 20 de novembre de 2009, a l'escola Es Piteus. Està formada per 20 fotografies, cada una d'elles representa d'una forma o una altra els sentiments que se senten al patir violència de genere, en aquest cas, s'han centrat en com se sent una dona al patir violència psicològica. Com es pot entendre, l'exposició s'ha anomenat SENTIMENTS... pel que volen reflectir les imatges.

Tot i que l'exposició ja s'ha presentat tres vegades a Blanes, i està preparada per ser portada a l'Escola de Policia de Catalunya, les imatges no es poden fer públiques per Internet, ja que la PDB considera que les fotografies tenen sentit si van totes juntes i no pas per separat, tot i així, les fotografies s'han pogut incloure en el treball escrit, però s'ha de fer saber que la seva reproducció està prohibida en qualsevol forma i format. La PDB però, per poder realitzar correctament aquest treball ha donat autorització perquè s'incloguin les fotografies, per fer l'explicació de cada una d'elles més entenedora.

Cada una de les fotografies, majoritàriament, porta per nom el sentiment que representa, tot i que n'hi ha alguna que està titulada amb les paraules amb què un home maltractador descriuria l'escena representada.

La primera vegada que van exposar les fotografies, a l'escola Es Piteus (des del 20 de novembre al 18 de desembre de 2009) va tenir força èxit ja que a l'escola hi passaven força joves durant tot el dia. La PDB va decidir posar una caixa de color lila que fes la funció d'urna, perquè la gent hi pogués introduir les respostes a una petita enquesta. Que en un full de 10x21cm contenia els noms de les vint fotografies exposades. Els visitants havien d'assenyalar amb una creu, al costat del títol, les cinc fotografies que els havien impactat més. La PDB va guardar totes les enquestes i va fer el recompte de les fotografies més votades per fer més endavant alguna activitat. Els resultats de les enquestes va ser que van votar 684 persones, les cinc fotografies més votades van ser L'empremta de l'horror, La veu silenciada, Indefensió (faci el que faci, em toca), Excés de càrrega i La presó de la por.

La Biblioteca Comarcal de Blanes va ser el tercer lloc on es van exposar les fotografies, des del 2 al 29 de novembre de 2010. Van fer el mateix que la primera vegada, van deixar la mateixa caixa lila, i una pila de fulls, perquè la gent que entrés a la Biblioteca i veiés l'exposició pogués donar la seva opinió, i així es pogués fer el Foto Fòrum que havien pensat fer a finals de novembre, i on passarien totes les fotografies en un Power-point. Les deu primeres serien les elegides per la ciutadania que haguessin votat lliurement les fotos que creien millors, i les següents deu, serien per comentar-les com les altres, però no se'ls donaria una importància tant rellevant.

Al Foto Fòrum hi van assistir aproximadament unes 30 persones.
El que van fer va ser demanar a les persones que hi van assistir, quina de les fotografies els havia impactat més, amb això, el que es va aconseguir és que totes les persones que van assistir al Foto Fòrum hi participessin. L'Olga Teria, que també hi va participar, va comentar cada una de les deu fotografies més votades de l'enquesta, explicant en cada una allò que la va moure per arribar a reflectir el sentiment que volia transmetre.


La veu silenciada
Color
Amplada: 4288 píxels
Alçada: 2848 píxels

Aquest primer pla d'una dona rossa, amb els llavis cosits amb filferro. Representa el patiment que callen en silenci, i com n'és de difícil que parlin del que els passa a les dones que pateixen violència de genere.

Esgotada, ... i no m'escolta
Blanc i negre
Amplada: 4288 píxels
Alçada: 2848 píxels

És una fotografia on es poden veure dos parts diferents, a la part de l'esquerra, apareix una dona parlant, amb expressió de cansament, i a la dreta de la imatge, un home assegut sense orelles, que mira cap a un altre lloc.
El que mostra la imatge és les vegades que una dona dóna explicacions i la parella no li fa cas, la ignora, i no té en compte la seva opinió, en poques paraules, ella no té dret ni vot a les decions de la parella i per tant, és ell qui mana.

Ets meva...!
Color i blanc i negre
Amplada: 9000 píxels
Alçada: 6000 píxels

Apareixen tretze persones en una plaça, algunes concentrades al centre, com si parlessin, i dos parelles envoltant-los, és a dir, dos en el costat esquerre i les altres dos al costat dret. La parella de
l'esquerra, a l'igual que la de la dreta, l'home va davant de la dona, ella porta una corretja lligada al coll, i perquè tot això ressalti als ulls de l'espectador, la imatge està en color menys les dues dones que van en corretja, que estan en blanc i negre.
Amb això, han intentat representar d'una forma molt visible, com es sent una dona en mans del seu marit o company sentimental. Representa l'obligació de pertànyer a algú i no ser ningú davant de la societat, dels amics o amigues, de la família.

Immensa solitud
Color
Amplada: 4288 píxels
Alçada: 2828 píxels

Al centre de la imatge, que és el punt de fuga, apareix la finestra d'una sala d'estar. A la sala d'estar, a la dreta, hi ha una dona estirada en un sofà; una mica més lluny i a l'esquerra apareix la mateixa dona asseguda en una butaca antiga; al costat esquerre de la finestra, dempeus apareix la mateixa dona mirant per la finestra; a la meitat de la
sala, en una cadira, hi ha la mateixa dona asseguda amb els braços creuats sobre els seus genolls; fora de la sala d'estar, a una habitació de l'esquerra de la sala, apareix la mateixa dona asseguda en una altra cadira, en una posició d'avorriment o pensativa.
És una de les fotografies que representa el sentiment d'estar sola tot hi estar amb una persona. Representa tota la solitud que una persona pot sentir al estar amb algú que, com a la imatge anterior, no deixa relacionar-se amb cap altra persona que no sigui la mateixa parella.

Inútil
Color
Amplada: 2876 píxels
Alçada: 2848 píxels

En una habitació de trastos i objectes vells que ja no es fan servir, apareix una dona emmordassada i embolicada en una mena de sac o paper-cartró. On hi ha escrites, en castellà i en català, insults i frases de menyspreu, que fan sentir la dona com una
completa inútil. D'això és del que tracta aquesta fotografia, de com el maltractador, pot fer partir la víctima.

Dona = Cosa
Colors invertits i altres
Amplada: 4288 píxels
Alçada: 2848 píxels

Es tracta de la fotografia d'un armari, on hi ha, començant des de l'esquerra, una dona davant de l'armari, amb el cap baix, vestida per sortir a passejar; davant seu, reflectida, en blanc i negre, al mirall d'una de les portes del l'armari, apareix la mateixa dona vestida amb roba normal i corrent; a la dreta del mirall, dins l'armari, apareix la mateixa dona vestida per sortir de festa; a la seva dreta,
asseguda sobre els calaixos de l'armari, hi ha la mateixa dona vestida en roba interior; a la dreta, i sortint de l'armari, hi ha la mateixa dona vestida d'estar per casa, amb un plomall a la mà dreta.
Cada una d'elles, representa l'”objecte” que al maltractador li ve de gust utilitzar en un moment determinat.

Aïllament
Color i altres
Amplada: 2848 píxels
Alçada: 4288 píxels

En mig d'un bosc, al mig de la imatge i una mica elevada, hi ha una finestra d'una casa antiga. Apareix com si fos una càpsula. Dins l'habitació que s'hi pot veure des de fora, hi ha una dona apartant les cortines per poder veure el que hi ha a fora de la seva cambra.
És una imatge que ens ve a dir més o menys el mateix que la tercera i quarta imatge , la solitud d'una dona i l'obligació de no poder comunicar-se amb altres persones.

Indefensió (faci el que faci em toca)
Color
Amplada: 4019 píxels
Alçada: 2848 píxels

En un bar, apareix una dona, a la part esquerra de la imatge, agafant unes cartes de la mà esquerra d'un home (d'ell només es veu la mà). Les cinc cartes que té l'home a la mà, representen el futur immediat de la dona, és a dir, el que li passarà quan ella hagi escollit quina carta agafar. En el seu cas, li toca rebre una pallissa.
Així és com moltes dones es senten davant el marit o company sentimental, que facin el que facin acabaran amb una discussió, amb una baralla o fins i tot, algunes, amb la mort. Per aquesta raó, el títol de la fotografia és aquest, perquè no hi ha res que la protegeixi estan amb ell.

Ni aquí estic sola
Color sèpia i altres
Amplada: 3365 píxels
Alçada: 2251 píxels

A la imatge es veu un bany, amb una banyera, una pica i un mirall, on hi ha el reflex de la cara d'un home enfadat, i de la llum que entra per la porta es veu perfectament l'ombra d'una noia.
El bany és un lloc d'intimitat, on una persona, al dutxar-se pot estar tranquil·lament pensant i reflexionant sobre les seves coses. Les dones que pateixen maltractaments, normalment tenen la sensació que no tenen intimitat a cap lloc, ja sigui dins o fora de casa, així doncs, amb aquesta fotografia, la PDB, intenta mostrar d'alguna manera la manca d'intimitat i la por que es pot sentir al estar en situació de violència.

Missions impossibles
Color sèpia
Amplada: 4288 píxels
Alçada: 2848 píxels
La fotografia està centrada en una dona completament nua que està asseguda davant d'una pared, on estan escrits els pensaments en diferents mides de lletres. Al terra, on ella està sentada també hi ha escrits pensaments d'ella, i just al seu davant hi ha l'ombra d'un home.
Amb aquesta escena, s'aconsegueix representar els mil pensaments que li passen pel cap a una dona en una situació de violència, ho vol fer tot, però no té suficients forces per fer segons què i se sent pressionada per fer-ho.

Excés de càrrega
Color i altres
Amplada: 4288 píxels
Alçada: 2040 píxels

És una fotografia a l'aire lliure, on el paisatge és una carretera. Al mig de la fotografia, es veu un carro antic que porta a sis persones: tres adults i tres infants. El carro es triat per una dona d'aparença cansada i amb el cap baix. Qui va assegut a
la part de davant del carro, representa el marit d'ella, i porta un bastó llarg, apuntant cap al cel, com si anés a colpejar-la perquè segueixi tirant de la carreta.
Representa l'esforç que fa la dona, portant la família endavant mentre és escridassada per la parella.

Nina mecànica
Color i blanc i negre
Amplada: 2645 píxels
Alçada: 3641 píxels

En una habitació de matrimoni, a la única cantonada que es veu de la cambra, hi ha una dona, despullada i de cara la pared. A la seva espatlla dreta es pot veure un botó amb una llumeta vermella encesa, a dalt del botó hi ha la paraula “ON” (engegat) i a sota del botó la paraula “OFF” (apagat).
Les dones en situació de violència de genere normalment es senten com una nina mecànica que ha de fer tot el que vol el maltractador.

Jo en tinc la culpa
Blanc i negre
Amplada: 5200 píxels
Alçada: 3557 píxels

Una fotografia en negre mostra a la part dreta un cercle de llum on es veu il·luminada en blanc i negre una dona dempeus, amb les mans entrellaçades i davant de les cames.
Normalment les dones, en una situació de tensió per maltractament, se senten culpables pel que fan, perquè el maltractador els fa creure que tots els problemes són culpa de la víctima i que el que li està passant s'ho mereix.

La presó de la por
Color
Amplada: 2848 píxels
Alçada: 4288 píxels

Apareix una dona plorant, asseguda al terra recolzada a l'única cantonada que es veu de l'habitació on es troba. A la pared s'hi veu una esquerda que baixa des de la pared fins al terra, també, a la pared es veu l'ombra d'uns barrots, que fan la simulació d'una presó.
Moltes de les dones que pateixen violència masclista se senten atrapades i sense sortida, com si estiguessin dins d'una gàbia o una presó, és per això que la PDB ha volgut representar aquest sentiment d'aquesta forma, amb una gàbia invisible.

L'empremta de l'horror
Color
Amplada: 2848 píxels
Alçada: 2848 píxels

En primer pla, es veuen les cames d'una nena petita que està trepitjant el seu propi pipí, això és així perquè a unes passes més enllà d'on està, a un segon pla, apareix la seva mare tirada a terra protegint-se el cap mentre rep puntades de peu, a l'estomac, per part del seu marit, el pare de la nena.
Com es pot entendre, és una escena on una nena és testimoni directe de la baralla dels pares. Quan un fill o una filla presencia una escena així crea molts traumes, li queda l'empremta de les escenes violentes viscudes. És per això que la fotografia porta aquest nom, el que quedarà en un futur a la nena després d'aquest present tant dur.

La bogeria
Blanc i negre
Amplada: 3320 píxels
Alçada: 4761 píxels

Al centre de la imatge, hi ha una dona descalça que porta una gàbia d'ocell al cap i es troba en mig de la foscor de la nit, darrere hi ha un cotxe que la il·lumina, i fa que només es vegi la seva silueta amb la gàbia al cap subjectada per les seves mans.
Amb aquesta imatge representen el sentiment de la bogeria que es crea al viure en un estat permanent de pressió, control, submissió, violència...

Una més en l'estadística
Blanc i negre i color
Amplada: 2894 píxels
Alçada: 2848 píxels

De fons només es veuen unes escales. Hi ha un contenidor de brossa i una televisió trencada tirades per l'escala. A la televisió trencada hi apareix la imatge d'una dona asseguda de perfil, amb tot el tronc repenjat sobre les cames i els braços caiguts tocant el terra de l'escena, representant així la mort d'una dona, a la cantonada dreta de la imatge de la televisió apareix en lletres blanques “víctima 37”, representant les notícies, posant un número més a l'estadística de dones mortes a causa de violència de genere. Casi creuant tota la imatge, apareix en lletres vermelles la frase “ella tenia un nom”.
Les dones que són assassinades pels seus marits o companys sentimentals, al llarg de l'any sempre són un número, no tenen nom a la vista de les notícies (tan als diaris, com a la televisió, com a la ràdio). Amb aquesta fotografia, la PDB, intenta dir que no vol que només sigui la “víctima 37” de l'any, sinó que tingui nom i cognoms, no només és una víctima més, sinó una persona més.

L'esperança s'esmuny
Blanc i negre
Amplada: 2848 píxels
Alçada: 4288 píxels

En primer pla hi ha una dona agenollada, amb les espatlles relaxades i caigudes, ella està completament nua, fa cara de cansada, i sobre les seves cames reposa la seva mà dreta, d'on surt, en colors vius, una papallona, que representa l'esperança.
Portar tanta pressió a sobre, una vida tan tensa com la de ser una víctima de violència masclista, per molt que s'intenti una vegada si i una altra també, a vegades, no es troba sortida, i l'esperança s'esmuny lentament, fins quedar-se en el no res, i perdre-ho tot. És així com han volgut representar aquest sentiment, com una papallona que fuig de les mans d'una dona ja cansada pel patiment, esgotada psicològicament.

El pes de la memòria
Altres
Amplada: 4288 píxels
Alçada: 1967 píxels

En una habitació abandonada apareix en primer pla el cos dempeus d'una dona nua, arrossegant amb una cadena gruixuda el que ve a ser una mena de tros de biga de construcció. Ella, mira endavant, on hi ha llum que entra d'una finestra que no es veu, que representa el camí que ella està fent de nou.
Amb aquest pes lligat a la cadena i la cadena lligada a ella, representa el patiment dels maltractaments, que segueixen tant en la memòria com en el físic, encara que se segueixi endavant.

ENDAVANT!
Blanc i negre
Amplada: 2848 píxels
Alçada: 4288 píxels

És una imatge borrosa on el punt clar és la dona que fa equilibris en una corda fluixa que travessa tota la ciutat.
Aquesta és la imatge que dona alè i esperança en les situacions anteriors, donant forces per seguir endavant, que encara que el camí sigui complicat, hi ha moltes sortides i no s'ha de desistir.


Aquest conjunt de fotografies estan fetes en indrets de Blanes, ja sigui al mateix centre, com l'última imatge, que està ubicada al carrer Ample, com la fotografia número 11 feta als afores de la localitat. Algunes de les dones que fan de model també són persones de Blanes que van acceptar ser fotografiades.